Glans

Flors

Fulles lluents a l'anvers

Alzina : Quercus ilex

Castellà: Encina

Família. Fagàcies

Arbre típic del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i pluges a la tardor i primavera. Pot arribar als 20 m d'alçada com els exemplars que es troben a Sant Medi . La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge es dentat i punxant a les fulles més joves i a vegades enter a les adultes . L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats.
Aquest arbre és present a tota la serra de Collserola, ja que l'alzinar és un dels boscos més característics de la Mediterrània.. L'alzinar és un bosc dens amb abundant presència d'arbustos i lianes . Les denses capçades de l'alzina crea al sotabosc unes condicions climàtiques que fan possible la presència de gran diversitat espècies .

Floració:L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor .

Úsos:La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria . Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel.lent .

Detall de l'escorça