|
LA TOSSA
Els orígens de l'Església es remunten quan el comte
Borrell II atorgà el terme de Montbui al bisbat de Vic.
El bisbe Froià (972-995) promogué la construcció
del castell de Montbui i l'Església de Santa Maria al cim
de la Muntanya de La Tossa.
D'aquest temps és una part de l'edificació, l'única
que pot considerar-se genuïnament preromànica (que
s'hagué d'interrompre a causa d'uns anys de sequera i de
les incursions sarraïnes).
Anys després, el bisbe Oliba cedeix les terres (amb l'obligació
de repoblament) a Guillem de Mediona, el qual reprèn les
obres de l'Església i el castell. L'any 1032 el bisbe Oliba
consagra l'Església.
L'Església de Santa Maria, de la Tossa de Montbui, és
de planta basilical i està formada per tres naus cobertes
amb volta de canó (lleugerament tancades) en forma de ferradura
i sostingudes per pilars rectangulars a la part occidental del
temple i cilíndrics a la resta.
La capçalera és tancada per tres absis semicirculars,
afegits posteriorment, que contenen arcuacions llombardes a l'exterior.
L'estat de conservació és excel·lent.
Propera a l'església s'hi troba una torre rectangular
que formava part, probablement, d'un sistema defensiu més
extens, que comprenia tot el cim de la muntanya, incloent dins
el recinte fortificat l'Església de Santa Maria.
El cim de la Tossa de Montbui és un excel·lent
mirador que permet l'observació de tota la conca d'Òdena.
També es poden observar diversos tipus de relleu, entre
els quals destaquen el relleu montserratí, relleu amb bad-lands
i, d'una manera especial, el relleu "en cuestas", formació
que es dóna quan es produeix una alternança de capes
resistents a l'erosió amb altres de fàcilment erosionables.
|
