MOISÈS VILLÈLIA
Sèrie
La Ricarda (1965-66)
Finca de La Ricarda
Moisès Villèlia. Barcelona, 1928- 1986
Moisès Villèlia és el pseudònim de Moisès Sanmartín i Puig, nascut a la vila de Gràcia el 1928 en una família d'artesans republicans que, un cop perduda la guerra, es traslladaren a Mataró. De ben jove decidí ser tallista com el seu pare, a qui animà a deixar la fàbrica per obrir un taller independent. De les peces d'encàrrec passà - en hores lliures - a la creació artística. Després fou enviat al servei militar a Melilla, on conegué l'art d'avantguarda de mans d'un company, Miquel Rué i l'art àrab popular in situ. Féu la primera exposició l'any 1954 al Museu Municipal de Mataró, on es revelaren dos móns: la tradició modernista i l'esperit oriental. Joan Brossa assistí a aquesta exposició, es conegueren, feren amistat i Villèlia tingué l'oportunitat d'entrar en relació amb els membres de Dau al Set i, a través de Joan Prats, amb el Club 49 (entitat formada per industrials i comerciants catalans interessats per l'art, la música, el cinema, l'arquitectura d'avantguarda, que sovint exerciren de veritables mecenes). Els germans Gomis, propietaris de la finca de La Ricarda del Prat eren membres principals del Club 49 . A Mataró fundà, amb Jordi Casals, el grup Art Actual i organitzaren - al Museu de Mataró - una sèrie d'exposicions de Tàpies (amb títols de Brossa), Leopold Pomés, Joan Ponç i Modest Cuixart. Art Actual obtingué, a partir de 1956, molt ressò dels crítics de Barcelona; contaren amb el suport d'Alexandre Cirici, Sebastià Gasch i Josep Maria de Sucre. Aquest darrer organitzà una exposició dels tres artistes més destacats del grup (Villèlia, Anton i Lerín) al Cercle Mallol de l'Institut Francès. L'any 1958, subsistia amb pocs recursos juntament amb la seva esposa Magda, a Mataró, quan el crític francès Michel Tapié el visità al taller . El mateix any el Club 49 organitzà l'exposició de Villèlia a la Galeria Gaspar; l'exposició quedà a casa del compositor Mestres Quadreny, on també la visità Àngel Ferrant -escultor favorit de Villèlia junt amb Giacometti- que l'elogià. El 1959 tornà a exposar al Museu Municipal de Mataró i, gràcies a Joan Miró, la seva obra fou coneguda per personalitats de l'art europeu i americà que eren de pas per Barcelona. Aquell mateix any començà a col·laborar amb projectes arquitectònics, com l'Escola de formació professional de Mataró de Jordi Estrany i participà al III Saló de Maig, juntament amb Chirino, Clarà, Cumella, Oteiza, Serrano i Subirachs. A finals de 1959 va poder, finalment, tenir la seva pròpia casa-taller, a Cabrils. El 1960 presentà, també al Museu de Mataró, una exposició de mòbils en canya, amb el suport del Club 49 i la presentació de Cirici. Poc després visità Miró a Mont-roig, acompanyat de Brossa, Tàpies i Joan Prats, i s'accentuà l' admiració que ja li tenia. Miró li tornà la visita poc temps després. A Cabrils idearen una de les obres més sorprenents d'aquests anys: "Cop de Poma". El nom el posà Brossa i l'obra consistia en una caixa de fusta pintada per Miró i amb cobertes de Tàpies, amb una composició de Mestres Quadreny i tota una sèrie de versions d'un tancat de canya de Villèlia. La connexió de Villèlia amb arquitectes fou constant en aquests anys. Quan es fundà el FAD el 1960, li oferiren treballar en una secció com a professor i ell, sorprenentment, escollí la secció de teatre o Escola Adrià Gual, on treballà amb Maria Aurèlia Campany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga, Maria Girona, Joan Obiols i Mestres Quadreny. Allí estrenà l'obra de Brossa, "La Jugada". Aquell estiu a la Cúpula del Coliseum, es creà, per iniciativa d'Alexandre Cirici i d'alguns artistes més, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. La primera exposició individual que s'hi va fer fou de Villèlia i, durant aquesta, es presentà el primer Fotoscop realitzat per la parella Joan Prats-Joaquim Gomis titulat, precisament, Villèlia. El 1967, amb una beca de l'Institut Francès, marxà mig any a París on continuà treballant. El segon viatge a la capital francesa va coincidir amb els fets de maig de 1968. En tornar a Barcelona, li va sorgir la possibilitat de treballar a l'Argentina, on viatjà el 1969 i on prengué contacte amb l'ambient artístic. D'allí marxà a Lima i després a l'Equador, on organitzà un nou taller i on visqué fins a l'octubre de 1971. A Catalunya, s'instal·là a Molló, als Pirineus. Féu tres grans exposicions a Mataró (1974) i Barcelona (1974 i 1976). Moisès Villèlia va morir l'any 1986 després d'una llarga malaltia.
