L’escrit es centra en la TV i s’organitza en aquests dos apartats:
La necessitat de l’Educació en Comunicació.
La importància de la televisió en el món actual fa necessària una proposta educativa des de l’escola de lectoescriptura comunicativa.
Les potencialitats de l’anàlisi crítica.
Els coneixements tècnics i expressius són útils en tant que han de servir perquè els alumnes facin una interpretació crítica i una expressió creativa dels missatges.
Justifica amb 9 punts perquè a l’escola s’ha d’ensenyar a fer l’anàlisi crítica dels mitjans.
Apunta també que les cadenes de televisió haurien de produir programes que ensenyessin a veure la televisió.

Cal el treball de les escoles per a ‘construir una proposta educativa comunicativa’.
L’educació en comunicació com assegurança.
L’educació en comunicació de manera sistematitzada i amb continuïtat, permetria adquirir consciència crítica, capacitat per pensar i filtrar la informació, i ser més autònoms a l’hora de decidir allò que volem veure.
Fa un balanç dels aprenentatges que suposen les experiències en comunicació que es duen a terme a l’escola amb 9 punts.
Diferencia entre el SER (model majoritari dels mitjans) i HAVER DE SER (altres formes de comunicar).