|
Quan preparem les visites a museus i exposicions, l'equip de professorat d'educació visual d'aquest institut té en compte una sèrie de criteris que creiem fonamentals. En primer lloc, és necessari deixar ben clar al grup d'alumnes que no es tracta d'una excursió. Més aviat, d'un apropament a la manera de viure i de pensar d'un determinat artista o època, amb tot allò que representa d'apassionant conèixer un altre món, que s'ha de saber observar amb respecte i interès. És necessari saber deduir també tot allò que pugui millorar la nostra comprensió de la realitat cultural actual; tot allò que percebem a través de l'art de diferents èpoques fa possible establir relacions, associacions, recerques de similituds i contrastos entre diferents estils i autors, que ens porta a fer una reflexió crítica del món que ens envolta, enriquint la nostra pròpia visió i proporcionant criteris per entendre personalment el llenguatge de les imatges, dins de les seves diverses manifestacions actuals. Per això es prepara idòniament amb comentaris de diapositives, fotografies, bibliografia, esquemes i material didàctic que es dóna a l'alumnat. S'avalua el seu coneixement inicial i la seva comprensió d'un tema o d'un artista, donant les explicacions necessàries per facilitar una percepció i una expressió correctes. Les activitats pràctiques continuen la formació rebuda mitjançant la visita. Es plantegen abans d'assistir, i a la sala l'alumnat ja observa buscant solucions pràctiques - procediments, colors, composicions, ritmes, volums...-, al mateix temps que es realitzen croquis i dibuixos d'allò que veuen. |
També anoten les seves opinions sobre allò que observen, ja que després les posaran en comú, a l'aula, en un col·loqui posterior. Interessa especialment que la visita no es dediqui a escoltar llargues explicacions històriques i biogràfiques fetes pels guies, sinó més aviat breus orientacions que deixin a l'alumnat temps per contemplar, cara a cara, l'obra amb deteniment, percebent la seva ordenació espacial, la proporció, la forma, el color, el volum, la textura, el ritme lineal, els plans, els punts d'interès, el material, el suport, l'instrument, les tècniques i els procediments; tot allò que fa el llenguatge plàstic; i també el tema, l'expressió d'una idea, d'un sentiment: el missatge. L'avaluació de la visita ens dóna una visió d'allò que cada alumne o alumna ha pogut percebre; es fa balanç dels aspectes positius i negatius trobats, per tal de millorar la comprensió i l'expressió del grup. Es valora, especialment, el desenvolupament de la creativitat obtingut mitjançant aquestes relacions amb l'obra d'art original, i alhora la integració social, la comprensió, els coneixements i la crítica artística de cadascú. Per la comprensió de les exposicions, és obvi que cal un apropament conceptual a l'obra exposada. D'una banda, el museu ha d'apropar-se al públic, promocionant l'art i la cultura, i donant facilitats per tal que pugui existir una bona relació amb els centres educatius. D'altra banda, el professorat haurà d'aprofitar el contacte amb les obres d'art, no només per aprendre història i coneixements artístics, sinó també per facilitar la percepció i l'expressió del llenguatge visual i plàstic.
Maximiliana Delgado
|
|
|
|
|