Col·Iegi Stma.
Trinitat
Història
del col·legi
|
|
PER
QUÈ VAN VENIR? Feia
12 anys que havia acabat Durant
la guerra van haver-hi persecucions religioses; amb aquest fet les monges
Franciscanes que residien en Sant Adrià es van veure obligades a marxar,
comporten així un allunyament total. La formació religiosa femenina va quedar
truncada. Un
gran terratinent va cedir, abans de la
guerra, unes extensions de terres per construir els col·legis religiosos.
L'ensenyament de la noia no tenia massa importància, per aquest motiu és
comprensible que el territori per l'escola masculina tingués més extensió que
per |
|
|
|
Un
senyor de Sant Adrià, es va informar per tornar a tenir ensenyament religiós
femení. Va insistir a les monges Franciscanes, però elles tenien una actitud
radical.la femenina. |
|
Aleshores
el bisbat va oferir un llistat de congregacions que tenien interès en
instal·lar-se en Sant Adrià. Entre elles es trobaven les trinitàries |
|
|
A
les trinitàries se'ls va proporcionar una residència amb capacitat suficient
per començar a donar classes. Van estar instal·lades allà fins l'any
1.956. Aquest mateix any el bisbe
auxiliar de Barcelona , Narcís Jubany i Arnau , va beneir el nou edifici de
l'escola Una
mica més d'història Era
el 1951, fa 50 anys, un grupet de sis germanes trinitàries obrien un
parvulari i una escola de primària a l'Avda. Alfons XIII de Badalona. Al cap
de tres dies la matrícula ja estava complerta.
Era precís trobar un nou local i el 1956 aconseguiren trobar dues torretes al
lloc actual de l'escola i se n'edificà una nova planta que també als pocs
anys resultà insuficient. Així que marxaven els veïns anaven comprant les
torretes de la vora i el 1961 pogueren adquirir-ne dues més i s'amplià la
tercera planta. |
|
En aquell temps les ajudes de l'Estat eren impensables i per tant els
professors havien d'ésser pagats amb l'aportació dels pares dels alumnes, que
en aquell moment eren famílies d'immigrants o treballadors del cinturó
industrial de Barcelona, que tenien un nivell cultural bastant baix i el seu
nivell econòmic era ben senzill. Per altra banda aquells pares i mares,
tenien un gran interès que els seus fills adquirissin una cultura que a ells
i a elles no els havia estat permès, ja que de ben jovenets començaren a
treballar. Això feia que l'escola poc a poc anés creixent. Per aquest motiu,
les quotes de l'escola havien de ser el més econòmiques possibles, cosa que
fou impossible degut a que el nombre de professors seglars era molt petit, la
feina la feien gairebé en la totalitat les germanes i així s'estalviaven les
despeses de |
NOUS
REPTES. Malgrat
tot això, l’escola cada vegada està més atesa per l’Administració
Pública, creiem que tenim encara un repte molt gran per aconseguir.
La societat dóna grans incentius per adquirir cada vegada més coses a través
de la seva societat de consum, dóna més llibertat moral , no està mal vista
la llibertat sexual fins i tot entre els mateixos adolescents, ni l’ús
indiscriminat de l’alcohol, ni tant sols el consum de la droga entre
els mateixos joves. Però l’home i la dona d’avui amb tot això no
és més feliç, li manquen altres valors, els valors que ens ha donat Jesús i
que els trobem a l’Evangeli, valors com poden ser: la capacitat
d’estimar sense tant egoïsme, la solidaritat amb els més pobres, la
lluita contra un món que crea cada cop més marginació i soledat,
l’estimació de la vida començant per la dels nounats, el respecte als
pares i mares, als ancians, etc.
Creiem que si ens ho proposéssim, seriem capaços de canviar aquest món i
construir-ne un altre més digne i més humà. |
|
CONSTRUCCIÓ L'escola
ha tingut tres ampliacions: -Primerament
era un edifici rectangular amb poca extensió, amb només sis classes, el bany
i unes escales. -Després
van pujar 1 pis i van afegir dues classes més per planta. -Més
tard es va ampliar el pati i el gimnàs |
|
|
EL MOMENT PRESENT L’Escola
ha estat funcionant durant 50 anys, al llarg d’aquest temps
l’ensenyament ha anat canviant, primerament es va desenvolupar un
ensenyament primari complementat amb classes de mecanografia, taquigrafia,
francès i comptabilitat.
Les noies a partir dels deu anys optaven pel Batxillerat o bé continuar
l’ensenyament primari. L’Escola no estava qualificada per
realitzar els exàmens finals en el Centre i les alumnes tenien que viatjar
fins a un Institut de Barcelona per presentar-se a la prova.
Cap els anys 70 es va passar al Batxillerat professional i ja no era
necessari marxar de l’Escola per fer els exàmens.
A partir dels 80 es substitueix el Batxillerat per l’E.G.B. No va ser
fins els anys 80 que l’Escola va estar subvencionada per l’Estat.
Actualment l'ensenyament impartit és des de P3
fins a quart d'ESO Fa anys que l’ensenyament és mixt. |
ENSENYAMENT Ara ja som una família gran, han passat tres
generacions, i moltes d’aquelles noietes avui ja són àvies, el seu
nivell cultural, social i econòmic, gràcies a Déu s’ha elevat bastant i
fins i tot la fisonomia del poble està quasi bé desconeguda. Avui el grau
d’exigència dels pares, professors i alumnes és més gran. A nivell polític Espanya a passat d’un
sistema dictatorial a un sistema democràtic, l’escola és concertada per
l’estat i per tant l’administració pública se’n fa càrrec
del sou dels professors. El col·legi és concertat. Imparteix classes des
de P3 fins a quart d’E.S.O. Funciona de manera democràtica conjuntament
amb l’equip de professors, pares i personal no docent, tots som
importants Els alumnes
estan representats en el consell escolar. L’A.M.P.A (Associació de mares i pares
d’alumnes.) té un paper molt important. La congregació de religioses han nomenat una professora com a directora
pedagògica: Ma Ángeles Pequeño. També els pares i professors conjuntament amb una
religiosa formen l’equip de pastoral. I des de fa més 25 anys
l’escola gaudeix també d’un esplai amb un grup de monitors, utilitzant les dependències del
col·legi els caps de setmana . |
|
|
|
És doncs, una escola
democràtica, activa amb un caire cristià que, amb el carisma trinitari
distingeix la seva forma de ser |