JOAN MIRÓ

Sense Títol (Mural 1970)
Aeroport, Terminal B

Joan Miró i Ferrà. (Barcelona, 1893- Palma Mallorca, 1983)

Miró ha passat a la història universal de l'art i s'ha convertit en una referència de primer ordre per explicar els corrents artístics del segle XX. Estudià comerç i Belles Arts a la Llotja de Barcelona. A causa d'una depressió marxà a Mont-roig del Camp (Baix Camp) a recuperar-se, i allà decidí dedicar-se plenament a la pintura. De 1912 a 1915 estudià a l'Escola d'Art de Francesc Galí; les primeres pintures denoten la influència del fauvisme i el cubisme, a més de Van Gogh i Cézanne i, pel que fa a la temàtica, s'inclinà pels bodegons, paisatges, nus femenins i retrats. La seva primera exposició, molt influïda per l'expressionisme alemany que no triomfà davant les tendències noucentistes del moment, la féu a la Galeria Dalmau de Barcelona (1918). Era una època en què començava a interessar-se, a través de diverses revistes, pel món de les avantguardes, les quals conegué de primera mà en traslladar-se a París el 1920. Visqué, durant els hiverns, a l'estudi de Pau Gargallo i entrà en contacte amb Picasso, Masson, Tzara, Breton i d'altres personalitats del surrealisme i el dadaisme. Durant aquesta època passà de l'art figuratiu al surrealisme, amb pintures oníriques i paisatges imaginaris que conformaren el seu univers artístic. L'any 1930 entrà en crisi el cercle surrealista i ell se n'acabà distanciant, davant la politització i la intransigència, segons ell, de molts dels seus membres. Les seves obres tendiren a una abstracció més accentuada i es diversificaren els camps artístics: collages, sotarelleu, escultura...; féu les primeres escultures a Mont-roig; també fou l'etapa en què es donà a conèixer als EUA. L'esclat de la Guerra Civil, que el sorprengué a París, el portà a fer obres de suport al govern republicà contra el feixisme franquista. El maig de 1940 marxà de Normandia en entrar-hi les tropes alemanyes i s'instal·là a Mallorca, on inicià amb la sèrie "Constel·lacions", un exili interior que féu madurar completament la seva obra. Durant aquesta dècada, Miró treballà a cavall entre Palma, Mont-roig, París i Barcelona. Cal destacar la retrospectiva que féu al Modern Art de Nova York (1941), les primeres escultures en bronze (1946) i l'exposició surrealista de París (1947). La dècada següent, inicià, amb el seu amic Josep Llorens Artigas, la realització de diversos murals monumentals de ceràmica pintada. L'estil pictòric de postguerra, basat en obres més gestuals i directes, tendí a una simplificació amb punts dispersos i finíssimes línies que tendien a sintetitzar el llenguatge. L'any 1976 s'inaugurà la Fundació Joan Miró a Barcelona amb un fons de més d'11.000 peces de l'autor en totes les especialitats. L'any 1983, quan se succeïen els homenatges i exposicions retrospectives pels seus noranta anys, morí a Palma.