Anàvem
tan carregats que vam haver d’agafar un taxi per anar de l’aeroport a la
ciutat. El meu pare va donar l’adreça de la pensió on estaríem
fins que no trobéssim una casa de lloguer.
Vaig enganxar el nas a la finestra però ja era fosc i en prou feines
es podia veure res del paisatge, tot eren siluetes planes i negroses.
Una gran avinguda il·luminada que es veia a l’horitzó, ens
anunciava que ja arribàvem a la ciutat on hauríem de viure.
Els llums del carrer, de les cases i dels cotxes mostraven el paisatge d’edificis molt alts que a mi em resultaven estranys.
Va seguir per carrers més estrets cada vegada i menys il·luminats
i, finalment, va aturar-se davant d’un edifici antic en un carreró
molt estret. Vam baixar del taxi i vaig donar una ullada al meu voltant,
els llums del carrer donaven un aspecte bastant tètric, amb unes ombres
molt marcades, no em va agradar gens però vaig pensar: segurament
demà, amb llum, ho veuré més clar.
|