(Ferran Tallada)

ELS CENTRES DOCENTS EXPLIQUEN (3)

Seminari d'avaluació a l'IESM Ferran Tallada

Introducció

Qualsevol empresa, cos, organització humana, realitza accions en funció d'uns objectius col·lectius. Això comporta la necessitat d'avaluar la seva eficiència.
Sovint oblidem aquesta innegable realitat; precisament nosaltres, que estem tan acostumats a avaluar el nostre alumnat.
La funció social de l'educació secundària, i en conseqüència dels centres que imparteixen l'ESO i el Batxillerat, és la de formar la joventut entre els 12 i els 18 anys. Però aquesta frase finalista i de difícil mesura es concreta, en realitat, en uns pocs ítems. Un d'ells és el resultat acadèmic del nostre alumnat.
D'aquests resultats hem d'extreure conclusions per retroalimentar els nostres projectes educatius. Ha de formar part de l'avaluació de centre.
A Ferran Tallada vàrem voler treballar a nivell de centre l'avaluació. L'anàlisi del pla de formació va ser fonamentat en els següents punts:
- la situació de treball ha variat molt al món de l'ensenyament. El marc de referència legal (LOGSE) i l'estructura que d'aquest s'esdevé no fa possible continuar amb inèrcies antigues. Estratègicament, cal una modificació del camí.
- l'avaluació, en contingut i sistema, també ha canviat. Cal adequar-se tècnicament a un nou patró de referència.
- és necessari compartir una cultura comú, un projecte comú. Un dels aspectes que s'havien treballat en el passat era el treball cooperatiu. calia buscar més línies comunes.
En conseqüència, l'objectiu fonamental de la formació era reflexionar a l'entorn de l'avaluació, i dotar de més instruments d'avaluació els participants en el seminari, apropant mètodes en la recerca d'una cultura comú.
Contingut de la formació

El Seminari d'avaluació es va realitzar durant el curs 1996-97. Van participar-hi 20 professors i professores del centre i el va conduir un formador de l'ICE de la UAB.
Es va partir d'una proposta de programa de l'ICE, que es va modificar en funció dels interessos i demandes dels participants.
Els punts en què es va centrar van ser:
a) Significat de l'avaluació. El seminari ens va donar l'oportunitat de discutir les funcions de l'avaluació com a element regulador de l'aprenentatge (funció pedagògica) i com a control social (certificació de nivells i rendiments).

b) L'autoregulació. L'avaluació ha de propiciar l'autoregulació dels aprenentatges. En aquest sentit, el traspàs d'objectius i de criteris d'avaluació per tal que l'alumnat se'l pugui apropiar va ser un punt important de reflexió. Es varen examinar diferents formes de traspàs de criteris, de valoració i preparació de proves, anàlisi de resultats i pactes.
c) Estratègies i instruments. Es van presentar diversos instruments per a avaluar: l'informe personal, xarxes sistèmiques, mapes conceptuals... Es van elaborar i dur a l'aula treballs que posteriorment van ser presentats i analitzats al Seminari.
Així mateix es varen analitzar exàmens de diversos nivells i àrees.
En finalitzar el Seminari es va demanar als i a les participants les seves impressions.
Es van valorar positivament:
. l'ús d'una metodologia que va permetre posar en comú la pràctica docent, revisar-la i analitzar-la. . la presentació d'elements nous d'avaluació.
. la presentació de referents teòrics i la pos- sibilitat de reflexionar sobre l'avaluació.
Es va creure que havia mancat:
. aprofundiment i aplicacions en àrees concretes.
. temps per a treballar més a fons tècniques d'avaluació i per a posar en comú més experiències. Es va acordar continuar el treball internament i continuar amb l'intercanvi d'experiències i resultats.

Conclusions

Cada organització té una cultura pròpia. Així succeeix en conseqüència amb els centres educatius. La cultura d'una organització és un element d'estabilitat d'aquesta: és per això que els canvis culturals són canvis lents. Per altra banda, per sobreviure com a organització, cal adaptar-se a les noves necessitats i realitats de l'entorn. Per això és important el canvi cultural. Aquesta cultura és un bé comunitari, del conjunt de l'organització. No es pot imposar a un ens de forma rígida. La formació és un dels elements per formar cultura; també per modificar-la. Un acord en la nostra forma d'avaluar ens permet millorar. Facilitarà la presa de decisions futures dels diversos grups de treball que compartiran idees. Ho farà a nivell didàctic en la planificació de lliçons; un canvi en els mètodes d'avaluació comporta un canvi en mètodes didàctics, i a nivell d'organització i certificació. La formació cal que serveixi per transformar els problemes en avantatges, superant-los com a tals i aprofitant-los per millorar la nostra eficàcia com a centre.

Manel Belda i Sílvia Maymó