A l'esquema de sota a representa una fulla entera (simple) i b i c corresponen a una fulla retallada.
En el cas de b la fulla s'ha retallat fins al nervi principal, i
les porcions deixades s'individualitzen -totes elles d'una grandària
semblant-, i prenen l'aspecte de fulles veritables. Les fulletes que ara veiem
són, per tant, falses fulles, aquesta nova forma pren el nom de fulla
composta, i les falses fulles de què con
sta s'anomenen
folíols.
Hi ha casos en què la làmina dels folíols es presenta retallada fins al nervi, formant uns altres folíols més petits i també perfectament individualitzats, com a l'esquema c. Tindrem llavors una fulla composta amb folíols compostos.
El problema és que en mirar una fulla composta, prenem els folíols per fulles senceres. Això ho podem evitar si tenim en compte que damunt la tija, al costat mateix de la base de la fulla, sol haver-hi un borró, o hi neixen ramificacions amb fulles, flors o fruits, mentre que amb els folíols això no passa.
| SIMPLES | COMPOSTES | ||
 Penninèrvia |
 Imparipinnada |
 Palmada-composta |
 Trifoliada |
| PER LES SEVES NERVIACIONS | |||
 Uninèrvia |
 Parale·linèrvia |
 Penninèrvia |
 Palmades |
| PER LA SEVA FORMA | |||
 |
 |
 Triangular |
 Forma de cor |
|
El·líptica |
Linear |
|
Rombal |
PER LA SEVA VORERA |
||||
 |
 |
 |
 |
 Partida |
