Una altra tarda amb les taules canviades de lloc; forrades de papers de diari.

Ara ja ho sabem, segur que avui farem pintura.

Ens posem les bates i no sabem on seure perquè ens han tret les cadires. Ens col·loquem al voltant de les taules, ocupant tots els espais; estem contents i ansiosos a la vegada per saber què pintarem.

De cop, cara de sorpresos. No ens dónen cap làmina, ni cap plat de pintura. Ningú està preparant ni pots ni pinzells. No passa res de tot això sinó que ens treuen una pila de papers de colors.

“oh, són per veure-hi de colors!”

Ens en deixen un munt per fer amb ells que el volguem. El món es veu d'una altra manera mirant a través; companys vermells, cadires verdes, cabells blaus...

Quan poso molts paparets junts i intento mirar es veu tot una mica fosc, però m'agrada.

Just quan l'agafo me n'adono que s'arruga tot fent soroll. Me l'acosto a la orella i l'arrugo molt més fins fer-ne una bola. M'agrada aquest soroll; ho faré una altra vegada.

Totes fan el mateix soroll. Ara que la bola és gran l'embolicaré de color blau, així quedarà més bonica.

Ui! I si ens el posem davant dels llavis i fem sorolls amb la boca? Que estrany que sona això! I quines pessigolles!

A més, hem descobert que s'aguanta sol enganxat als llavis.
Però, i la pintura? Per què portem bates?

Omplen unes palanganes d'aigua i ens les deixen davant. L'aigua és freda.

Algú ens posa dins de l'aigua un paper de color i nosaltres n'hi posem una pila. Al cap de poca estona comença a sortir un tint estrany i de cop l'aigua és blava, verda... Què ha passat? Aquests papers són màgics.

Ara ja no fan soroll quan s'arruguen, han quedat ben estranys.

Ens han deixat unes làmines escampades per la classe; què deu passar si deixem un paperet d'aquests a sobre? XOF! Ja hi és. Estem mullant les taules, els papers, el terra i les bates i ningú ens diu res, només que vigilem.

Anem a buscar més papers i els estenem sobre la làmina.

Combinem colors, els arruguem més, els arruguem menys. Els estenem, els desemboliquem de dins de l'aigua. Com treballen avui aquests dits! Que n'és de complicat desembolicar un paper enganxat i mullat! I ho estem fent, amb calma.

Després d'una bona estona hem hagut de plegar. Rentar les mans (tant com hem pogut, ens han quedat de colors!).

Abans de marxar a casa ens fan treure els papers de sobre les làmines. Vaja, tan boniques que havíen quedat! Perquè ho hem de treure?

“Oh! Mira !!”

Sota de cada paper hi descobrim un tros pintat! Això sí que és una pintura màgica! Ens els volem emportar emocionats, però estàn molls. Els deixarem assecar a l'escola i els penjarem perquè tothom els pugui veure. N'estem molt contents de com han quedat.

Ens ha agradat veure tenyir-se l'aigua. Ens ha agradat empapar un full de colors, ens ha agradat descobrir la nostra obra sota un munt de paperets mullats, ens ha agradat arrugar, plegar i desplegar, estendre fulls i estirar-los bé. Ara estem a punt per aprendre noves coses.