No a la guerra Recordem una manifestació de l'abril de 2003

Tot just ara ha fet 10 anys de la invasió i la Guerra d'Iraq. Pels ja tenim més edat, ja havíem viscut una primera guerra del Golf, amb la invasió d'Iraq a Kuwait el 1991, molt colpidora.

Uns anys més tard, el 2001, hi va haver la invasió d'Afganistan. A partir d'aquest moment, el president dels EUA, George W. Bush també va situar a l'Iraq en el que es va anomenar l'eix del mal, acusant al govern de l'Iraq de tenir una gran quantitat d'armes de destrucció massiva, i també de tenir vincles amb Al Qaeda i per això ser un perill imminent per a la humanitat. Noms com Saddam Hussein i Ossama Bin Laden van passar a ser els rostres d'aquest eix del mal.

Les imatges de conflicte van remoure'ns tots els sentits, sobretot els bombardejos sobre la població civil, creant-nos un fort sentiment d'impotència. Una de les imatges més vistes als mitjans de comunicació de l'època i que a mi també em va causar desassossec van ser les de la destrucció dels Budes de Bamian , dels segles V o VI, ja que el govern talibà va considerar que eren ídols i per tant, contràries a l'Alcorà. Pot ser això, la pèrdua del patrimoni històric i cultural per una interpretació religiosa, evidentment no comparable a les morts humanes, va contribuir encara més a alimentar aquesta indignació envers un conflicte irracional.

Al setembre de 2002 es va constituir el moviment Aturem la Guerra, una assemblea de persones i entitats que va organitzar mobilitzacions ciutadanes. Abans ja s'havien produït moviments contra els bombardejos nord-americans a l'Afganistan arrel de l'atac a les Torres Bessones de l'11 de setembre de 2001.

Aquesta plataforma, Aturem la Guerra, va liderar a Catalunya impressionants mobilitzacions contra el conflicte de la guerra d'Iraq durant l'any 2003. La manifestació del 15 de febrer de 2003 a Barcelona, impulsada pel Fòrum Social, va arribar a aplegar més d'un milió i mig de manifestants segons algunes fonts. No va ser un fet aïllat. Als carrers de centenars de ciutats del món es va repetir el mateix clam No a la Guerra.

Per si no fos poc, enmig d'aquest descontent i rebuig social, el 16 de març de 2003 , ignorant totes aquestes mobilitzacions ciutadanes i prescindint del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va tenir lloc la Cimera de les Açores, on els presidents dels Estats Units, Regne Unit, Espanya i Portugal llancen un ultimàtum a l'Iraq perquè procedeixi al desarmament.

Això va provocar que la societat civil del nostre país tingués la necessitat de demostrar el seu desacord amb tot el que estava passant i poc a poc, anaven sorgint petits gestos i actes per a fer-ho palès.

El nostre institut no va ser menys i va decidir afegir-se de forma testimonial aportar el seu granet de sorra en aquest clam.

Un grup d'alumnes de l'IES Hostalric (ara anomenat INS Vescomtat de Cabrera) van començar a mobilitzar-se amb pancartes i cartells . En aquells temps, l'institut estava esgotant la seva etapa als barracons. Davant hi havia un petit pàrquing asfaltat on avui hi ha els pistes de bàsquet a baix al pavelló municipal, més o menys. Va ser aquí on es van fer pintades i pancartes, fins i tot damunt el mateix paviment amb guixos de colors.

Els records són difusos i vagues i les fotos de l' època en ajuden a recordar una miqueta més. Vam sortir tots de l'institut per cursos i poc a poc vam anar remuntant la via Romana. Recordo els veïns sortint a fora les cases per veure'ns passar. Vam entrar per la porta de Barcelona, ens vam dirigir cap a la plaça de la Vila. El crit era unànime: No a la Guerra!. Allí es va llegir un manifest i algun professor, com en Francesc, creu recordar que també hi va haver música després.

Aquesta efemèride ha estat una bona excusa per parlar amb alguns professors que hi vam assistir (en Francesc, l'Agnès, la Magda...) i davant les fotos vam començar a posar noms, anècdotes i estudis: des de veterinàries a assistents de vol, d'advocats a mestres, de traductors a ambientòlegs, de càmeres de tele a regidors d'ajuntaments per posar només alguns exemples....

Això, a part de fer-me adonar que el temps passa i molt ràpid, que el que eren alumnes fent el batxillerat ara ja són persones adultes de ple dret, que voten, treballen i s'independentitzen, que formen part de la societat a la que jo pertanyo i que segurament, i fent un repàs de fins on han arribat, estan apretant amb pas ferm i amb força malgrat els temps difícils. També estic segura que, com ara ja fa deu anys, molts d'ells hauran format part, d'aquestes manifestacions ciutadanes tant clamoroses que hem viscut darrerament.

El millor hauria estat a que vosaltres, els alumnes que sortiu a les fotos, ens féssiu arribar les vostres històries, anècdotes i records d'aquella manifestació i les podríem anar afegint aquí. Us convido a què ho feu.

Agraeixo a la Sandra Casanovas que poses al facebook que volíem que ens féssiu arribar els vostres records, a la Cristina Cortell per fer-nos arribar més fotos, i a la Cristina Salamó per explicar-nos que encara conserva una pegatina del no a la guerra.

Montse Jordà, abril de 2013

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric