AGRAMUNT
Municipi de l'Urgell, dividit en dos sectors per la serra d'Almenara; al N, en plena ribera de Sió, els antics termes d'Agramunt, Muntada, Mafet i Aladell; al S, al marge septentrional del pla d'Urgell, els d'Almenara Alta, Almenara Baixa i Tarassó.
Economia
L'activitat manufacturera tradicional (xocolata, torrons -el torró d'Agramunt, d'avellana o ametlla i mel, havia arribat a competir a Barcelona amb els de Xixona i d'Alacant-, sabó i teixits), a la qual n'han estat afegides de modernes (maquinària agrícola, accessoris i equips complementaris per a tractors, remolcs, sacs de paper).
Història
La vila d'Agramunt (4.925 h [1.996], agramuntins; 337 m alt), situada a la dreta del riu Sió, al límit entre el secà i el regadiu, fou presa als musulmans pel comte Ermengol IV d'Urgell el 1.070; el 1.163, Ermengol VII li atorgà una carta de població. Agramunt, protegida per un castell i reclosa dins una muralla, era dividida en quatre barris i posseïa un call jueu. Amb la incorporació del comtat d'Urgell a la Corona, Agramunt esdevingué sots-vegueria i, posteriorment, vegueria.
Llocs d'interès
L'església parroquial de Santa Maria, del romànic final, fou començada a construir el 1.163; sobresurt el gran portal amb nombroses arquivoltes presidit per un grup de la Mare de Déu, l'Infant, els Reis Mags i l'Anunciació.
Es conserven alguns carrers amb porxos i la casa de la vila, del començament del s. XVIII.
Dins el terme, i damunt la serra d'Almenara, es troba la torre anomenada el Pilar d'Almenara.
La fira del torró i de la xocolata a la pedra se celebra cada any cap al dia del Pilar (12 d'octubre).
(Font d'informació: Gran Enciclopèdia Catalana)
Més informació a la pàgina de l'Ajuntament d'Agramunt.
