teresa manye vilanova i la geltru
inici atencio al public com arribar galeria preguntes frequentes

Federica Montseny

Potser el més significatiu de la seva vida van ser les contradiccions, profundes com
abismes, que no feien sinó reflectir les de la mateixa societat en què va viure. Filla de
dos mestres anarquistes eximis, Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé
(Soledad Gustavo)
de seguida es va fer escriptora popular en una societat d'analfabets
i, sobretot, analfabetes, que difícilment podien comprendre els seus missatges escrits.
De tendència àcrata individualista, va formar part d'una èlite familiar freqüentada entre d'altres, per Max Nettlau, un dels màxims teòrics àcrates del moment.

A pesar del seu origen il·lustrat i de la seva filosofia individualista va militar i va dirigir
una organització sindical en principi reservada, només, per a treballadors/es manuals.
Més tard va entrar a formar part també com a dirigent de la Federació Anarquista
Ibèrica. La FAI era una organització de xoc, poc nombrosa, combativa i radical, sorgida
de grups d'afinitat llibertaris molt influïts per les idees de Bakunin. En la lluita amb partits
polítics d'extrema esquerra, la FAI es va fer amb el control de la CNT durant la República.
Però el radicalisme de Montseny, com el de tants altres companys, es va convertir en
moderació possibilista, un cop les sigles de la FAI es van unir a les de la CNT, la famosa
trabazón. Va ser precisament aquesta moderació en els moments dificilíssims de 1936
allò que segurament va fer que acceptés formar part del govern de Largo Caballero
com a ministra de Sanitat. Des d'aquest càrrec va lluitar sense parar per millorar la
situació sanitària, sobretot de les dones.

Mesos més tard, en el fatídic
maig barceloní del 1937, va ser
una de les veus més autoritzades
que demanaven als militants
cenetistes que deixessin les
armes, fent-los perdre així bona
part del control que encara
exercien.

Sobre la bondat o no
d'aquests fets i d'aquestes
actuacions, que marquen amb
força la seva biografia, s'han
vessat rius de tinta, enfosquits
sempre per la derrota posterior
a mans de les tropes franquistes...
I pel dilema àcrata entorn de la realitat del poder.

Més

© CFA Teresa Mañé 2012 | C/Unió 81 Baixos, 08800 Vilanova i la Geltrú - Barcelona
Telèfon: 93 893 37 49 | Email: cfa-teresamanye@xtec.cat