Educació pels drets humans
L'any 1995 es va commemorar el cinquantè aniversari de les Nacions Unides i l'any 1998 es commemorarà el cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Abans i després d'aquestes commemoracions les escoles han rebut i rebran moltes invitacions i propostes didàctiques per a treballar els drets humans. L'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya i del Centre UNESCO de Catalunya, ha enviat la darrera d'aquestes propostes a les escoles de la ciutat.
Què vol dir educar pels drets humans, o treballar els drets humans a l'escola? Afegir una assignatura més al programa? Oferir una activitat complementària o un crèdit variable sobre aquest tema? Establir un eix transversal? Organitzar un dia o una setmana dels Drets Humans, una conferència, una exposició? Col·laborar amb les campanyes d'Amnistia Internacional?
Abans de contestar aquestes preguntes caldria establir el perfil o la tipologia del centre educatiu respecte els valors ètics, tal com es defineix o s'expressa en el seu projecte educatiu. A mi la definició que m'agrada més és la que va establir la 44a. Conferència Mundial de l'Educació (Ginebra, 1994): "Els centres d'ensenyament són els llocs per excel·lència on s'exerceix la tolerància, es respecten els drets humans, es practica la democràcia i s'aprenen la diversitat i la riquesa de les identitats culturals".
Tindria sentit estudiar els Drets Humans en una escola on existissin discriminacions per raons de sexe, llengua, cultura, religió o nivell econòmic?, on el professorat abusés de la seva autoritat en el tracte personal amb l'alumnat o amb l'arma de l'aprovat i els suspens?, on no es tinguessin en compte les propostes dels diferents estaments de la comunitat educativa? |
Estudiar els drets humans voldrà dir, en primer lloc, doncs, fer una anàlisi institucional del centre, a la llum dels 30 articles de la Declaració
Caldrà situar el centre en una societat global i en un medi concret d'influència i d'acció; definir valors, prioritats i alternatives; comprovar amb sentit crític l'ajustament o desajustament entre els objectius definits i els objectius realment assolits; analitzar les relacions internes d'autoritat i participació, les xarxes de comunicació entre grups i persones; avaluar les metodologies emprades.
Una vegada realitzat aquest treball d'anàlisi, la proposta de l'Ajuntament de Barcelona invita tota la comunitat educativa a redactar una "Carta de Drets i Responsabilitats", integrada al Reglament de Règim Interior, on s'expressin amb claredat les funcions dels diversos estaments en la vida quotidiana del centre i s'estableixin els mecanismes de participació: debats a l'aula, consells d'alumnes, consells de delegats i delegades de classe, associacions d'estudiants, claustre, AMPA, consell escolar, etc..., aprofitant tots els recursos que ofereix el marc legal vigent.
I després d'això haurà arribat el moment de donar resposta a les preguntes formulades al començament, programant les activitats que es creguin més adients: elaboració de dossiers de premsa, tallers de ràdio-vídeo-TV, muntatges teatrals, murals i exposicions, selecció de textos literaris o cançons, conferències i debats, treballs de recerca a l'entorn immediat, jocs cooperatius i dinàmiques de grup, enviar postals als presos de consciència, col·laborar amb les ONG per als Drets Humans, establir crèdits variables i eixos transversals, etc... Totes les activitats són sanes i bones per a aquelles persones i grups que han assumit amb serietat el compromís ètic de respectar i exercir els Drets Humans.
Miquel Martí
Escoles Associades a la UNESCO
|
