2. Síntesi històrica:

 

    El primer any de funcionament de l’esplai va ser el curs 1.972-73. En aquella època funcionava amb un equip de monitors integrat per algunes religioses i alguns professors/es que treballàven de voluntaris els divendres a la tarda (era el dia que es feia activitat, de 17 a 19 hores).

 

    Només estava oberta la inscripció per a les alumnes de l’escola Santíssima Trinitat i limitat a uns cursos en concret (des de 5è. a 7è., és a dir de 10 a 13 anys). No estava obert al barri, el que vol dir que com l’escola en aquell temps no era mixta (només noies), doncs l’esplai també estava integrat només per noies, dividides en dos grups: petites (de 10 a 11 anys) i grans (de 12 a 13 anys).

 

    Així va estar funcionant durant aproximadament cinc anys, amb un bon funcionament, a part de que era la única alternativa a l’escola que (al menys per a les alumnes del col.legi) hi havia al barri.

    Al 1.978, finalitzant el curs escolar va finalitzar també la primera etapa d’Alezeyas com a centre d’esplai, degut a que, per problemes de disponibilitat dels voluntaris i per noves destinacions d’algunes de les religioses que estaven més integrades a la dinàmica del centre, el següent curs (1.978-79) no va poder continuar funcionant.

 

    Va ser aquí on va haver una aturada en la història de l’esplai que va durar gairebé tres anys. Van ser tres anys on l’esplai no va funcionar com a tal, però on hi havia persones interessades a tornar-ho a engegar i estimulades a oferir-lo a les alumnes.

 

    Així és com el curs 1.981-82 comença la segona etapa en la història del centre i que s’allarga fins a l’actualitat.

    El recomençament es va fer amb alguna de les noves religioses que integraven la comunitat d’Artigues i l’important suport d’algunes ex-alumnes del col.legi que s’hi van afegir.

 

    La dinàmica de funcionament era semblant a l’anterior: només per a noies de l’escola, que estudiessin des de 5è. a 8è., (s’afegia un curs més i amb una altra novetat: l’activitat es desenvolupava ara ja els dissabtes (de 10 a 13h. del matí)

 

    L’any següent (1.982-83) s’hi van afegir com a premonitores un grup més d’ex-alumnes (set en total) que van possibilitar que el treball fos una mica més distès (amb les seves limitacions d’inici) i generava així una forta perspectiva de futur.

 

    La distribució de grups ja era diferent perquè hi havia disponibilitat de monitores per a poder acompanyar a quatre grups, i alhora vam subdividir els grups segons cada curs de manera que les de 5è. era un grup, les de 6è. altre, ...

 

    Amb aquesta dinàmica (més semblant ja a l’actual) vam poder continuar durant aproximadament quatre cursos més.

 

    Al  curs 1.986-87 a l’equip de monitores que hi havia fins ara s’hi van afegir tres monitors més i alhora, per raons de disponibilitats de temps, i d’integració d’una dinàmica més concorde amb d’altres esplais vam optar per portar a terme les activitats en horaris de tarda (dissabtes de 16 a 19 h.)

 

    Això va significar un gran canvi en tots els sentits perquè ens permetia poder fer intercanvis amb d’altres grups del voltant (grups escoltes, de la parròquia) per anar cohesionant les nostres característiques i afinitats.

 

    Per altra banda, era l’època en que a l’escola ja s’havien integrat nens, s’havia fet escola mixta, al menys començant pels cursos de més petits, però ja s’apropava als cursos que formaven part de l’esplai.

    El curs 1986-1987 també va haver un canvi important a l’esplai: va ser quan ens vam federar al MCEC (moviment de centre d’esplai cristians). Vam veure la necessitat de cohesionar els esforços, mitjans i objectius amb d’altres centres similars i va ser quan vam decidir després de molt discutir i valorar en l’equip la nostra inclusió en el MCEC on encara avui continuem.

 

    Va ser el següent curs (87-88) quan ja es van integrar nens a les activitats d’esplai, donat que aquests ja havien arribat al cinquè curs de l’escola, encara que la resta de grups de l’esplai continuaven essent només de noies. Així es van normalitzar la nostra dinàmica, original en els seus orígens.

 

    Aquest equip de monitors era ja més estable, i amb una millor formació dins el camp de l’educació (titulacions de monitors, directors, estudis de pedagogia, cursos monogràfics,...) Va donar una empenta forta la possibilitat de futur (fins i tot en la probable situació de que no formés part de l’equip de monitors cap religiosa de la comunitat).

 

    Tot aquest període (86-92) va tenir algunes novetats i/o canvis:

* van entrar i sortir de l’equip de monitors membres amb experiència dins del centre

* van deixar de participar les dues religioses que fins el moment hi eren

* vam ampliar les activitats del centre per als nens fins a 8 anys

 

    Ara teníem tres grans grups que abarcaven dues edats cada un d’ells. El 1992-1993 va ser una altra data important pel centre. d’un dels grups de la parròquia de Sant Adrià, (que formaven part del moviment de joves JOC) es van integrar a l’equip de monitors, entrant alhora set persones més a l’equip. Això va suposar més possibilitats a l’hora de dinamitzar els grups, i per segona vegada una millora en la perspectiva de futur del centre (ja que tots ells tenien edats compreses entre els 16 i 18 anys).

 

    Actualment, i durant aquests darrers anys, hem ampliat pels petits i pels grans dos grups més, essent ara la franja d’edat coberta des dels set fins els setze anys, dividits en cinc grups d’edat i acompanyats per tretze monitors i monitores.