MONESTIR DE SANTES CREUS

El monestir de Santes Creus data del segle XII, del 1158. Va conèixer l'esplendor durant el regnat de Pere II el Gran, que trià aquest monestir com a Panteó Reial, per ell i pel seu fill Jaume II el Just, els dos enterrats al monestir.
La desamortització de Mendizábal, al segle XIX, obligà als monjos a abandonar el monestir i les seves terres foren venudes en pública subhasta. Des de llavors Santes Creus no té comunitat religiosa. Durant aquests anys les edificacions pateixen tot tipus de saquejos i enrunament.
El 1921, el monestir de Santes Creus és declarat Monument Nacional i un Patronat té cura de la seva conservació i restauració.
Els alumnes de Cicle Superior el visitem cada any quan estudiem l'Edat Mitjana.
"Ens van explicar moltes llegendes. La que més em va agradar va ser la de les campanes que van sonar soles quan l'abat es va morir" (Noelia).
"A mi em va agardar la llegenda que diu que una nit van entrar uns lladres a robar una tomba, però aquella tomba tenia com una punxa. Quan van intentar obrir-la, va caure la punxa a una altra tomba i va fer molt de soroll. Els lladres es van espantar ies van escapar" (Aitor Blázquez).
"Hi havia moltes tombes i dues eren de reis, però el pare del rei estava enterrat dins d'una banyera romana" (Christian).
"La que més em va sorprendre, va ser la d'un monjo que havia mort i el seu amic havia vist que des de la tomba aixecava la mà. Llavors va voler comunicar-ho a tothom i la gent va veure que era veritat, per això encara es conserva aquella mà" (Mar).
"....i una princesa de Vic volia un dit de la mà i quan el va tenir va començar a posar-se malalta i va tornar el dit al seu lloc" (Francesc Rizo).

"També ens van explicar que el símbol de Santes Creus és una doble creu perquè abans quan morien els animals i els enterraven, hi posaven una creu a sobre per protegir-se dels mals esperits" (Aitor Gutiérrez). "Vam veure una habitació, que era la presó. Allí hi tancaven als monjos que havien fet alguna cosa malament o no respectaven les normes" (Inara)
Després de dinar vam jugar i jo vaig caure a l'aigua. Era un lloc amb molta vegetació a la vora del riu Gaià, hi havia capgrossos. (Alberto=
les tombes reials
(índex)

 

 

 

 

 

Façana de l'església i font de Sant Bernat	Al voltant del pou del Palau Reial
Rosassa de l'església	Sala capitular