24/11/2003. JAUME FUNES
Psicòleg. Especialista en adolescents i joves.
  S'està renunciant a complir el dret d'accés a l'educació per a tothom en condicions d'igualtat, mentre que tant sols es parla del dret minoritari a escollir escola. No hi ha educació sense ètica, sense rebotar-se contra les desigualtats educatives.
     

Un record dels seus temps d'escola?
- Podria citar records "pedagògics" per quedar bé, però el primer que em ve al cap és la llet en pols i formatge americà que ens donaven al matí a l'escola. Potser després em trobo pensant en l'enorme diversitat de formes de fer que hi havia entre els diferents mestres que vaig tenir i com només d'algú, que realment era un gran home, tinc records.
No puc oblidar però que sóc d'aquella època que torna en la que vaig fer examen d'ingrés, revalida del batxillerat elemental, revàlida del batxillerat superior. Malauradament recordo una escola d'exàmens.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Com a referència teòrica, quan començava a endinsar-me en aquests món, va ser un bon revulsiu per mi l'experiència de l'Escola de Barbiana. Després, vaig tenir la sort de començar a col·laborar a "Rosa Sensat" i relacionar-me amb molta gent dels pioners dels moviments de renovació pedagògica. A Cornellà, començava a fer d'educador a l'Escola Sant Miquel amb un equip que la va convertir, en moments difícils, en una bona escola del CEPEC.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- És estrany, però se'm fa difícil parlar de ningú. Més aviat em sento atrapat emocionalment per la meravellosa gent humil que està a la base de totes les revolucions. No m'agrada gaire mirar el passat i per això, en tot cas, admiro Lula o Mandela.

Un encert de l'educació actual?
-
Que encara hi hagi gent que creu que educar és possible. També, (parlant de l'educació, no pas de l'escola o del Departament) que sigui possible una educació més autònoma, no tan depenent de manuals i d'autoritats.

I, una mancança?
- Només una? S'està renunciant a complir el dret d'accés a l'educació per a tothom en condicions d'igualtat, mentre que tant sols es parla del dret minoritari a escollir escola. No hi ha educació sense ètica, sense rebotar-se contra les desigualtats educatives.
Mancança tècnica? Hi ha massa gent que pensa que la millor escola va ser aquella que ells van viure.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- Educar ensenyant a pensar, ajudant a ser dones i homes feliços i lliures. L'adaptació a un món en canvi.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- No només les famílies, també una bona part de l'escola. Si que és cert que en els nous nuclis familiars (n'hi ha de moltes menes) els fills i filles són poc més que objectes de valor i que les dinàmiques de vida obvien l'educació. Es dóna per suposat que la naturalesa i l'escola ja ho faran. De la mateixa manera que parlem de ciutat educadora hauríem de definir una mena de continu educatiu en el que el conjunt d'adults que envolten l'infant educa, complementàriament i suplint-se quan una part falla.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Evitar que aquesta manca d'èxit passi al seu procés d'incorporació social. Abans però hauríem d'haver intentat que surti amb èxit, tot i que aquest no pugui ser acadèmic. Després, es tracta de garantir que tindrà al seu abast adults coneguts i accessibles que l'ajudaran en la seva transició.
També podem aplicar-li la nova Ley de Calidad: Que certament resoldrà tots els problemes!!!!

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Molt positiva. Tanmateix estan molt limitats i no poden ser veritables estimuladors de la renovació pedagògica. Tinc, a més, la convicció que queden massa desconnectats del que haurien de ser "instituts" locals d'educació. Els recursos per a educar són de molts tipus i han d'organitzar-se d'una altra manera.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Fer un resum és impossible. Tot i així destacaria que en la societat digital i de la comunicació moltes de les formes que ha tingut fins ara la docència han quedat obsoletes. No es tracta d'una simple modificació de didàctiques o de l'ampliació de recursos motivadors. Comporten noves formes d'aprendre i d'ensenyar.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Intentant aconseguir que els nois i noies no surtin de l'escola odiant qualsevol aprenentatge. Educant en la curiositat i el desig de saber. Ajudant a construir identitats obertes, formes de ser que van canviant en el temps.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- Són condicionadors de moltes coses. No són determinants. Suposen sempre el context en el que les persones troben les seves explicacions del món. El seu gran problema és que tendeixen majoritàriament a impedir pensar, bloquegen el raonament i cerquen l'adhesió emocional a veritats simples.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Fer persones que puguin construir futur. Fer possible que tinguin futur.

Un llibre?
- La última lectura: "La sombra del viento" de Carlos Ruiz Zafon.

Una cançó?
- No tinc cap cançó per a destacar. He viscut èpoques de tot i miro de descobrir-ne de noves.

Una pel.lícula?
- De les últimes: "Las mujeres de verdad tienen curvas" (2002) de Patricia Cardoso.

Un paisatge?
- Molts. Tots aquells en els que al mirar-los et sents ple d'emocions. Pot ser una casa de balcons amb roba estesa, un llac de Finlàndia o un aiguamoll ple d'aus.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que tingui al davant responsables que creguin en l'educació.
v



© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ