De vegades, el professorat de literatura es desanima perquè sembla que la filosofia i l'estètica dels autors clàssics no poden encaixar de cap manera amb la mentalitat de la joventut actual, que viu al dia i amb la llei del mínim esforç, però ens quedem gratament sorpresos quan, després de la representació de La vida es sueño, per exemple, et diuen, emocionats, que els ha encantat o quan et fan la crítica de La Celestina i et comenten que l'obra és millor que la pel·lícula, perquè aquesta ha tallat uns monòlegs plens de contingut.
Així mateix, l'altre dia, els meus i meves alumnes de tercer de BUP esperaven expectants la vinguda del cantoautor EMILIANO VALDEOLIVAS que, amb el patrocini del Centre de Recursos, ens havia d'oferir un recital de Romances i d'alguns poemes emblemàtics per introduir el Renaixement i el Barroc. Es preguntaven com seria un home que es presenta davant d'ells i elles amb una guitarra i es posa a recitar o cantar uns poemes. Es preguntaven com aniria vestit o si l'activitat seria un ensopiment. De primer, vam llegir els poemes que ell havia de cantar i en van comentar les característiques. Com que la selecció està ben feta, els van agradar, fins i tot alguns se'ls van aprendre de memòria. Després vam ambientar el lloc on havia de cantar: un grup de voluntaris i voluntàries van transformar la biblioteca en una mena de sala de meditació. Simplement van apartar les taules i les cadires i van posar el terra cobert de matalassets del gimnàs i una catifa que tenim al seminari. Després de la primera classe de la tarda van arribar puntualment a la biblioteca i es van anar col·locant d'una manera informal, uns asseguts a terra i d'altres per sobre les taules.
Els primers textos, alguns nois els van escoltar amb la mitja rialleta als llavis, però, a poc a poc, van anar deixant-se portar per la màgia del poema fet cançó i per la simpatia i la senzillesa de l'Emiliano que, mentre canta, gesticula, fa carotes i afegeix comentaris molt útils per introduir les èpoques i per captar l'atenció dels més distrets. El recital va ser un èxit i, una vegada més, uns i unes joves d'avui van poder vibrar amb textos d'ahir. Gràcies, Emiliano, i gràcies al Centre de Recursos per haver-ho fet possible.
L'èxit d'un professor o professora de literatura en els temps actuals no està ni en les classes magistrals ni en l'acumulació d'informació. L'experiència em diu que s'ha de basar en els següents punts:
. Fer una bona selecció de lectures amenes i divertides Introduir els textos de contingut més dens a través del comentari de text amb grups reduïts.
. Establir la relació entre la literatura clàssica i l'actual, comentant les principals notícies literàries dels mitjans de comunicació.
. Aprofitant les representacions teatrals o cinematogràfiques que ens ofereix la cartellera de Barcelona, en general, i el barri en particular, sortir de l'aula sempre que sigui possible. Per això convé, però, haver treballat l'obra prèviament i, si pot ser, haver-la llegida.
D'aquesta manera , i quasi sense adonar-se'n, la literatura clàssica anirà prenent vida en les seves vides i, si bé no tot l'alumnat es convertirà en lectores i lectors assidus, sí que la majoria aprendrà a respectar i estimar els nostres clàssics.
Antonieta Prats
Professora de Llengua i Literatura castellanes
