Uf!. Sí, sí. Sóc jo!. La pell d'un brau adobada. M'han tret el cap i les potes i ja veieu com m'he quedat...

Doncs jo us voldria explicar com va ser que Igualada fós una de les primeres ciutats on l'adobament de la pell obtingués el primer lloc en el rànquing europeu i també d'Iberoamèrica...

Tot va començar en una plaça de la vila: La plaça del Rei.

Fa molts anys, en aquesta plaça, hi havia un Hospital anomenat Sant Bartomeu (el primer que tingué Igualada) i que es dedicava més a les funcions benèfiques que a les sanitàries.

Es mantenia gràcies a les almoïnes que, cada setmana, recollien casa per casa, les "dones honrades" (tal i com les anomenàven en aquell temps).

Al costat de l'Hospital hi havia l'Esglèsia de Sant Bartomeu on, durant molts anys, es tenia el costum de reunir-se el "Consell de la Vila".

No fou fins el 1845 que l'Hospital es convertí en una caserna i, més tard (el 1935) es va enderrocar i començaren els treballs per la construcció d'una escola que es dedicaria a l'estudi de l'adobament de la pell: L'Escola de Blanqueria.

Us preguntareu com va ser això... Com fou possible que se'ls ocorregués construir-hi una escola d'aquestes característiques?.

Doncs, bé...

El gremi de blanquers d'Igualada pensàren que seria bo aprendre i ensenyar les tècniques més innovadores per poder adobar la pell dels animals.

Començàren per a posar-les en pràctica en la pell d'una elefanta ("La Linda"), la qual s'havia mort en el Zoo de Barcelona i que avui dia encara resta exposada al Museu.

Més tard, l'escola passà a formar part de la Universitat Politècnica de Catalunya i adquirí el nom d'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Indústrial d'Igualada. On encara, avui dia, s'imparteixen estudis d'Adoberia, Formació Professional i Enginyeria.