FERNANDO BOTERO
Caballo (1992)
Aeroport- Terminal B
Fernando Botero. Medellín (Colòmbia), 1932
Fernando Botero s'inicià en el món de les arts com a il·lustrador al diari "El Colombiano", amb només setze anys. La primera exposició individual, l'any 1951, a Bogotà fou només de pintura. L'any següent marxà a Europa per dedicar-se als estudis de Belles Arts, primerament a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i, posteriorment, a la prestigiosa Acadèmia de Sant Marc de Florència (1953-1955). A Itàlia descobrí les tècniques de la pintura al fresc i amplià els seus estudis amb la llicenciatura d'Història de l'Art, que li aportà importants coneixements del Renaixement i de les pintures del Quattrocento. Al seu retorn a Colòmbia fou nomenat catedràtic de pintura de la Universitat Nacional de Bogotà (1958). L'any 1960 decidí instal·lar-se a Nova York, i es dedicà completament a la pintura durant tota aquella dècada. La seva pintura beu d'influències renaixentistes, barroques i tradicionals llatinoamericanes. Aquestes últimes es relacionen amb una estada a Mèxic entre els anys 1956 i 1958, on estudià la pintura de Rivera i Orozco i l'art precolombí. No fou fins a la dècada dels 70 que Botero entrà de ple en el món de l'escultura: treballà principalment amb bronze, marbre i resina fosa, i reproduí el seu peculiar estil desproporcionat, de grans volums, que havia iniciat amb la pintura. L'any 1973 s'instal·là a París i cinc anys després va reprendre la pintura, coincidint amb el seu retorn a Colòmbia. Durant la dècada dels 80 la seva obra va ser quasi exclusivament influïda per una de les seves principals afeccions: el món dels braus. L'any 1992 arribà a exposar les obres als Camps Elisis de París i es convertí en el primer artista no francès que ho feia. Aquest privilegi no és l'únic de Botero, també ha estat l'únic artista que ha exposat a la Piazza della Signoria de Florència, un dels llocs de tot el món més lligats amb la història de l'art. A la seva ciutat natal, aquest reconeixement es traduí en el projecte "Medellín ciudad Botero", iniciat l'octubre de 2000 i on es recullen nombroses obres de l'autor i d'altres obres d'autors diversos, que Botero donà de la seva col·lecció particular.
