ÚNICA
La vaig veure, i els ocells cantaven
mentre les meves cames tremolaven,
el meu cor accelarava
i la meva gola s'enfonsava.
Dins els seus ulls s'encén una brillantor,
sota el seu petit nas encantador i bufó,
que fan engrandir el meu cor
i augmentar el meu amor.
El seu fi somrirure encisador i seductor,
m'emplena de vida, com una tardor
meravellosa, dolça, fabulosa,
fantàstica, bella i preciosa.
La tendresa dels seus llavis harmoniosos amb la boca,
em sedueixen i m'omplen d'una màgica passió,
com la música que l'arpa que un angelet toca,
observo, sento i m'emvolto d'una gran esplendor.
Els seus cabells es mouen amb delicadesa
dins els seu gran món d'infinita tendresa,
com les boniques flors primeres
que neixen en les primaveres.
Les celles i les pestanyes, dos elements elegants,
que segueixen el compàs dels seus ulls galants,
singulars, extraordinaris, fenomenals,
esplèndits, perfectes i originals.
Veig els seus pits amagats dins la roba,
imposant-se davant la fantasia del seu cos,
rodons i perfectes, en els quals, es troba
l'obsessió per palpar-ne un tros.
Imagino estar abraçat pels seus braços,
com fines cordes que em lliguen amb suavitat;
així doncs, quan el meu cos es trenca a troços,
les seves mans dòcils em refan amb amistat.
Contemplo la seva pell amb petita delicadesa,
suau, pura, blanca, afavorida i curiosa,
fent esclatar dins meu un volcà de tendresa,
veient-te com una doncella prodigiosa.
La seva veu recorre la naturalesa,
fent renéixer en ella la gran bellesa,
i la seva grandiosa i encisadora sensibilitat,
perdura dins del meu cor en gran densitat.
Observat per la seva dolça mirada,
fa que la meva ànima quedi encantada,
com una única estrella il.luminada
o una àguila lliure en la seva volada.
Al sentir el seu calent bes,
jo gelat em quedo i caic estès
dins el gran plaer sense mida,
davant la seva increïble vida.
Quan em trobo al seu cantó
envoltat per l'harmonia del seu contorn,
m'introdueix a una altre dimensió
rodejat amb el seu bell entorn.
Jo crec i tinc fe en ella,
ja que és la meva parella,
és la meva omnipresent deesa,
davant la meva pobre vida empesa.
El meu dolç afecte és en ella present,
a través de l'amor, com a sentiment.
Ella no hi és i ploro
però jo l'estimo i l'adoro.
Per estar en la seva simpatia,
jo per ella tot ho donaria,
per veure-la en plena alegria,
per ella, jo fins i tot mataria.
Jo l'estimo i sempre l'estimaré
perquè la fletxa d'en Cupido
del meu cor mai arrencaré.
LA MORT
Tot pot començar en una malaltia,
que s'empitjora dia a dia,
el cos es refreda i s'escongeix
mentre l'ànima viva desapareix.
És un estat de irreversibles sentiments,
que es veuen reflectits en les altres ments,
com la pols que el vent s'emporta
la mor disminueix la vida forta.
Una gran por augmenta en el cos,
al veure la vida en un petit tros,
una angoixa emplena l'esperit pobre
que es tenca però mai s'obre.
L'alegria i la joia present,
són substituits per angoixa i temor
en el futur pròxim que es sent.
Els plors emplenen la foscor,
i no s'eixuguen ni amb la gran tendror,
perquè les llàgrimes ofeguen el cor,
que crida, al quedar-se buit d'amor.
La negror s'imposa davant la blanquesa,
i l'entorn queda rodejat de pal.lidesa,
la joia és substituida per la vellesa
dominada per una extranya delicadesa.
La llum de la vida s'apaga,
com la petita espelma que s'acaba,
l'esperit no es paga
per allò que un estimava.
I la fi de l'horrible destí
és irremediable, intolerable,
i detestat per mi.
EL TEMPS
Pots ser ric i dir-te Tomàs,
però el temps mai canviaràs.
Pots ser alt i sec, o baix i gras,
però el temps mai canviaràs.
Pots ser un cas com un cabàs,
però el temps no canviaràs.
Pots ser un gos sense nas,
però el temps no canviaràs.
Pots ser la pedra d'un mas,
però el temps no canviaràs.
Un déu mai seràs
per poder canviar
el temps en què estàs.
El temps tot ho canvia,
de la tristesa a l'alegria.
El temps tot ho canvia,
la joia per la melanconia.
El temps tot ho canvia,
encara que hi hagi maria.
El temps tot ho canvia,
la bella nit per el senzill dia.
El temps tot ho canvia,
sense poder estar
en el pasat en què estaria.
Per un moment per recordar,
el temps has de necessitar.
Per un moment d'estimar,
sense temps jo haig d'estar.
-VIATGER OCULT EN UN MÓN DE SOMNIS-
