ANDREU ALFARO
Monument
Mil·lenari de Catalunya (1991)
Jardins del Polígon Mas Blau
Andreu Alfaro i Hernández (L'Horta- València 1929)
Alfaro va començar la seva carrera artística tardanament i amb una formació totalment autodidacta. L'autor, que s'inicià en el món de les arts amb pintures i dibuixos, s'encaminà cap a l'escultura després d'assistir a Brussel·les, l'any 1958, a una exposició d'escultors europeus. Els seus primers treballs van estar influïts pels constructivistes russos i l'obra de Jorge Oteiza. Formà part del Grup Parpalló, creat l'any 1956 a València amb l'objectiu de renovar l'art valencià, amb un ideari de qualitat artística i profund compromís social. L'art lligat a la comunitat i la tendència al monumentalisme són conceptes fonamentals per entendre la seva obra. Durant la dècada del 70 introduí la utilització de materials industrials i marcà una tendència opticocinètica, on la llum i l'espai donaven una impressionant mobilitat a les escultures. La dècada dels 80 va venir marcada per una gran maduresa artística en la seva obra, la qual agafà projecció internacional amb exposicions a prestigioses galeries. El seu estil tendí a estilitzar-se i la geometria present des dels inicis arribà a un alt grau d'esquematisme i exactitud en la representació dels efectes òptics i del que alguns han denominat la representació de "la imatge fixa de la mobilitat". La seva trajectòria va continuar, durant la dècada dels noranta, amb l'experimentació amb les formes circulars i la reedició dels clàssics, i en l'actualitat s'hi endevina una tendència totèmica amb la utilització de màscares ètniques. Diversos premis reconeixen la seva trajectòria, podem destacar-ne l'any 1980 el Premi d'Honor Jaume I, el 1981 el Premio Nacional de las Artes Plásticas del Ministerio de Cultura Español, el 1982 la Creu de Sant Jordi, i el fet d'ésser escollit com a representant de l'Estat Espanyol per a la Biennal de Venècia de 1995.
