Enrera
 Mòdul  
Marc general de les TIC i de l'assessorament  
 
  Opinió autoritzada
     
 
Escriptor alemany, premi Nobel i Príncep d'Astúries de l'any 1999. Manifesta el seu total menyspreu tant pel mateix ordinador com per totes les xarxes telemàtiques en general. Tot i el to excèntric de les seves declaracions, pensem que no ens ha de deixar indiferents l'opinió de tot un premi Nobel.
   
 
Exministre del govern espanyol i expert de la Unió Europea en Societat de la Informació i president de l'Information Society Forum. Creu en la potencialitat de les TIC per transformar la societat i en la necessitat que l'escola, a través de les mateixes TIC, prepari les noves generacions per aquest nou entorn social.
   
 
Exalcalde de Sabadell i membre del grup de reflexió El Marc de la Societat de la Informació de CATALUNYA EN XARXA. Ens presenta la nova Societat de la Informació com el canvi més important sofert per la societat des de la Revolució Industrial.
   
 
Notícia recuperada d'un llunyà 1998 en què es comentava la querella del govern xinès contra un disident internauta. El text d'hemeroteca en línia ens pot servir per continuar el debat no exhaurit sobre INTERNET: Llibertat o seguretat?
   
 
Va plantejar que el món es va convertir en una aldea global, una aldea electrònica, en el moment en què la televisió, el dia 21 de juliol de 1969, va permetre que milions de telespectadors del món seguissin, via satèl.lit, les primeres passes per la Lluna de l'astronauta nord-americà Neil Armstrong.
   
 

 

 
La tecnologia és ideologia. No es tracta només de saber "fer servir" els mitjans i les anomenades noves tecnologies. Ni la tecnologia és neutra, ni la mirada innocent. Des d'una perspectiva desmitificadora i crítica planteja una anàlisi de l'impacte de les TIC, partint del fet que el reduccionisme tecnològic al qual ens mena i ens sotmet l'imperi del màrqueting exigeix un plantejament, un per què i per a què utilitzem aquests mitjans.
   
 
Catedrátic d'Estructura Econòmica de la Universidad Complutense de Madrid, autor del llibre Socied@d Digit@l. Del homo sapiens al homo digitalis. Presentem aquí un breu fragment.
   
 
Analitza l'expansió de les noves tecnologies i la globalització per Internet des de l'òptica de dues tendències: els pessimistes-tremendistes (que arriben a considerar l'ordinador com un perill per a l'espècie humana si la seva eficàcia es destina a la maquinària militar) i els pragmàtics-positius (que consideren que la informació és la matèria primera del futur).
   
 
  • Cites de diversos autors.
Recull de cites d'autors prou coneguts en l'àmbit de la comunicació i l'educació que defineixen el que són els 'materials audiovisuals' i justifiquen la necessitat d'introduir l'educació en i amb els mitjans a l'escola. S'hi indica la procedència de les fonts bibliogràfiques.
    cites.pdf (119KB)
   
 

L'educació audiovisual, assignatura pendent.
Reflexiona sobre la contradicció entre la importància de la cultura audiovisual, el paper que hi té a l'escola, com la contempla la Reforma i com s'hi hauria d'integrar dins del currículum.
   
 
Breus apunts de dues comunicacions, que podem trobar a la pàgina d'AulaMèdia, que tracten diferents aspectes: la necessitat de l'educació en comunicació, l'anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i línies d'actuació.
     
 

A partir de la base que el coneixement, la informació i la tecnologia són fonts de poder, estableix que cal donar eines per entendre el món.
Com a línia d'actuació assenyala deu punts que abasten des de la incorporació al currículum obligatori de l'Educació en Comunicació fins a la dotació en centres, la millor utilització de recursos existents en l'entorn, la creació de la figura de l'educomunicador, la formació del professorat, la creació de material didàctic, el plantejament de nous models comunicatius i la creació de Consells Educatius del mitjans de comunicació.
     
 

Aquest document és molt ampli i parteix de l'Educació en Comunicació Audiovisual com a matèria d'estudi i com a recurs. Justifica la necessitat de l'Educació en Comunicació, fa un repàs de la situació a Catalunya i determina propostes d'acció.
     
 
Pàgina Web en la qual es van recollint cites d'autors coneguts ordenats temàticament.
   
 
Recull de cites d'aquest filòsof en què fa una defensa del llenguatge verbal i es mostra crític amb el llenguatge visual i el que s'utilitza amb les noves tecnologies.