POEMA
Placeta del Rei.
Neptú, Neptú!.
La brivalla aldarulla a la plaça oviforme.
Neptú, Neptú!.
Neptú, Neptú!
Príncep de la placeta!.
Plaça del Rei
placeta perfumada
amb blaus de primavera!.
(Primavera insubmisa
de la meva innocència).
Tot el goig del meu cor en una gota d’aigua.
Iridescències flèbils.
|
Daura
el silenci la tarda.
Per què la meva veu
esdevé ressonant?.
Una... dues...
Neptú, Neptú!.
Les boles surten del quadrilàter per la destresa de la meva
punteria.
Neptú, Neptú!.
Melagia rosada dels fanalets encesos, tèbies ombres
nostàlgiques,
adéu... Adéu...
(Plorarien les ombres d’enyor?...
Plorarien?).
|