EXPLICACIÓ DELS JOCS

Soltada d'ànecs

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Ester Rodríguez Esteve, de Riba-roja d'Ebre (14 anys)

Número de jugadors: Individualment.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Al riu Ebre o a l'embassament de Riba-roja d'Ebre.

Material: Els encarregats de soltar els ànecs van dalt d'una canoa.

Explicació:
Els organitzadors van soltant els ànecs al riu. Mentrestant tothom que vol es tira al riu per a intentar atrapar un ànec.

Abans la gent es quedava els ànecs per fer-los grans i menjar-se'ls. Avui dia, normalment, es tornen a soltar els ànecs al riu, fet que ha propiciat el repoblament d'aquests animals a la zona.

De fa uns anys cap aquí també es tiren síndries o melons al riu.

Es un joc que es practica tradicionalment a les festes Majors d'agost de Flix i Riba-roja d'Ebre.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

Bitlles o Birles

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa: Quilles (França)

Nom de l'informador: Mónica Cervelló Arán, de Riba-roja d'Ebre (13 anys)

Número de jugadors: Es pot jugar individualment o competir, també, per parelles

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Un terreny pla d'un mínim de dotze metres

Material: Es necessiten 6 bitlles i 3 bitllots de fusta.

Explicació:
Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres tirades. A cada tirada es poden llençar tres bitlles.

Es planten les bitlles en dues fileres de tres columnes, paral·lelament, separades per uns 7' 5 centímetres per la seva part baixa.

La distància de tir és d'onze metres i mig per els homes i nou metres i mig per a les dones.
L'objectiu principal és fer bitlla, és a dir, tombar cinc de les sis bitlles. Les tirades es puntuen així:

• Cap bitlla tombada 0 punt
• Una bitlla tombada 1 punt
• Dues bitlles tombades 2 punts
• Tres bitlles tombades 3 punts
• Quatre bitlles tombades 4 punts
• Cinc bitlles tombades 10 punts
• Sis bitlles tombades (*) 6 punts
• (*) A la nostra zona juguem que si es tomben les 6 bitlles es puntua, també, 0 punts.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

La corretja

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Helena Blanc Pérez, Àlex Esplugues Vidal, Gemma Sonet Guiu, Berta Treig Carranza, de Flix (12 anys) i Soufiane Boudouf, de Vinebre (12 anys)

Número de jugadors: Un mínim de 12 persones.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça, plana.

Material: Una corretja o un mocador.

Explicació:
El joc consisteix en posar-se en parelles, un davant de l'altre i formant un cercle, mirant tots al centre. La parella que està darrera ha de posar-se les mans a l'esquena. N'hi ha un que para i porta una corretja o mocador. Aquest persegueix a un altre per l'exterior del cercle i li pot anar donant els cops de corretja o mocador al cul, sempre corrent darrera seu -es corre en sentit contrari a les agulles del rellotge.

El perseguit, per salvar-se dels cop de corretja, ha de posar-se davant d'una parella qualsevol de les que forma el cercle. En aquest moment deixa de ser perseguit i és el que està a l'exterior d'aquesta parella qui ha de córrer per no ser colpejat per la corretja.

Qui para pot donar la corretja a qui vulgui de l'exterior -per això tenen les mans a l'esquena-. Si ho fa ha de fer veure que encara té la corretja a fi de despistar al perseguit. En el moment que aquest passi per darrera el jugador que té la corretja aquest surtirà a perseguir i pegar mentre que el que fins ara perseguia es quedarà al lloc que aquest ha abandonat.

És un joc tradicional i típic que es juga al dia de Sant Miquel a l'ermita de Vinebre. Hi juguen, generalment, nois joves i adults de 16 a 30 anys.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

Estirada de corda

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Carla Fernández Montaña, d'Ascó (13 anys) i Ester Rodríguez Esteve, de Riba-roja d'Ebre (14 anys)

Número de jugadors: Entre 10 i 15 per equip.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Un terreny pla d'almenys 30 metres

Material: Una corda gruixuda, de 20 metres de llargada i un mocador que es lliga a la meitat de la corda.

Explicació:
Els participants fan dos grups. Cada equip es col·loca a una banda de la corda que està separada per un mocador que s'ha lligat al mig. A terra, a la meitat del camp de joc, es traça una línia.

Comença el joc tibant fort la corda, de tal forma que l'equip que tingui més força ha d'aconseguir fer xafar la línia al primer participant de l'equip contrari.

És un joc tradicional que podeu veure jugar a Ascó durant la Festa de Sant Antoni, el 17 de gener, i a Riba-roja d'Ebre el dia de l'ermita, el Dilluns de Pasqua). Normalment es juga homes casats contra solters i també dones casades contra solteres. A vegades, també, es fa homes contra dones!

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

La ferradura

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Marc Ribes Serra, d'Ascó (12 anys) i Zhour Mahjouba, de La Torre de l'Espanyol (12 anys)

Número de jugadors: Individual o per parelles.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça, un pati, una zona plana.

Material: Tres o més ferradures i una varilla de ferro de dos pams.

Explicació:
És un joc que hem après a l'institut. Abans, quan hi havia més cavalls i matxos, s'hi jugava més. Avui no és gaire habitual veure-hi jugar.

Per a jugar-hi s'ha de plantar una vara de ferro a terra i traçar al seu voltant una circumferència de 50 o 60 centímetres de diàmetre. Cada jugador té entre 3 i 5 ferradures. Des d'una distància d'un parell de metres les han de tirar intentant que es quedin agafades a la vara o, si més no, que quedin dintre de la rotllana.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

Carrera de cintes en bicicleta o en ruc

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Ester Rodríguez Esteve, de Riba-roja d'Ebre (14 anys) i Maria Jornet Llop, d'Ascó (12 anys)

Número de jugadors: Individualment.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: En un carrer o plaça.

Material: Cadascú necessita una bicicleta i un palet que aguantarà amb la boca. L'organització s'encarregarà de penjar tantes cintes com premis vulgui donar. Si el joc es fa amb ruc es necessita aquest animal i una forca.

Explicació:
L'objectiu és intentar agafar el màxim nombre de cintes possible que pengen d'una corda travessera al carrer.
L'organització col·loca una corda de costat a costat de carrer i, d'aquesta, hi pengen cintes de colors amb una anella a l'extrem.

Els participants es col·loquen a la línia de sortida i es posen un palet a la boca. Quan es doni la sortida, aniran tots amb bicicleta i amb el palet a la boca Intentant agafar el màxim de cintes possible. Qui agafa més cintes guanya.

Es juga tradicionalment a les Festes del barri de Santo Domingo, a Riba-roja d'Ebre.

A Ascó s'hi juga per Sant Antoni, el 17 de gener, i es fa la corrida de cintes dalt d'un ruc. El jugador ha d'intentar agafar una cinta amb la forca.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

El mocador

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Anna Mur Suñé, de Flix (12 anys)

Número de jugadors: Per grups. En total un màxim de vint.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça o un carrer que no passin cotxes.

Material: Un mocador.

Explicació:
Es fan dos equips d'igual nombre de jugadors i es separen uns vint metres. Cada grup es numera sense que l'equip contrari sàpiga els números.

Qui porta el joc es posa al mig dels dos equips, amb un mocador a la ma. Aleshores comença el joc cridant, fort, un número.

El jugador de cada equip que té aquest número ha de sortir corrents a agafar el mocador. L'objectiu és agafar-lo i tornar al seu lloc sense que el contrari el toqui. Si el toca queda eliminat, en canvi, si no ho aconsegueix és aquest qui resta eliminat.

Els eliminats es posen al costat del qui condueix el joc i podran ser salvats per un company si, en agafar el mocador, el toquen i aconsegueixen tornar al grup sense ser tocats pel contrari.

El joc s'acaba quan a un dels equips es queda sense jugadors.

És un joc típic d'estiu, al carrer, o també quan es va al camp, a l'ermita...

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

Pal ensabonat

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Pau Guiu Rofes, de Flix (13 anys)

Número de jugadors: Individualment.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Al pas de barca, al riu Ebre.

Material: L'organització s'encarrega de penjar unes cintes a l'extrem d'un pal situat horitzontal damunt la barca de pas, i d'ensabonar-lo.

Explicació:
Primer s'ha d'aguantar horitzontalment un pal, gruixut, a una barca. Quan el pal s'ha posat s'hi tira sabó pel damunt i se li va tirant aigua per tal que rellisqui més. Quan s'ha acabat de fer totes aquestes operacions es posen, al final de pal, tres mocadors lligats.

Tota la gent que vulgui s'ha d'apuntar per participar-hi.

L'objectiu d'aquest joc és agafar el mocador que penja més amunt de la corda. La gent, d'un en un, van intentant passar pel pal que llisca. És clar que això costa molt i les caigudes al riu són constants.

El que han agafat el mocador més alt guanya; qui agafa els mocador que esta a mitja altura queda segon; qui agafa el mocador que està més baix queda tercer.

Aquest joc també és practica a la Festa Major de Flix, on sempre hi ha molta gent d'uns 18 a 26 anys apuntada, encara que també n'hi ha d'edats inferiors. A la festa major de Riba-roja d'Ebre també s'hi juga.
.
Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

Corrida del cabàs o de les pedres

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa: Carrera de mazorcas (Espanya)

Nom de l'informador: Carla Fernández Montaña, d'Ascó (13 anys) i Judith Sans Serra, d'Ascó (12 anys)

Número de jugadors: Depenent del nombre de cabassos. En principi 5 per corrida.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Un terreny pla d'uns quinze metres

Material: Almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.

Explicació:
El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades davant el cabàs, i separades un metre unes de les altres.

Quan s'inicia el joc cada jugador ha d'anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d'una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una altra -el cabàs no es toca, es queda a la línia de sortida-.

L'ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat.

Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.

És un joc tradicional que s'ha recuperat a Ascó i que es juga durant la Festa de Sant Antoni, el 17 de gener.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix:

Xarranca, xancleta, palet o avió

Nom amb què es coneix a altres regions d'Europa:

Nom de l'informador: Anna Mur Suñé, de Flix (12 anys) i Ricard Ribes Serra, d'Ascó (12 anys)

Número de jugadors: Un màxim de cinc.

Lloc/zona ideal per practicar-lo: Una plaça, plana.

Material: Un guix i una pedra plana.

Explicació:
Es marca a terra la xarranca. Per torns cada jugador tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra.

Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna. En arribar a l'última casella es gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si es fa tot el recorregut es continua amb la següent casella fins que s'han fet totes.

Guanya qui primer fa tot el recorregut.

Explicació del mateix joc en altres regions d'Europa:

Fotografia/dibuix: