ELS NOSTRES GEGANTS
(Adaptació del conte “El Gegant Baix” de Marina Peralba)
(Música d’ambient)
Hi havia una vegada un gegant que era molt baix que l’anomenaven Martí i no feia por a ningú. Un dia estava passejant pel bosc quan va aparèixer una girafa , que tenia les potes molt llargues. Arribava amb el seu coll tan llarg a totes les branques dels arbres. No li costava gens agafar les fulles més tendres per menjar. Al veure això, el gegant es va posar a plorar. La girafa, que el va sentir, li va preguntar:
Girafa:- Què et passa? Per què plores?
El gegant li va contestar:
Martí :- Tothom se'n riu de mi perquè sóc un gegant baix. No arribo a dalt dels arbres i tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol ser el meu amic.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants però eren més petits.
Li va explicar on era aquest país i caminant, caminant va arribar al país Cap-gros. Allà va trobar aquells homes que coneixia la girafa. El gegant va estar molt content de veure'ls. La girafa havia explicat per mòbil als Capgrossos la història d’en Martí. Tots els capgrossos es van acostar al gegant Martí i es van posar al voltat del gegant i li van dir:
Capgròs I- No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se'n riu de nosaltres.
Capgròs II: Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Capgròs. Anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà. Al país Capgròs. Va trobar molts amics i s'ho passaven d'allò més bé . Al cap d'un temps al país Capgròs va arribar una carta on hi havia una invitació per anar a una escola anomenada El Carme-Vedruna de Manlleu. Els convidaven perquè aquest any la seva Vila havia estat proclamada "Ciutat Gegantera" i volien fer una gran festa a Manlleu. Hi hauria gegants i capgrossos vinguts d'arreu. Al gegantet li va fer molta il·lusió, ja que així coneixeria altres gegants i capgrossos. Van estar molts dies fent els preparatius pel viatge ja que aquest poble era molt lluny i seria un llarg viatge.
Quan va arribar el dia de marxar, tots estaven molt contents i feliços. Marxaven molt carregats d’il·lusions. Van travessar muntanyes, rius i llacs, van passar per Torelló i allí el seu cap gros més famós, en Patufet es va afegir a la comitiva. Poc després, van veure un cartell que deia "Manlleu". A l’entrada els esperaven els tabalers de l’escola i els nens i nenes d’El Carme-Vedruna , que contents varen estar de ser així de ben rebuts.
- Per fi hem arribat, sembla que estem com a casa- van dir tots alhora.
En Martí, quan va estar recuperat del viatge no tardà en fixar-se i molt en una geganta que era molt bonica i a més a més tenia la seva mateixa alçada i sobretot semblava tan dolça.
El gegant Martí només tenia ulls per la Violeta , que així es deia aquella geganta de l’escola. Semblava tan dolça...i Anava vestida amb un vestit molt bonic i es va decidir a demanar-li per poder ballar amb ella (Ball de gegants).
De seguida es van enamorar perquè la Violeta era tan dolça. I aquell petit gegant era tan simpàtic i tenia tan bon cor. El gegant Martí i la Violeta van decidir casar-se.
La parella ja no va voler separar-se mai més i es van quedar a la nostra escola a viure. També els seus amics la Bruixa, en Charlie Rivel, en Zape, en Barrufet, En Fosquet, ... són els nostres gegants i cap-grossos !!
I heu de saber que la Violeta acaba d’anar a la perruqueria per celebrar que Manlleu és "Ciutat Gegantera de Catalunya 2010", fins ara anava amb unes trenes com porten algunes gegantes del nostre país i Ohh ! sorpresa. I com diu en Martí que la Violeta és tan i tan…DOLÇA!! Fixeu-vos que n’ha sortit de la seva trena gegant trenes dolces com la nostra geganta Violeta i ara a esmorzar trenes de la VIOLETA!!
I tot això no sabem si és mentida o veritat.
Però si sabem que aquest conte s'ha acabat. |
Senyores i senyors benvinguts a la mostra de danses catalanes amb motiu de la Cloenda de les Jornades Culturals 2010 de l’escola El Carme Vedruna. Dedicades a la commemoració de l’efemèride Manlleu Ciutat Gegantera de Catalunya d’enguany i al món tradicional que l’envolta.
Manlleu sempre ha estat un poble acollidor en el manteniment de les nostres tradicions,ara ja fa uns anys, Manlleu va ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana, i aquest any prenem amb força i orgull el nomenament de Ciutat Gegantera, la nostra escola compromesa amb les tradicions del País s’afegeix també a aquesta celebració.
Galop
Galop d'entrada - presentació de les colles.
Cada colla entra al recinte del concurs per parelles, una darrera l'altra, al compàs de la música de galop. Una de les músiques de galop més interpretada és la peça que es coneix amb el nom d' "El ball de les gitanes". Les colles, normalment, comencen el galop a peu pla i al cap d'uns quants compassos es posen a saltar. Al passar per davant de la presidència (la tribuna amb les autoritats que presideixen el concurs) s'anuncia el nom de la colla pel megàfon i aquesta saluda abaixant el banderí que porta la primera parella. La colla es col·loca al lloc que se li ha assignat per ballar o bé surt del recinte, en funció de com s'organitzi el galop en el concurs en qüestió. El galop acaba quan han desfilat totes les colles participants.
Entrada dels gegants
Rebem amb un fort aplaudiment als membres de la Colla Gegantera de Manlleu .Els autèntics protagonistes amb el seu esforç d’haver estat triada Manlleu com a Cap i casal d’aquest any del món geganter del nostre país. Ells faran dansar en Martí i la Violeta els gegants de la nostra escola.
Serpent:
El 14 d’agost ,vigília de la Mare de Déu d’Agost, és una data assenyalada en el calendari manlleuenc. Diu la llegenda que aquest dia un serpent amb un diamant al cap s’acosta a la zona de la Devesa per beure-hi aigua, i per por que li caigui la pedra preciosa al riu la deixa a un costat de la vora. També diu la història que uns joves vailets li roben el diamant, i a partir d’aquest moment es desencadena una persecució pels carrers del poble. El 14 d’agost és el dia de la festa del Serpent de Manlleu. Ens avencem uns dies i aquí tenim la seva dansa.
Ball de la civada:
El ball de la civada és una cançó, recordada per la versió de Joan Manuel Serrat, i una dansa popular catalana, que està relacionada amb les feines del camp; antigament era ballada només pels homes però com a mostra d’evolució de la qual tot país i cultura ha de tendir aquí la veurem dansada per nens i nenes.
Ball de bastons
Es podria dir que és la dansa amb més força del nostre folklore El que sí que es pot confirmar és que el ball de bastons és la dansa tradicional més antiga que encara es balla a Catalunya ... D'origen grec o bé reminiscència d'alguna dansa ritual camperola que anava representant les diferents fases de la vida agrària...
Ball de Sant Ferriol
El Ball de Sant Ferriol és una dansa coneguda arreu de Catalunya i que és cantada i ballada des de molt antic, sobretot en ambients agrícoles. Algú diu que era una Cançó-ball popular que fa referència a en Ferriol, el cap d'una quadrilla de bandolers. .. Jutgeu vosaltres mateixos.
Patatuf
Provinent de les comarques tarragonines ens ve el Patatuf.
Tot i que l’origen d’aquesta dansa és, encara avui, desconegut i incert hi ha diverses teories que volen explicar-ne l’origen. Per exemple, segons Aureli Capmany, el “Pas-de-dous” és un nom que prové de la Provença i fa referència a un antic ball infantil de picament de mans que amb les transformacions del temps i de paraules va arribar a Catalunya amb el nom de “patatuf”.
Ball de cintes
Els Balls de Cintes, anomenats també Ball de Gitanes, els trobem a molts indrets de la nostre geografia, amb característiques molt diverses però tots ells amb un punt de partida similar, relacionat amb el culte de la natura entorn a les festes dedicades a l'arbre de Maig. En el transcurs del ball, les cintes han de trenar-se i destrenar-se al braç situat al mig.
És una dansa que requereix molta concentració. Vegem-la
Punta i taló
El ball de punteta i taló o ball de punta i taló de Llarvent es ballava en les festes, especialment per la Candelera, que es celebrava amb solemnitat. Ara els nens i nenes de primer ens el ballaran.
El rotlletó
Torn pels més petits de l’escola amb el ball del rotlletó. Cançó i ball eliminatori popular lleidatà, també anomenat "El rotllet". Com diu la lletra El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Endavant els de P3.
Polca d’Ours
De la terra germana d’Occitània ens arriba la polca d’Ours. És curiós, La polca d'ours és diu així i en canvi el seu ball és una xampanya, ni tant sols a Occitània se l’ha vist ballar mai com una polca. És una d’aquelles curiositats que la vida sovint ens depara. Cal estar sempre oberts al món que ens envolta i tenir una mentalitat molt oberta fins i tot en la dansa tradicional.
Ball del Ciri
Dansa genuïna i de tradició centenària al nostre poble no és altre que el nostre ball del Ciri. És una dansa d’hivern que havia de ser ballada per parelles de molts dansaires. Alumnes de p4 fins a 4t de primària ens delectaran amb aquesta dansa lligada a les festes de Sant Antoni. Parelles de dansaires quan vulgueu...
Nans nous
Des de la capital del Berguedà ens arriben els Nans Nous de la seva celebrada Patum que fou declarada com fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO, la data de celebració es variable pel fet de coincidir amb la festivitat cristiana del Corpus Christi. Els Nans Nous són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l’altra de vella, que ballen als acords d’una airosa i juganera melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques de la Patum. Son la darrera comparsa introduïda a la Patum.
Sardana
I per acabar aquesta mostra de danses tradicionals de casa nostra no hi podia faltar La sardana,que és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, és la mòbil, magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant” aquestes eren les paraules del poeta Joan Maragall . Amb tot vostès i per acomiadar la festa: La sardana “a les meves dones”d´en Pep Sentmartí.
...
Moltes gràcies per la vostra assistència, esperem que hàgiu passat una bona estona i fins una altra. Gaudiu d’unes bones vacances de Setmana Santa i Pasqua.
Adéu-siau |
