Enrera
 Mòdul 7
Ofimàtica amb l'OpenOffice
  Pràctica
1
2
3
4
5
6
   
Exercicis
Exercicis
 
 

L'objectiu d'aquesta pràctica és prendre contacte amb l'editor de fitxers en format HTML del paquet OpenOffice.

L'editor és simple però d'ús fàcil i, a la vegada, està perfectament integrat amb la resta d'elements del paquet ofimàtic. De fet, l'editor HTML podria ser considerar com l'OpenOffice Write centrat en l'edició de documents HTML.
   
OpenOffice HTML Editor
   
 

Si obriu OpenOffice HTML Editor de la forma habitual (o bé des del menú d'inici, o bé des de l'inici ràpid d'OpenOffice) us trobareu amb un editor que manté totalment la integració i l'aspecte amb la resta de components d'OpenOffice.
   
 

Com a editor HTML (Hyper Text Markup Language), us permetrà la composició de pàgines simples que podran ser visualitzades amb un navegador Web.
   
  Les propietats de la pàgina
   
 

En tota plana Web, el primer a tenir present són les propietats de la pàgina. Per accedir-hi, disposeu de dos camins: per menú emergent (el que apareix en clicar amb el botó dret del ratolí damunt del fons de la pàgina) o per menú Format -> Pàgina...

   
 

En ambdós casos apareixerà la mateixa pantalla de configuració de les propietats de la pàgina. Aquí és on es veu més clar que l'OpenOffice HTML Editor no és un editor específicament pensat per editar planes Web, sinó més aviat un editor de text amb capacitat de treballar directament fitxers HTML.

Les diferents pestanyes d'aquesta pantalla de configuració de pàgina estan pensades per fer aquesta tasca, configurar la pàgina..., però de paper, per ser impresa, i coincideixen amb les mateixes pantalles de configuració de l'OpenOffice Write i de l'OpenOffice Calc. Realment, l'única part que interessa com a definició de propietats de la pàgina Web és la de fons en la qual es pot definir emplenar el fons de la pantalla amb un color o amb una imatge.

Proveu de posar la imatge fonsverd.jpg al fons, i reviseu que teniu marcada l'opció Mosaic (en cas contrari, la imatge no es repetiria per omplir tota la pàgina). També podeu tenir activa l'opció Previsualització.
   
  La introducció de text
   
 

D'acord amb la imatge, a la plana hi posareu informació referent als vegetals. Podeu cercar a la Gran Enciclopèdia Catalana informació referent a un arbre, copieu-la a la plana HTML que esteu editant, o copieu i enganxeu aquest text:

Roure

Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus , de la família de les fagàcies. Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla. Habita les regions temperades de l'hemisferi nord i, als Països Catalans, se'n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana. El roure africà (Q.canariensis ), fins de 25 m d'alçària, amb fulles marcescents, el·líptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la Península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes. El roure cerrioide (Q.cerrioides), fins de 20 m d'alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la Península Ibèrica. El roure de fulla gran (Q.petraea ), fins de 40 m d'alt, amb fulles grosses, obovades, sinuades i glabres, es troba en una gran part d'Europa, però escasseja als països mediterranis. El roure de fulla petita (o valencià, o galer) (Q.faginea ), de fins a 15 m d'alçària, amb fulles menudes, ovades, dentades i finament tomentoses al revers, es troba a la Península Ibèrica i escassament a Mallorca. El roure martinenc (Q.pubescens), fins de 25 m d'alt, amb fulles sinuades i tomentoses pel dessota, creix a l'Europa submediterrània. El roure pènol (Q.robur ), fins de 45 m d'alçària, amb fulles obovades, lobulades, glabres i subsèssils, és comú a una gran part d'Europa, però als Països Catalans només es fa en algunes comarques del nord del Principat. El roure reboll (Q.pyrenaica ), fins de 20 m d'alçària, amb fulles oblongues, profundament pinnatífides i densament tomentoses, és propi del sud-est d'Europa, però als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i al massís de Penyagolosa. A part les espècies autòctones, als Països Catalans també en són plantades altres d'exòtiques, amb fins principalment ornamentals, com el roure americà (Q.borealis) i el roure negre (Q.velutina), oriünds de l'Amèrica del Nord.

Font: HiperEnciclopèdia
   
  Formatant el text
   
 

El pas següent és formatar el text introduït. Començareu aplicant els estils predefinits del llenguatge HTML. El títol, Roure, el posareu com a estil Encapçalament. Per fer-ho, teniu dues opcions:

  1. Poseu el cursor a la zona que ha de ser títol, cliqueu a la llista desplegable Aplica l'estil de la barra d'objectes i seleccioneu Encapçalament.

  1. Feu aparèixer l'estil·lista i seleccioneu l'estil Encapçalament.
   
 

Si voleu modificar el format del text de forma més lliure, podreu actuar com amb el processador de text, fent servir les mateixes icones de formatat.

Quant a les icones de canvi de color del text i de ressaltat, tenen un ús molt intuïtiu:

  1. Cliqueu a la icona de canvi de color i quedarà seleccionada. Seleccioneu el text que voleu canviar de color i el text canviarà.
  2. Si primer teniu seleccionat un text i, després, cliqueu a la icona de canvi de color, el text agafarà aquesta nova propietat.
  3. Si cliqueu una estona damunt la icona de canvi de color del text, es desplegarà un menú que permetrà seleccionar amb quin color treballareu.

Pel que fa a la icona de ressaltat, el seu funcionament és idèntic a la de canvi de color del text.

Poseu tot el text de color taronja 1. També podeu ressaltar amb groc tots els noms científics de les plantes (que apareixen entre parèntesis). Deseu el fitxer amb el nom de roure.html i obriu-lo amb el navegador. El text tindrà un aspecte semblant a aquest:
   
   
 
Amunt