|
Hola! Sóc l'Andrea Gomila Notivoli, exalumna de l'Institut Vescomtat
de Cabrera. Actualment estic cursant tercer d'Antropologia
a la Universitat Autònoma de Barcelona, i m'han demanat que
escrigui sobre les pràctiques que estic fent a l'Aula
d'acollida. Tot va començar a segon de batxillerat
amb el treball de recerca, on tenia com a tutor en Xavier Lluna. El meu
treball consistia a realitzar una aproximació a quin era l'impacte
real dels sistemes d'acollida de les diferents administracions i institucions
en els processos d'integració del jovent nouvingut, tenint en compte
l'àmbit de tres poblacions de la Selva Sud i el Baix Montseny.
Gràcies a la dedicació i l'ajuda del meu tutor i al meu
esforç, vaig poder presentar un bon treball que ja anava enfocat
cap als estudis que volia i estic cursant. Per aquest motiu, vaig voler
continuar aquesta feina i aprofundir en el tema un cop vaig entrar a la
universitat. Així doncs, la tasca que estic
realitzant des de fa dos anys s'anomena treball de camp, és a dir,
escollir un col·lectiu, en aquest cas els nois i noies de l'aula
d'acollida, per tal de fer una primera observació durant un període
de temps d'aproximadament un any, i d'aquesta manera veure'ls en la seva
quotidianitat. A partir d'aquesta mirada holística es van recollint
dades en un diari de camp, on s'ha de descriure tot, sense obviar cap
detall, perquè mai se sap si alguna dada serà útil
més endavant. Seguidament, un cop feta aquesta feina, s'ha de codificar
el diari per temes, extreure'n informació i anar plantejant diferents
hipòtesis sobre el grup escollit, per tal de poder oferir ajuda
si hi ha alguna problemàtica. La meva primera hipòtesi va
ser: els nois i noies de l'ESO de l'Aula
d'acollida de l'INS Vescomtat de Cabrera no estan plenament integrats
en l'àmbit social/escolar, perquè l'aula d'acollida, tot
i donar certes eines com l'idioma per ajudar-los a integrar-se, també
fomenta la separació a través de la segregació de
les aules, fet que limita les relacions amb la resta de companys/es i
professors/es, afavorint la creació d'identitats exclusives (ells,
elles/nosaltres). Aquest any, novament gràcies a
l'ajuda d'en Xavier Lluna per tornar-me a introduir en el camp de treball,
i a la professora de l'aula d'acollida, que té una mirada molt
actual i crítica del sistema, m'han permès realitzar observacions
per indagar i extreure molta més informació del tema tractat.
En conseqüència, m'estic replantejant
la hipòtesi primera, perquè realment crec que potser el
problema de la integració ja no és el mètode que
s'utilitza en si, ni com s'utilitza, sinó les persones i la seva
predisposició, i no estic parlant només dels nouvinguts
sinó dels professors i professores, dels alumnes i les alumnes
de les classes ordinàries, i dels treballadors i treballadores
del centre educatiu, ja que en molts casos caldria trencar barreres culturals,
destruir l'egocentrisme i tenir la ment oberta, sense prejudicis, estereotips,
estigmes, pors... i d'aquesta manera no quedar-se amb un fet, sinó
interessar-se per aprofundir en conèixer
tot el context del nouvingut, i així comprendre'l i poder-lo ajudar
com caldria, per facilitar la seva plena integració tan a nivell
de llengua com a nivell social. Finalment, m'agradaria que amb el meu
escrit els alumnes i les alumnes del centre es motivessin i seguissin
el seu propi camí, el camí en el que creuen, volen i els
faci feliços. Seguint endavant i sense dubtar que el món
els espera. Molta sort! Andrea Gomila, abril 2015
Exalumnes des de la Universitat
|