L'assentament humà originari d'aquest municipi es va formar a l'època prehistòrica, a l'entorn del Castell de Cabrera, documentat a partir del segle XI. Posteriorment, el Castell va iniciar la seva decadència i la població es va assentar a les valls, Capellades i Vallbona, a on gaudien de terres aptes per al conreu, rius i millors mitjans de comunicació. De tota manera, ambdós nuclis depenien del senyor del Castell.

EL CASTELL DE CABRERA

El castell de Cabrera està situat al cim d'una muntanya, que s'aixeca al peu mateix de la ribera dreta de l'Anoia i en una recolzada que el riu fa entre les viles de Capellades i Piera. Per part de ponent i tramuntana està guardat per una tirallonga de serres més altes que ell, i entre boscos centenaris; mentre que per part del llevant, domina una extensa planura i una llarga extensió del riu. Observant de prop el lloc a on s'aixeca el castell, es veu que aquest era inexpugnable; es troben grosses i feixugues roques irregularment escampades que servien de fonament a les muralles per un costat i per l'altre l'escabrositat muntanyosa que puja des del riu, deixant tan sols un camí per entrar-hi.