"La gestació del projecte va ser llarga, i en ella Gaudí seguí un
camí semblant al del temple de la Sagrada Família: un recorregut ple de temptatives, de
revisions constants, cercant la concepció global de l'obra.
L'església se separa del petit món, complet, de la colònia; no
es relaciona amb la retícula de carrers que l'organitza; no ocupa la plaça ni cap espai
central. L'església corona, domina, vigila, en un lloc diferent: enmig del bosc, lloc
misteriós i sagrat. Un camí lleugerament serpentejant guia l'ascenció del fidel al
temple, en un recorregut semblant al dels jardins pintorescos, però també al dels
temples grecs. En certa manera, l'església defineix l'acròpoli de la colònia: a la
vegada lloc de defensa i centre de culte. Si s'hagués acabat la construcció, les seves
torres, altes, haurien competit amb les xemeneies de la fàbrica"
Història de la cultura catalana. El modernisme, vol. VI.
Barcelona: Edicions 62, 1995, pàgs. 213-214 |
