La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura: El cultiu de l'olivera, els ametllers i, sobretot, la vinya.

La vinya: És un camp plantat de ceps.
El conreu de la vinya es veu afavorit per l'altitud del municipi, entre 400 i 500 metres, i la seva localització als vessants de les muntanyes interiors.
En aquestes zones altes i fredes, les vinyes es troben sotmeses a grans contrastos tèrmics que possibiliten una maduració més lenta del raïm, facilitant una major concentració de compostos i una constitució més harmònica del fruit.
La composició del sòl i de la climatologia es complementen, ja que permeten cultivar idòniament varietats de raïm específiques per a aconseguir uns vins i caves de curada selecció. Són vins i caves elaborats amb collites exclusivament pròpies de les varietats: Parellada, Macabeo, Chardonnay, Ull de llebre (tempranillo), Cabernet Sauvingnon, Merlot i Pinot Noir.

Raïm
El fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons, d'un perímetre d'uns 7 cm, i agrupat a l'entorn d'un eix ramificat, s'anomena gotim. És de color, mida i gust diferent segons la varietat.
Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: Blanc (groguenc), negre (lilós) i de taula (el més conegut és el moscatell). D'ell s'aprofita tot: El suc una vegada fermentat, per fer vi, la pellofa per donar color al vi i les restes per fer alcohol.

La verema
Quan el raïm arriba al punt de maduració per ser consumit com a fruit o per elaborar el vi es cull. El període que dura la collita rep el nom de verema i la durada varia segons les condicions ambientals i les característiques de cada varietat de raïm. El raïm es talla amb podadores, ganivets o tisores. El raïm recollit es posa en cistells, des d'on és transportat als llocs de premsat. També rep el nom de verema la quantitat de raïm que s'ha collit.

Premsa
Aparell mitjançant el qual es premsa el raïm per obtenir el most. Durant milers d'anys, el raïm s'abocava al cup on es trepitjava amb la finalitat d'obtenir el most. Actualment, per obtenir petites quantitats de vi s'acostuma a tenir una petita premsa de les anomenades contínues amb la qual un pot fabricar-se el vi. Per a grans quantitats és més pràctic vendre el vi als vinaters o cavistes o fer-se soci d'una cooperativa, ja que disposen de premses d'alt rendiment.

Most
Suc del raïm, ric en sucres i no fermentat que s'obté una vegada passat per la premsa. La quantitat obtinguda es pot situar entre el 70 i 80% del pes total del raïm.
És la matèria primera per a l'obtenció del vi que s'obté una vegada fermentat. La composició depèn, entre altres, de la classe de raïm i del terreny on s'ha conreat.

Fermentació
Procés biològic i químic de descomposició de substàncies orgàniques emprat en l'elaboració del vi a partir del suc del raïm (most). Posat el most en un cup al cap d'uns dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn CO2 amb l'ajut dels llevats.