PETITA HISTÒRIA
L'any 1965, un grup de persones de Lleida, preocupades per la situació socio-cultural i l'estat de l'ensenyament a la ciutat, promouen la creació de l'Escola Espiga, amb la intenció de recuperar la tasca educativa feta abans per la Mancomunitat i Generalitat de Catalunya, amb un marcat caire de servei a la societat. Aquestes persones varen ésser: Jaume Barrull, Jaume Magre i Maria Rúbies; que juntament amb Lluís Domènech, Carme Girbau, Josep Segarra, Josep Solans, Rosa Papiol, Antoni Sas, Josep Ball i Júlia Grau formaren inicialment l'entitat Garba Espiga S.A.
En la línia de les escoles actives i catalanes del grup de Coordinació Escolar de Rosa Sensat de Barcelona es creà l'Escola Espiga l'any 1967 als baixos de l'immoble núm. 26, del carrer Ciutat de Fraga de Lleida.
Els seus "principis bàsics", es poden resumir en: escola catalana, de pedagogia activa, de treball en equip, amb participació efectiva dels pares, democràtica i amb caràcter públic: sense discriminació de l'alumnat per raons de sexe, econòmiques, religioses, polítiques, lingüístiques o intel·lectuals.
Es creà també una Associació de Pares i Amics de l'Escola Espiga.
El creixement de l'Escola dugué a adquirir (amb aportacions voluntàries de pares, mestres, simpatitzants i col·laboradors) un terreny al camí de Montcada i a que la Caixa de Catalunya hi construís una escola nova.
El projecte de la nova escola el dugueren a terme els arquitectes: Enric Mias, Antoni Sas i Josep Segarra, seguint els conceptes de pedagogia activa en espais oberts.
L'Escola Espiga s'inaugurà l'any 1973.
Integrada al Col·lectiu d'Escoles per l'Ensenyament Públic Català (CEPEPC) des de feia uns quants anys, quan s'aprovà la Llei que contemplava la integració d'aquestes escoles dins la Xarxa Pública Catalana, l'Escola Espiga, passà a formar part de la Xarxa d'Escoles Públiques de la Generalitat de Catalunya l'any 1983.
