Publicitat i Relacions Públiques

Començaria parlant de com trobo a faltar l'institut. Però si no fos perquè de moment l'experiment m'està anant la mar de bé, ja hauria trobat la manera de recuperar les sensacions que m'han omplert la pell de marques i cicatrius que em ve molt de gust de recordar. De cada un dels que encara hi són i dels que ja n'han marxat. Cicatrius que em recorden el respecte, la humanitat, l'estimació, el bon fer i el bon saber de tots aquells que he conegut i que recordo molt sentidament. I és que com he dit, l'experiment està sent meravellós. Els moments que em queden per pensar en el que ja està passat no són tots els que m'agradaria, ja que ara intento de fer d'esponja, aprendre i gaudir de cada moment de la oportunitat que tinc.

Molt orgullosament puc dir que sóc un estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat de Girona. I la meva sorpresa en el mes i escaig que fa que hi estudio és que em sembla tot fet a mida. M'agrada imaginar que algú ha passat els meus pensaments per un espectròmetre de masses -guinyo a la Maria- i de cada element de la meva raó algú n'ha fet una assignatura que s'adiu exactament amb el que a mi m'agrada i més m'apassiona. Estudio a Girona, al Barri Vell. És un nucli increïble. Cada raconet i carreró té una essència i cada escaló em fa sentir que trepitjo l'èxit i m'inspira a voler deixar la meva marca en cada petjada.

Voldreu saber què és el que m'ho fa passar tant bé. És una barreja de tot. Si us interessa el tema us enumero què hi estudiareu. Per començar tenim un mòdul de comunicació, amb assignatures que treballen la història de la comunicació i la comunicació en l'àmbit local, n'hi ha també una de llengua oral que els vergonyosos de la classe no suporten perquè s'han de recitar discursos davant -com a mínim- unes cent persones en cada exercici. En tenim una altra que es diu llengua escrita, que gràcies als professors de l'institut que m'han fet enamorar per la llengua la gaudeixo a base de bé. D'altres específiques de la publicitat, passant per expressió gràfica que ens ensenya a comunicar-nos mitjançant les arts gràfiques, màrqueting i per últim ètica i comunicació persuasiva que em permet conèixer com convèncer-vos.

Tinc la sort de tenir un grup de companys, i des d'ara ja amics, ben maco. Hi ha gent de tota mena i de tot arreu i és divertit. Conèixer a gent nova és una experiència molt enriquidora, ja ho veureu. La sort d'estudiar a Girona és que la proximitat amb tot i tothom, fins i tot amb els professors, fan de l'experiència molt més gratificant. Per mi l'objectiu és complert -de moment- ja que el camí és llarg i el ventall de metes molt ampli. La meva responsabilitat és la de gaudir de cada instant i intentar que tots els que darrera meu s'han esforçat perquè arribés fins on volia arribar se sentin orgullosos de la feina que han fet. Tots els professors i professores que durant anys m'han tingut com alumne, em faria molt feliç que compartissin l'orgull que sento, el gust i la tranquil·litat que et dóna haver escollit -per fi- un camí que t'apassiona i que et treu del llit -per més aviat que sigui- amb les ganes de voler créixer i complir una aspiració. Que s'omplin d'energia i de vida amb la meva experiència que també és la seva i això també va per tots vosaltres, alumnes, que em conegueu o no us inspireu a partir d'aquest text i us adoneu que l'institut fa mandra, però no s'oblida.

Un record també pels alumnes de batxillerat que es troben a la recta final del camí, tingueu molts ànims! :) I òbviament per totes els professors, més ben dit, grans persones, que els envio una forta abraçada!

Pere Salamó Formiga
Novembre 2011

Publicitat i Relacions Públiques, UdG
Maria Mateu i Josefina Artau, dones en peu de guerra
Ex-alumnes, des de la universitat

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric