El nucli monumental de La Seu d’Urgell està centrat per la catedral, un notabilíssim exemplar romànic de la segona generació, marcat per la influència francesa i italiana  i restaurat modernament amb encert. La construïren picapedrers llombards dirigits per Ramon Llombard.

La catedral és transformava tot sovint en baluard defensiu.

Per la guerra Carlina els carlins és van refugiar a la catedral de La Seu d’ Urgell abans d’ arribar a França.

El temple, que és el quart construït, sobre el mateix solar, apareix molt reforçat, amb murs ben gruixuts i torres que li confereixen un aire de fortalesa. I és que, en el decurs de les lluites amb els castellans de ciutat aquesta catedral solia transformar-se en baluard defensiu. Però la solidesa del bastiment no perjudicà la gràcia de les seves línies.

Té un campanar que s’ aixeca just damunt de la façana principal i una galeria de columnes que corona, elegantíssima, l’ únic  absis posterior de l’ església. Correspon, aquest absis, a la nau central. 

Les altres dues, les laterals, no sobresurten a l’ exterior.

L’ interior del temple destaca per la serenor de les seves línies i la foscor de les naus. El cimbori, cobert amb una cúpula que se sustenta en petxines, és una construcció  no gaire usual a Catalunya.

A la capçalera de l’ església, l’ absis central és presidit per  la imatge de la mare de Déu.

                                                                    

                                                                        Maria Miró. Sisè.