Entrevista al professorat

La resposta de la Victòria Oliu

Quines asignatures ensenyes? Quina t'agrada més ensenyar i per què?

-Matemàtiques i Informàtica. Les Mates. Perquè amb un guix i l'esborrador en tinc prou i no depenc de res més que de mi mateixa per fer la classe.

T'identifiques com a bon professor? I per què?

-Sí. Perquè crec que amb el temps vaig millorant, com el bon vi.

Creus que les teves classes són interesants? Per què?

-Depèn de per a quí. No a tothom l'interessen les mateixes coses!

Què opines sobre l'actitud dels alumnes? Com els controles? Quin tracte tens amb ells?

-Que hi ha dies que són encantadors i altres dies poden ser inaguantables. Sempre intento mantenir la seva atenció amb qualsevol recurs disponible i molt sovint improvisant, segons l'humor de la classe. El tracte crec que ha de ser el més cordial i respectuós possible.

Què opines de l'ESO?

-L'ESO? Com deia la meva àvia: "De bones intencions l'infern en va ple".

Què opines sobre l'institut(el seu aspecte, organització, actitud...)? Què canviaries de l'institut?

-Aspecte: Deplorable. Mai havia estat bo. Però tampoc mai havia estat pitjor que ara. No crec que pugui empitjorar. Això ja és bo. Un punt positiu per l'Administració. Ara ja han tocat fons.
-Organització: La millor que podem tenir, donades les circumstàncies.
-Actitud: La gent d'avui som tots uns Sants. Fa 20 anys s'hauria organitzat un Cristo que ni Déu hi seria a temps.
-Canviaria immediatament aquest caos per un edifici digne que fes creïbles les bones intencions del Departament d'Ensenyament de la Generalitat.

Fas algun altre servei a l'institut? Per què i quin és? Comenta'l.

No crec que sigui un servei, ja que ningú m'ha demanat que ho fes. Però aquest any estic abocant gran part del meu temps lliure en el tema de la Web del centre. Jo m'ho passo molt bé i em sembla que alguns alumnes també. I a més tots plegats aprenem un munt de coses que no sabíem. I la Web no queda malament! O si?

Ets tutor d'alguns alumnes? És difícil, comporta problemes i per què?

-Sóc tutora de COU B. Em fan patir molt, encara que són uns sants i santes. Només que haurien de ser més ben avinguts. Potser fa massa temps que es coneixen i comencen a comportar-se com germans? Sempre em queda el dubte de si no sé portar el grup. Són 36 i costa molt i molt organitzar res amb ells.

Ara que hi ha tants professors, quina relació o ambient hi ha entre vosaltres?

-Els que ens hem pogut relacionar, per raons d'horari, tenim un tracte molt cordial i de col·laboració. Encara no els conec a tots. Hi ha gent amb qui coincideixo molt poc.

Tens alguna anècdota que t'hagi passat abans a l'institut, o amb un alumne, o amb un altre professor o director, ens l'explicaries?

-Recordo un claustre de professors. Amb la perspectiva del temps penso que llavors devíem estar tots una mica volats, perquè comparat amb ara allò era una bassa d'oli, és a dir, era un balneari. Però el cas és que ens vam dir de tot entre nosaltres, en Xevi Codolà va dir alguna cosa, i el resultat va ser que hi va haver fins i tot plors!

Has estat en algun altre institut abans? Ens pots fer cinc cèntims de com era? Quina diferència hi ha amb el que estàs ara?

-Abans de venir a la Bisbal vaig estar en tres Instituts diferents en quatre anys. Aquí és el desè curs seguit que m'hi estic. Hi he passat uns dels anys més intensos i significatius de la meva vida, a nivell personal. Cap lloc serà per mi tant "casa" com aquest. Encara que estigui caiguent a trossos. Sembla que el meu esperit es descompon en aquest caos on ens han abocat. Però no em sabria estar a cap altre Institut.

Has tingut alguna altre professió abans de ser professor? Quina era? Ens la comentaries?

-Quan estudiava a la Universitat, dels 18 als 21 anys, vaig treballar cada estiu de temporera a la Caixa. No és que se'n pugui dir una professió, però allò em va acabar de decidir per la feina que avui faig. Era la primera noia que entrava a treballar a una sucursal de la Caixa a Palafrugell, el meu poble. Era una feina molt descansada. I guanyava molts diners, massa i tot. Però no em motivava. No m'hi veia fent-hi anys. Quan vaig acabar els estudis, als 21 anys, em van cridar per una feina definitiva. No m'hi vaig voler presentar. Sembla mentida, però no me n'he arrepentit mai. L'experiència va ser molt interessant, però la feina que faig ara m'agrada, malgrat els mals moments que ens fan passar. I els diners no fan la felicitat, encara que hi ajudin molt.

Ens podries comentar alguna diferència entre les escoles o instituts del teu temps amb els d'ara?

-El meu temps? Que no és meu el temps que visc ara? Bé, bromes a part, quan jo estudiava a l'Institut de Palafrugell, fa més de 20 anys, tot estava molt clar. La gent que anava a l'Institut era només amb l'objectiu de preparar-se per fer estudis universitaris. Era una cosa seriosa. Ara sembla que només es vol "anar fent" i que res no tingui importància. No hi ha rigor ni disciplina ni objectius clars. Per cap de les parts implicades. Jo estic segura que en el fons tot aquest ambient que es va creant no agrada a ningú. Ni tan sols als que passen de tot.