EL TEXT NARRATIU: EL CONTE.

CONCEPTE

El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que poden ser reals o imaginaris, i que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.

TÍTOL

El títol d'un conte o d'una novel·la és el nom que se li posa, i va imprès al principi, o bé en la coberta del llibre. El títol ha de ser atractiu perquè ens anima a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer referència a l'element de la història que resulta més interessant: l'escenari, els personatges, el nus, el desenllaç o la moralitat.

ESTRUCTURA

El relat o la narració és un tipus de text narratiu. El relat està estructurat, bàsicament, en tres parts:

La presentació, el plantejament o l'inici.
Ens diu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història.

El nus. Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga del relat.

El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica de quina manera s'acaba.

TIPUS DE RELATS
Relat realista:
Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, que poden semblar reals. Exemple: la crònica i la notícia.

Relat fantàstic:

Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemple: La rondalla i la faula.

PERSONATGES
Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat en poden sortir molts o pocs.

Normalment hi ha:
Un personatge principal, o més d'un.
Uns personatges secundaris.

El personatge principal.
És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al llarg de tot el relat. És el personatge del qual se'ns dóna més informació.

Els personatges secundaris.

Són la resta de personatges que apareixen a la narració. Solen participar només en una part del relat. D'aquest personatges no se'ns dóna tanta informació.

TEMPS

L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer ni situacions ni objectes ni personatges que no siguin propis del temps en què transcorren els fets.
Moltes vegades, l'autor/a canvien l'ordre cronològic dels fets per tal de crear intriga i donar la informació important en el moment oportú.

Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com ara ahir, abans-d'ahir, l'endemà, ...faciliten l'organització de la història perquè situen els fets uns al davant o darrere dels altres, i permeten als lectors i lectores reconstruir l'ordre cronològic dels fets.

ESPAI

Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat, simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada.La descripció d'un lloc sol començar explicant com és o on està situat, i tot seguit ens informa de com són les parts més importants i també com són alguns elements pròxims.

Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents elements fem servir expressions de lloc, com ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i per dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt, ...), comparacions (tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.

NARRACIÓ EN 1ª PERSONA O EN 3ª
Narració en 1ª persona.
El narrador n'és un dels personatges, utilitza verbs, determinants possessius i pronoms personals en primera persona.
Ex: El dia que vaig anar al col·legi amb la caçadora del meu germà ...

Narració en 3ª persona.
És la que explica un narrador des de fora, utilitzant verbs, determinants possessius i pronoms personals en tercera persona.
Ex: El dia que va anar al col·legi amb la caçadora del seu germà ...

GRAELLA PER L'AUTOREVISIÓ
Comprova si has posat:
No
El títol.

PLANTEJAMENT

On ha passat la història.
Quan passa la història.
Qui són i com són els personatges.
Punt i a part en acabar-lo.

NUS

Si passa alguna cosa que fa canviar el fil
de la història.

Si després passen més coses.
On passen.
Quan passen.    
Perquè passen.    
Qui són i com són els nous personatges.    
Punt i apart en acabar-lo.

DESENLLAÇ

Si canvien coses des del començament.
Com acaba la història.
PROCEDIMENT PER L'ELABORACIÓ DE
LA CARBASSA CAROLINA

- Entre tots els nens i les nenes de la classe decidim qui serà la protagonista del nostre conte. Comentem com volem que sigui. Optem per un conte que resulti imaginatiu. Li posem el títol.

- Seguidament triem una forma de començament i una altra d'acabament. Abans de posar-nos a escriure parlem de quin podria ser l'argument, on passaria l'acció, quan, ...

- Finalment comencem a escriure el conte a la pissarra, estructurat en plantejament, nus i desenllaç. Hi ha d'haver descripcions, comparacions, freses fetes, diàlegs, ... Anem revisant i comentant el nostre relat a mesura que l'anem fent. L'escrivim al PC tablet. Escollim un color per a cada part del conte. Un cop acabat realitzem diverses lectures col·lectives.

- Il·lustrem el conte amb tres dels dibuixos que cadascú ha fet amb el Paint. Entre tots hem decidit quins elegim.

- Ens agrada com ha quedat i el presentem al Certament literari de Sant Jordi 2006 d'Agramunt. Aconseguim el primer premi de narrativa de cinquè de Primària . Estem satisfets!