| ![]() | ![]() 
 
        
        
          |  |  |  
        
        
          |  |  
          |  |  
 
         
         
          |  |  |  |   
          | 
              
                | 
                     
                      |  | 10/03/2003. FRANCESC 
                        PEDRÓ. Professor de Política Comparada 
                        de l'Educació i delegat del rector per a la Innovació 
                        docent a la Universitat Pompeu Fabra. 
   |  |  Com 
                        pot ser legalment obligatori un objectiu i que s'accepti 
                        que hi ha alumnes que no l'assoliran? Per començar, 
                        tenim un problema de definició d'objectius de l'escola 
                        obligatòria i, de l'altra, un d'estructural i metodològic 
                        -com garantir que esdevenen no pas obligatoris sinó 
                        universals  |   
                      |  |  |  |  |   
                      | Un 
                        record dels seus temps d'escola? - L'olor de les aules, que torno a sentir cada cop que 
                        vaig a una escola, però que no la sento enlloc 
                        més.
 
 Quin personatge del món 
                        de l'educació l'ha influït més?
 El Dr. Brian Holmes, ja traspassat, que va ser professor 
                        meu i em va acollir a la Universitat de Londres.
 
 Citi'ns ara, un personatge 
                        històric pel que senti una especial predilecció.
 En general, tots els perdedors.
 
 Un encert de l'educació 
                        actual?
 Que els desavantatjats també comptin.
 
 .I una mancança?
 - Recursos.
 
 Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol 
                        escola?
 - La cohesió i coherència de l'equip educatiu.
 
 Considera certa l'opinió 
                        que, en conjunt, moltes famílies han desertat de 
                        la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
 - Sí, en part perquè se'ls ha donat a entendre 
                        durant massa temps que educar era fonamentalment instruir.
 
 Què es pot fer 
                        amb aquell alumnat que no supera l'escolarització 
                        obligatòria amb èxit?
 - La pregunta no té sentit. Com pot ser legalment 
                        obligatori un objectiu i que s'accepti que hi ha alumnes 
                        que no l'assoliran? Per començar, tenim un problema 
                        de definició d'objectius de l'escola obligatòria 
                        i, de l'altra, un d'estructural i metodològic -com 
                        garantir que esdevenen no pas obligatoris sinó 
                        universals.
 
 Quina opinió li 
                        mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
 - Penso que estan travessant una crisi de maduresa i que 
                        els cal trobar un nou model de prestació de serveis.
 
 Quin paper han de jugar 
                        les tecnologies de la informació a l'escola?
 - El mateix que fora de l'escola: ja no concebem el món 
                        sense elles. Formen part del món real i, per tant, 
                        han de ser a l'escola.
 
 Com es pot fer possible el concepte "L'educació 
                        al llarg de la vida"?
 - En realitat, calen moltes estratègies simultànies. 
                        Augmentar la provisió d'educació inicial 
                        i crear incentius per a la formació permanent em 
                        semblen les dues més importants. Però cap 
                        de les dues no té sentit si no s'aconsegueix que 
                        als joves els agradi i els atragui l'educació.
 
 Considera que els mitjans 
                        de comunicació, especialment la televisió, 
                        col·laboren en l'educació general de la 
                        població?
 - No pas d'una manera formal, és clar. Però 
                        no es pot oblidar que allò que els espectadors 
                        esperen de la televisió no és pas educació, 
                        sinó entreteniment. Una altra cosa és si 
                        contribueixen a generar estats d'opinió i això 
                        sí que em sembla innegable. La pregunta és, 
                        doncs, de qui són els mitjans? I quines opinions 
                        volen difondre?
 
 Què és més 
                        important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur 
                        per a l'alumnat?
 - Cap de les dues coses. El futur ha de ser allò 
                        que cada generació vulgui. Per tant, als joves 
                        se'ls ha de preparar per a ser responsables d'ells mateixos, 
                        de les relacions que estableixen amb d'altres, a escala 
                        individual i col·lectiva, i de l'equilibri del 
                        medi natural.
 
 Un llibre?
 - "Madame Bovary" de Gustave Flaubert.
 
 Una cançó?
 - E lucevan le stelle, de la Tosca de Puccini.
 
 Una pel·lícula?
 - "Metropolis" de Fritz Lang (1926).
 
 Un paisatge?
 - El canvi de color del fullam al Pedraforca.
 
 Un desig per a l'escola 
                        del futur?
 - Que continuï essent el santuari de la ciutadania.
 |  |  |   
          |  |  
 
        © 1996 - 
        2003 - reporteducació  és una producció del 
        Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6 
        Carrer de 
        Ramon Camps, 17  08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) 
        - CATALUNYA 
        Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
        AVÍS 
        LEGAL  - FAQ |