DV32. Guia. Formats de Vídeo: divx,

4:1:1

Mètode de codificació de vídeo digital. En funció de com s'agafen models per a cadascun dels ítems de crominància i luminància, poden sortir diferents numerets. El més habitual en codificació de cintes digitals de mini-DV és trobar-se amb els numerets 4:2:0.

4:3

Encara que el món clàssic sembla que només serveix a quatre torrats que parlen de Ciceró, la proporcionalitat sí que hi és present, i la mida importa més que mai. La proporció àurea 4:3 es fa servir en totes les televions convencionals amb format rectangular, independentment del nombre de polzades que tingui. Fixem-nos que pel fet de dividir en lloc de mostrar el número amb la divisió, si diem que un clip mostra proporcionalitat 1,33 estem dient exactament el mateix, i si no, calculadora i a fer numerets.

16:9

Una altra proporcionalitat semblant a 4:3, però amb les reminiscències del cinemascop. És el format que trobareu a la majoria de formats digitals, com els DVD. Si visualitzeu un format 16:9 en un televisor de 4:3, observareu les dues típiques bandes negres a dalt i a baix de la pantalla. Si us decidiu per fer la divisió, parlareu d'1,78 en lloc de 16/9.

AC3

Són pistes de so que podeu extreure dels VOB, que contenen el so (això inclou veu en off, banda sonora, comentaris, sorolls...) dels DVD. No és una partida d'escacs, encara que ho sembli, ni la torre es menja el peó. Hi ha molts formats de so. Aquesta és una classificació genèrica, igual que Dolby pot ser un filtre o el THX un invent de Dolby del Georges Lucas fet a mida per a la primera cinta de la sèrie de La guerra de les galàxies.

ACTIVE MOVIE

Antic nom amb què es coneixia la tecnologia Directshow de Microsoft, ara també coneguda com les Direct X. No és exactament el mateix, però gairebé, perquè si s'ha de fer cas de totes les ordres de codi de Direct X, ocuparien molts cops la llista de telèfon de la província de Barcelona.

ADPCM

Adaptive Differential Pulse Code Modulation. És una tècnica de compressió de fitxers de so que codifica la diferència entre un punt sonor i una altra de forma predictiva, de forma destructiva o no, segons diferents factors. És un sistema habitual de treball de so.

Artefacte

Brossa, porqueria digital. Quadradets que es conformen com a defectes visuals poc estètics que es mostren de forma irregular en llocs impredictibles per la pantalla. Acostuma a passar sovint els primers cops que es codifica, sobretot en format DIVX o XVID. Ves, tots hem passat per aquest pas. També és possible en els casos de poca qualitat inicial del clip que s'ha de transcodificar. No cal donar-hi gaires voltes, és un defecte de captura, de codificació, de còdec, de... I si no es repeteix gaire sovint, cal atribuir-lo a alguna passa mal donada, sense més.

ASF

Advanced Streaming Format. Format de vídeo de l'omnipresent Microsoft. És de gran compressió, a l'estil del Real Video. Va voler presumir de gran invulnerabilitat, però, com no, a les 24 hores ja era presa dels pirates. No es pot presumir tant, sinó donar més solucions als usuaris, perquè altres empreses de compressió de vídeo bé que s'espavilen.

Aspect ratio

Vol dir relació d'aspecte (des del meu punt de vista, traduït de la llengua de Shackespeare, un mosso a qui han definit com a pobre de l'època i vivia en vuit cases de propietat a la seva Anglaterra natal... i sense hipoteca!). Mesura les proporcions, més que els píxels, de manera que es pot dir que la tele del menjador de casa, tapet inclòs, i el PC amb el qual llegiu aquest jeroglífic, té una mesura o aspect ratio de 4:3. Si l'aspecte és normal (4:3), s'acostuma a definir com a no anamòrfic, i si és tipus cinema (16:9, cada cop més usual), llavors és anamòrfic. Si la cosa es vol complicar més, en lloc de dir 4:3 podeu dir 1,33, que no deixa de ser la divisió. I si encara voleu donar mostres d'estudis d'enginyeria, podeu dir coses com 2:35:1, que vol dir una cosa així com que l'amplada de la imatge és 2,35 vegades més gran que l'alçada. Una aspirina?

Autoria

Terme general que es fa servir per agafar el clip ja codificat en un format digital i aplicar-hi un llenguatge d'autor perquè es pugui reproduir en un lector de DVD, de sobretaula, de PC o per algun altre tipus d'enginy. Hi ha sitemes d'autor que són capaços de prendre un clip en avi i aplicar-hi el procés per complet, si bé sempre ens decantem per una especialització de funcions, un cop es dominen els processos als quals intervenen. Recordeu sempre aquella dita que pas a pas s'aprèn a caminar, i no us encaparreu en fer-ho tot vosaltres. Si treballa la màquina, també us donarà peu a conèixer el camí, caminant.

AVI

Audio Video Interleave. Va ser la primera forma en què Microsoft va definir el format de vídeo, on ja calia un maquinari per capturar i, en principi, cap per reproduir. Ara, per fi, amb el fireware (tallafoc) s'acompleix al 100 % la definició, ja que amb plaques de captura analògica aquest principi és tan generalitzable com algunes regles d'accentuació, en què les excepcions superen la norma.

AVISYNTH

Es tracta de la mare dels ous de la recompressió d'arxius de vídeo. Fonamentalment és un mètode no explicat fins ara que, a través d'un script o la generació de fitxers com els que genera el DIVX a la primera passada, és agafat per altres programes per comprimir en 3 o 4 passos amb 2 o 3 programes. Així, l'script fa de frame server, amb l'avantatge, a diferència de la transformació directa, que permet modificacions, aplicacions de filtres o, el que encara és millor, fer servir fotogrames al codificador en YUV2, mètode més ràpid de transformació que en RGB sota Vfapi.

BCA

Burst Cutting Area. És una zona molt propera al mig del forat del disc CD o DVD on s'enregistren amb un làser específic determinats numerals de codi del fabricant o sèrie del disc. És interessant saber el número per identificar possibles partides defectuoses de material o saber quina informació poden haver enregistrat els fabricants. No és una informació modificable.

Bit rate

En termes de radar de policia, et farien la foto per saber a quina velocitat vas per l'autopista. Doncs en aquest món del vídeo digital igual, però en dades/segon en lloc de quilòmetres/hora. És la taxa de dades per segon que es mouen en el procés de visionatge/descodificació d'un clip. Tampoc ens enganyem per aquesta xifra, perquè amb els sistemes de codificació nous del mercat més val quantitat que qualitat. Cada dia cal menys bit rate (taxa de bits) i més "màquina" per veure bons resultats.

BIVIX

Encara que per les nostres contrades el terme no ha prosperat gaire, per Internet sí que es fa servir la parauleta, concretament per designar un clip amb compressió DIVX i doble pista de so.

Bloc

No, no es tracta ni d'un bloc de ciment del Fòrum ni d'un bloc de notes. El concepte hi és similar com a part d'un tot, però en aquest cas un bloc és una matriu o part de 8 x 8 píxels de mida, que serveix com a unitat base per codificar qualsevol de les variants d'mpeg. És una unitat de treball mínima de representació, atès que tractar amb el 100% de les dades seria irrellevant.També es coneix aquesta dada com a macrobloc, encara que es designi el terme al mateix concepte; ganes de plurilingüisme o... poca feina.

BPS

Bit per segon. Recordeu que el bit és la unitat mínima, allò que ja no es pot mesurar de forma més petita, parlant en llenguatge informàtic. En vídeo representa el flux de dades que es fan servir per segon. Alerta amb les mesures, que amb això passa igual que amb els mòdems i les connexions ADSL, que les unitats no són les que ens pensem i anireu malament si penseu en megues.

CAV

Segurament algun cop us ha passat que després d'enregistrar un CD-R, a l'hora de llegir-lo us ha sortit un missatge d'error per pantalla que deia: "Error del dispositivo, error de redundancia cíclica". Doncs pot ser degut, fonamentalment, a dues causes: que s'ha enregistrat malament la pista zero o alguna de les que conformen el seu índex, o que el CAV (Constant Angular Velocity) o sistema de rotació angular (que permet que el flux de dades sigui constant durant tota la lectura de disc, encara que la forma física del disc no ho permeti) falli en la seva escomesa i no doni peu a un enregistrament constant, i faci malbé el disc en tots els sentits. Mig euro a la brossa, no us encaparreu. No acostuma a passar gaire; sempre, segons Murphy, proporcionalment, segons la importància que tenia el disc. Com més importància més probabilitat.

CBR

Modalitat de codificació on el bit rate, o quantitat de dades per segon, és constant. La paraula exacta és Constant Bit Rate. El seu antònim es Variable Bit Rate (VBR).

CCD

Encara que el terme és més propi de les càmeres de vídeo, també val la pena incloure aquí una referència. Charged Coupled Device són els captadors electrònics que transformen els senyals lluminosos en senyals elèctrics susceptibles de ser enregistrats o digitalitzats. Poden ser les càmeres d'un o de tres CCD. En passar a 3 CCD, ja es diu que es tracta d'aparells semiprofessionals o professionals, depèn del tipus de prestacions o del sistema que fan servir, així com del format.

Còdec

Atès que es parteix del principi que les imatges sempre es comprimeixen en una determinada norma, el còdec és el mecanisme o programa que permet codificar i descodificar aquestes imatges en temps real i ensenyar-les per pantalla de forma fluïda.

Codi regional

És una informació molt petita (1 byte) que és al disc DVD. Ha de coincidir amb el codi que per defecte porta el lector de DVD que determina el que s'anomena zona. Els estudis cinematogràfics insereixen aquest codi com un dels mètodes anticòpia, perquè no puguin reproduir discos en reproductors que no són de la zona. Cada lector té un codi de zona que ha de coincidir amb el del disc per poder-se reproduir. Evidentment, feta la llei... Hi ha vuit zones dividides al món segons les grans productores:

1: EUA, Canadà

2: Japó, Europa, Sud-àfrica i mig Est

3: Sud-est i est d'Àsia

4: Austràlia, Nova Zelanda, Illes del Pacífic, Amèrica Central, Sud-amèrica i Carib

5: Europa de l'Est (Unió Soviètica), subcontinent Indi, Àfrica, Corea del Nord, Mongòlia

6: Xina

7: Reservat

8: Ús internacional (aigües internacionals, espai aeri internacional)

Cropping (enquadrament)

Acció i efecte de cropejar. I per no afegir una altra línea definint l'infinitiu d'un verb que de segur les correctores de català d'aquest maremàgnum paraulístic diran que no existeix, direm que fent un cropping s'eliminen les bandes negres de la pel·lícula per rebaixar espai no útil i perquè aquestes no formin part del clip i que no es codifiquin durant el canvi de format. També es pot fer servir per prendre l'aspect ratio desitjat a través de programaris específics.

CVD

China Video Disc. Un dels formats físics de disc de format SVCD a la Xina destinat a reemplaçar el VCD.

DCT

Discrete Cosine Transform, "derivada del cosinus de transformació". Per parlar de forma entenedora, és la funció matemàtica feta servir, entre d'altres codificacions, en la transformació al format MPEG per modificar els valors d'un bloc de píxels, normalment de mida 8 x 8, en freqüències.

Demultiplexació

Separeu l'àudio del vídeo. La parauleta és aquesta, ves què hi farem. Donarà com a resultat dos arxius. La finalitat és codificar els dos arxius per separat, incrementant així la seva qualitat en determinats casos. El procés contrari és la multiplexació.

DIVX

No deixa de ser més que un còdec de vídeo, derivat i amb clares reminiscències de l'MPEG-4 de Microsoft. Hi ha derivats com el XVID, l'org, el 3XVID...

DIVX Networks

Actualment és una empresa derivada de l'antic Projecto Mayo, que es va escindir en tres o quatre escoles diferents i que ha derivat en tres o quatre estàndards diferents. Van néixer com a tals amb el desenvolupament del DIVX 3.11, intentant pal·liar el problema de distribuició del VOD (Vídeo On Demand), una cosa semblant a l'streaming però sense necessitat de ser streaming. Of course, una de les web més visitades del món: http://www.divx.com

Dolby Digital

Per se, i tècnicament, el Dolby no és més que un filtre de soroll. Ara bé, els puristes o enginyers tècnics definirien el terme com a algoritme de codificació d'àudio de tercera generació desenvolupat per permetre l'ús de més petites quantitats de dades però de forma més efectiva, de manera que la degradació es faci gairebé imperceptiblement. Si l'oïda humana sempre descodifica el so segons els seus dos canals d'entrada, es tracta, explicat amb llenguatge de carrer, del fet que si se sent un so a la dreta, soni per la dreta, mentre que el de l'esquerra es quedi gairebé mut. A partir d'aquest principi tan elemental, han nascut uns tres o quatre nivells superiors de codificació de so, amb les seves nomenclatures: surround, DTS, THX...

Dolby Pro Logic

Tècnica de descodificació de so que consisteix a extreure les informacions del DOLBY Surround d'un senyal amb el qual han estat combinades. Un descodificador de senyal acústic Dolby Pro Logic extreu el senyal central de so d'un senyal de més del canal surround.

Dolby Surround

Abans de definir res, abaixeu el volum, a favor de la integritat dels vidres de la sala i de les orelles dels veïns. Aquest és un sistema de codificació del so que permet combinar, gràcies a les funcions matemàtiques, les informacions dels senyals dels altaveus del darrere i central dins del senyal estèreo dels altaveus del davant. Ho podeu certificar si el vostre equip de so només té dues entrades de senyal a través de l'auxiliar o senyal que ve del DVD, però té quatre sortides. De dues en surten quatre, i amb pel·lícules que estiguin codificades amb aquest sistema de so sembla que us situeu dins de l'acció.

DRC

Dynamic Range Compression. És una mesura de control de so que limita determinades freqüències altes per preservar tant la màxima qualitat que pot explicar-vos un altaveu com la vostra oïda. També actua de forma similar amb les baixes, normalitzant-les.

DTS

Digital Theater Sound. Sistema de codificació de l'àudio en sis canals, fet servir de forma freqüent a les sales de cine, on sembla que et puja el plat de llenties del migdia. Gairebé totes les sales amb Dolby Digital tenen aquest sistema de so en pel·lícules comercials i amb grans efectes digitals, perquè milloren el seu punt de realitat sonora.

DV 1 i DV 2

Relacionat amb el tipus de vídeo AVI 1 i AVI 2, s'acostuma a confondre aquestes dues tipologies, sobretot en treballar amb el Virtualdub, i després sempre hi ha problemes de reproducció. El flux natiu DV entrellaçat (no el confongueu amb entrellaçat propi del PAL) que es produeix i fa servir en les entrades i sortides del dispositiu, té àudio i vídeo. Aquest únic flux de dades normalment s'emmagatzema com a fitxer ivas (interleaved video/audio stream, o dit de forma més comprensible, "flux entrellaçat de so i vídeo"). La totpoderosa Microsoft denomina el format AVI DV tipus 1.

Atès que el format tipus 1 emmagatzema les dades com un sol flux avi, aquests arxius no són compatibles amb el VFW (Video for Windows). El Directshow, en canvi, fa anar bé aquest tipus de dades amb una petit giny: dirigeix les dades vers un filtre Splitter (separador) que proporciona a la seva sortida un flux de dades de vídeo i un altre o diversos fluxos de dades de so PCM (Pulse Code Modulated ) per a la posterior reproducció.

Si, en canvi, les dades DV entrellaçades es divideixen d'entrada en un flux de dades de vídeo i un altre o diversos de so guardats com a avi, Microsoft ja parlarà d' AVI tipus 2, compatible totalment amb VFW perquè té un flux estàndard de so i un altre de vídeo.

S'ha de fer notar que el format tipus 2 necessita una petita quantitat de processament addicional per separar i multiplexar el flux DV durant les operacions de transferència i transmissió als dispositius IEE 1394 DV.

Una aspirina?

DVCAM

Variant professional de Sony del format DV.

DVCPRO

Variant professional de Panasonic del format DV.

DVD

Digital Versatile Disc. "Vídeo disc digital", aproximadament, o sistema d'emmagatzematge d'informació de vídeo digital d'alta capacitat, si bé això d'"alta capacitat" d'aquí 10 anys no sabrem exactament a quants Petabytes es referirà.

DVD d'àudio

Versió en so de l'estàndard del DVD. També s'anomena DVD-A. La variant respecte a un CD són els sis canals separats de so, amb els seus filtres. No és gaire apte per sentir en espais petits, perquè es necessita prou espai per separar els altaveus i saber aprofitar tot el potencial de so, de manera que es necessita un equip de darrera fornada que adapti tots els altaveus o bé s'ha de comprar un reproductor amb els altaveus incorporats. Sigui com sigui, a gastar diners! En tot cas, no és tampoc un tema que destaqui per la seva nova incorporació de títols, que necessiten un enregistrament específic, de manera que difícilment podreu trobar cap cançó de l'Antonio Machín en aquest format.

DVD-R

Versió del disc d'enregistrament de DVD de només un cop. Pot ser del tipus + o del tipus -. Com que hi van haver diferents consideracions sobre quin seria el format que s'emportaria el pastís, les cases comercials van ser prou intel·ligents per fer servir les dues especificacions, i actualment la majoria de les cases fa servir les dues implementacions, que tampoc repercuteixen tècnicament en una gran diferència ni de qualitat ni tampoc de reproducció, perquè només afecta el tipus d'enregistrament.

DVD-RW

Imprescindible. Es tracta del disc que no ha de faltar mai els primers cops que es fa servir la torradora (gravadora/burning) de DVD, perquè si ho recordeu, el primer cop que es va començar a "planxar" els CD de tota la vida, es va obtenir una fabulosa col·lecció de rodals (posavasos). És per això que resulta molt aconsellable fer servir els dispositius DVD-RW com a elements per enregistrar i esborrar diferents cops, i més encara per fer proves, mirar de fer una cosa de la qual no esteu certs, etc., perquè així la vostra economia no claudicarà a les vostres errades.

DVD-RAM

Panasonic va voler inventar la gallina dels ous d'or, però li va sortir granota. Ja estava inventat el DVD-RW, al qual els usuaris estaven més acostumats i que oferia una compatibilitat al 100 % amb els reproductors de sobretaula. El model de Panasonic només té compatibilitat amb ell mateix; així que és difícil que pugui sobreviure gaire.

DVI

Atenció a aquest connector de la part de les noves targetes gràfiques. Són connectors diferents als VGA de tota la vida (semblants al port sèrie). Digital Visual Interface és el nom que s'ha donat al connector que porta el senyal digital de vídeo fins a la pantalla TFT o de plasma. Cap pèrdua, cap distorsió de senyal. Curiosament, serà aquest el nou estàndard que es farà servir, perquè, ara per ara, és l'únic que pot oferir mides superiors als tradicionals 768 x 576.

Entrellaçat

Totes les televisions de casa o els centres, les de tub catòdic de tota la vida, fan servir aquest mecanisme que dibuixa línea a línea aquelles famoses 625 de l'Alfredo Amestoy. És propi del sistema PAL, i recordeu que també podria ser NTSC i Secam. Això és de Festival Tom i Jerry, ja ho deveu haver sentit mil cops als cursos. El canó del tub va dibuixant les línies, de manera que s'entrellacen per l'efecte de la velocitat i el principi de persistència retiniana. Les pantalles que no entrellacen aquest senyal són els ordinadors, per exemple, on el senyal digital surt de cop i els monitors donen un senyal constant sense necessitat de tenir canó ni dibuixar línies una a una. Aquest darrer modus operandi es diu el mode de treball progressiu. I ja acabeu de descobrir el gran enorme problema de codificació dels DVD, que han de servir per als dos tipus de reproducció, i vet aquí també, entre d'altres factors, la seva qualitat, ja que tot ho tenen previst. Una conseqüència d'aquest punt és l'anomenat efecte persiana, tan visible en clips provinents de capturadores analògiques, pensats per veure's en televisions analògiques i reproduïts en monitors sense entrellaçat.

Firewire (tallafoc)

Nom usualment anomenat a l'estàndard IEE1394, fet servir entre la comunicació de les càmeres de vídeo digital o d'altres aparells (disc dur extern, escàner...) digitals.

FPS

Frames Per Second. Indica el nombre de fotogrames per segon. Recordeu que a la tele convencional són 25, al cinema 24, a partir de 15 en streaming i al Cinexin vora els 2 i repetits.

Frame (trama)

És el més equivalent a un fotograma del cinema. Una pel·lícula a 25 fps ofereix, si no ens descomptem, 25 fotogrames. La gran successió ofereix el moviment, així com es demostra amb joguines òptiques com el fenaquistoscopi o similars. En termes de consumista de Carrefour, podem dir també que la relació de frames i Hertzs té certa relació, i que com més Hertzs millor definició de frames. I no ho emboliquem més, no fos cas que diguem alguna barbaritat analògica, física o metafísica.

Frameserving

Mètode de treball que pot consistir, de forma opcional, però amb resultats d'una qualitat fora de tot dubte, al fet que el codificador va rebent els fotogrames provinents d'un VOB per poder-los codificar amb posterioritat, no en aquell moment. Així, el descodificador llegeix la seqüència i la identifica, però sense processar-la, sinó per fer-ho a posteriori, en la majoria dels casos des de programes diferents.

GOP

Group of Pictures. Si per un moment (que podria ser definitiu) esborreu el món analògic de la imatge i us centreu en el digital, és l'estructura mateixa d'un fitxer MPEG. Treballa amb fotogrames clau i referenciats, i un bloc de treball complet forma un GOP. En termes temporals, aproximadament (no coincideix!), un GOP ocupa un segon, i acostuma a tenir un grup de 15 elements (no és fix). Un GOP, dit tècnicament, podria ser així: IBBPBBPBBPBBPBBPBB, on els I són els claus, els B són els depenents i els P els predictius. Que encara en voleu saber més? Tranquils, n'hi haurà més en un futur...

IEEE

Institute of Electrical and Electronics Engineers. Senyors que en saben molt, de matemàtiques. Per a més informació, podeu passejar per www.ieee.org.

IEE 1394

Protocol de transmissió de dades digitals que connecta el PC amb dispositius perifèrics associats. Normalment se'l relaciona amb càmeres de vídeo digital, encara que poden ser diferents tipus de dispositius relacionats amb el multimèdia.

Interlaced

Va, vinga, que no us agafi la droperia i mireu a entrellaçat, una miqueta més amunt!

Interleaving

Punts de referència de sincronització entre elements d'àudio i vídeo, ni més ni menys.

IVTC

Inverse Telecine. Procés que consisteix a extreure els 24 fps originals d'un film de 35 mm d'una pel·lícula a 29,97 en NTSC. Aneu amb compte, perquè la major part del que veieu està fet als EUA, i, com a tals, ells treballen a 29 fps, així que... o transformeu, o res de res.

JPEG

Joint Photographic Experts Group. Nom del comité de gurus que ha posat a punt una sèrie de normes matemàtiques de compressió d'imatge que ha rebut el mateix nom. Tan bé ho fan que no només s'han aplicat aquestes normes a les imatges fixes, sinó també a les de moviment amb d'altres variants, Motion-jpeg o m-jpeg. Darrerament ja estan treballant en el futur, en els ja quasi acabats MPEG-7 i MPEG-21, que aportaran noves prestacions als Gadgets de darrera generació en unió amb les tecnologies sense fili de xarxa d'alta velocitat, sempre aplicades al camp de les imatges fixes i en moviment.

Kbps

Quilobits per segon. No confongueu les mesures, que realment és quan esdevé un galimaties. Són milers de bits per segon.

Keyframe

És un fotograma clau digital en MPEG o el resultat de la compressió d'un frame.

KVCD

Modificació de les característiques de codificació MPEG per als formats VCD, SVCD i DVD de manera que permet augmentar el temps de cabuda d'imatges dins un mateix suport físic sense detriment de la seva qualitat. Normalment s'aplica a partir de plantilles ja fetes en programaris com Tmpeg Encoder. Per exemple, la norma parla de poder posar vora uns 60 minuts en format VCD en un CD-R, mentre que en format KVCD podeu augmentar fins gairebé el doble (uns 120 minuts) en aquests formats. Fàcil no és, ja us avisem, que consti, i el més fàcil sempre resulta agafar plantilles de codificació ja fetes. Presenta una gran utilitat en els casos de no disposar de torradores DVD i de clips de més de 60 minuts. Si les coses es fan bé, tampoc ha de notar-se en res la pèrdua de qualitat d'imatge i so.

Llançador autoexecutable

Utilitat que s'enregistra en un format físic, com un CD, que fa que de forma automàtica s'autoajustin determinats factors que reprodueixen el seu contingut, així com ofereix determinades informacions relatives al que es veurà. Normalment operen més al món del DIVX, ja que els formats propis com els VCD o SVCD tenen ja el seu llenguatge d'autoria per a aquestes menestralies.

Laserdisc

Disc de vídeo de 30 centímetres de diàmetre que pertany a l'era del Mesozoic digital i que permeti emmagatzemar fins 2 hores d'imatge i so amb qualitat VCD, una per cada cara, com els antics LP de vinil (ja ha plogut una mica, eh?). Només els podeu trobar ja als museus i a aquells que van viure la història digital des de les seves arrencades.

Letterbox (bústia)

La imaginació de les persones que treballen aquests camps no té fi. Com que la majoria dels formats de vídeo al cinema es treballen a 16:9 i a la tele de casa sempre es treballa a 4:3, calia un mètode per passar el 16:9 a 4:3 de forma racional i sense ocupar gaire espai al fitxer. Afegint dues bandes negres, a dalt i a baix de les imatges, i deixant-les de costat en els mètodes de compressió per no considerar-les i no modificar la mida original, s'aconsegueix el propòsit.

Llibre blau

Blue book. Nom del document que especifica el format CD musical interactiu. Hi ha altres colors per identificar altres productes més coneguts, com poden ser:

Llibre A- Especifica el format físic del DVD, com a dades, és a dir, DVD-ROM.

LLibre B- Ara sí, el que pensàveu, parla del format físic DVD de pel·lícula.

Llibre C- Un desconegut encara, el DVD d'àudio. Potser l'MP3 és més fàcil de gestionar?

Llibre D- Document que parla i especifica el DVD-R. Alerta, perquè hi han hagut posteriors modificacions, amb la seva variant de "positiu" DVD + R.

Llibre E- Document que especifica el DVD-Ram, que poc futur sembla tenir.

Macrobloc

Unitat mínima de codificació utilitzada en els clips MPEG. Té una grandària de 16 x 16 píxels
(4 blocs Cr, un bloc Cb i un bloc Cr, tots provinents de la mateixa codificació analògica i el seu pas a 4:2:2 o 4:2:1).

Macrovision

Empresa que va crear el sistema del seu mateix nom. Creien que posant determinats entrebancs tècnics certament sofisticats, es podria impedir el món de la pirateria. Per desgràcia, no van saber recordar la història, i menys la literatura i el Lazarillo de Tormes, principi de grans sistemes de treball al nostre país. El sistema en si, aplicable a mitjans analògics, introdueix una mica més de saturació o voltatge en el senyal, de manera que si bé en la reproducció del senyal no es pot observar cap anomalia, en intentar enregistrar-lo el mateix sistema intenta estabilitzar la imatge i acaba per distorsionar-la del tot. Ja s'apliquen també sistemes Macrovision en sistemes digitals, amb el mateix comentari del Lazarillo, el Buscón... Un DVD, per exemple, té fins a 5 sistemes de seguretat. El principal, el Deccs, van tardar 2 dies a poder-lo desxifrar, i els tècnics havien estat gairebé un any per crear-lo. El va desxifrar un noi de 16 anys en un codi de 40 Bytes, que darrerament ha estat declarat legal, lluny de cap tipus de frau, ja que ha pogut demostrar que ell només pretenia desxifrar el codi per poder veure els DVD comprats al seu sistema Linux, al qual estava intentant afegir el codi de reproducció. El Lazarillo de Tormes va saltar el Mississipí.

Mbps

Megabits per segon (milions de bits per segon).

Mini-DVD

Segurament us heu fet la pregunta següent: Per què no puc enregistrar un clip de fins a 10 minuts de durada en un CD amb qualitat i característiques DVD? I és molt lícita, la pregunta. Però la resposta és senzilla. En un PC podeu veure'n el resultat, però en un lector de DVD de sobretaula no, no us reconeixerà el format. Recordeu que només hi havia un lector de sobretaula, el SEG-21, que el reconeixia. Pel preu que tenen els aparells avui en dia, no cal fer gaires experiments.

MPEG

Motion Picture Expert Group. Ja fa uns quants anys que aquest grup treballa, i, si no, penseu quant temps fa que existeix el format d'imatge jpg. Ha treballat en l'MPEG-1, l'MPEG-2, l'MPEG-4 i ja estan definits els nous MPEG-7 i MPEG-21. Són autèntics cervells matemàtics davant dels quals cal treure's el barret, per la seva independència i treball formal, extern a qualsevol casa comercial.

Multiplexació

És el contrari a desmultiplexació. Procés pel qual s'ajunta en un sol arxiu el so i la imatge d'arxius separats que prèviament s'han treballat, depurat, filtrat, etc.

NANDUB

Vegeu SBC.

NTSC (National Television System Comitee)

Estàndard americà de televisó que treballa a 29,97 fps i a 525 línies i 60 Hz. Vaja, res a veure amb el PAL, i així ens va quan intentem transcodificar.

OHCI

Open Host Controller Interface. Estàndard de compatibilitat i materials de grans marques com Apple, Compaq, Microsoft, Sun, Texas Instruments, etc. Quant a compatibilitat, equival a l'estàndard Twin entre escàners, per exemple. Un mitjà compatible OHCI funcionarà amb aquest tipus de material, com per exemple les transferidores firewire.

Overlay (sobreimpressió)

Modus operandi del senyal de vídeo pel damunt de la pantalla del PC, de manera que el processador de la placa mare no actua matemàticament en res del senyal de vídeo i l'incorpora tal com ve de la targeta gràfica o la targeta acceleradora gràfica o la capturadora analògica. És aconsellable treballar en overlay en sistemes de captura analògics, per tenir control exacte del que succeeix amb la imatge des que entra el seu senyal al PC. Tota la potència de càlcul es veu abocada així a la RAMDAC que incorporen les targetes capturadores, que encara que sembli una altra paraulota, no deixa de ser el codificador-descodificador de senyal analogicodigital.

PAL

Phase Alternative Line. És un estàndard de vídeo internacional adoptat principalment a Europa, que té la seva base tècnica en les famoses 625 línies, aquelles de l'Alfredo Amestoy, encara que els més joves ja ni recordareu de qui era aquest personatge. De tota manera, no a tot Europa es fa servir PAL (a França es fa servir Secam), ni a tot arreu el PAL és el mateix (hi ha variants, com per exemple, el d'Anglaterra, on el so funciona diferent).

PAN and SCAN

Tècnica que es fa servir per reenquadrar una imatge al format de cine en un televisor. És evident i lògic que, en passar de 16:9 a 4:3 fent servir algun procediment de zoom, es rebaixa la zona d'imatge o no es mostra el 100 % de les imatges, però, per limitació del propi format, això sempre és així. Només aplicant tècniques molt professionals i que només tenen les grans empreses de cine es pot arribar a oferir aquest canvi sense gairebé cap pèrdua, però sempre hi haurà pèrdua de percentatge d'imatge.

PBC

Play Back Control. Mode de lectura interactiva d'un disc DVD, VCD o SVCD. Des d'un lector de sobretaula es pot desactivar aquest mètode de lectura per defecte, però farà que la lectura es faci de mode seqüencial, en mode no interactiu.

PHOTO-CD

Disc de tipus CD-ROM desenvolupat per Kodak per permetre l'emmagatzematge de fotos digitals d'alta resolució. Aquest tipus de discs poden ser llegits pels lectors de sobretaula de DVD i també des del PC. És un bon mètode per passar les fotos per la tele amb d'altres mecanismes de reproducció que ja res tenen a veure amb l'original de Kodak ni amb la seva gran resolució.

Progressiu

Mode de sortida de vídeo d'alta resolució pel qual es reprodueixen totes les línies de senyal establertes, en contrapartida, a l'entrellaçat. Tots els monitors TFT són progressius, així com determinats CCD de càmeres de vídeo digital i totes les de fotos digitals. Si en un mode progressiu es reprodueix un clip entrellaçat, apareix l'anomenat efecte persiana, amb les dents de serra tan característiques.

RAMDAC

És un avenç respecte al DAC o dispositiu Digital-Analògic-Convertidor. De fet, ja és un processador en si mateix de forma accelerada i amb components gràfics. Tot el procés gràfic que intervé en l'overlay depèn directament d'aquest dispositiu, que manega les entrades i sortides provinents d'una capturadora d'imatge analògica.

Reproductor

Utilitat destinada a reproduir arxius multimèdia del tipus que sigui. Hi ha multitud de reproductors, però els sotasignants ens decantem pel Windows Media Player Classic, per la seva demostrada fiabilitat i el poc consum de recursos.

Resolució

Hi ha sempre infinitat de dubtes al voltant de les resolucions en píxels dels quadres de vídeo que componen els fotogrames. Farem una mica de resum de les seves característiques:

Nom de la mostra de qualitat de vídeo	Resolució	Mida	Notes
HD TV	Píxel 1:1	1920x1080	ATS 16:9
H 263	16 CIF	1280x960	ITU 4:3
ED TV	Píxel 1:1	1280x720	ATSC 16:9
Pal	Píxel 1:1	768x576	4:2:2 4:3
DVD widescreen	Pal R.601	854x480	MPEG 16:9
DV/DVD	Pal R. 601	640x480	CCIR 4:3
Betamax	Pal 525x578	Analògic	Sony
Digital VHS	Pal 500 x 578	640x480	JVC
Super VCD wide	Pal 480x576	854x480	PAL 16:9
Super VCD normal	Pal 480x576	640x480	PAL 4:3
Hi-8	Pal 425x578	Analògic	Sony
Vídeo CD	CIF 352x288	320x240	Philips
Super VHS	Pal 350x482	Analògic	JVC
8 mm	Pal 300x578	Analògic	Sony
U-matic SP	Pal 300x578	Analògic	Sony/JVC
VHS	Pal 250x578	Analògic	JVC

Ripper (capturador)

És una utilitat no gaire ben vista per la Paramount o la Sony, però que, encara que sembli que anem amb cara de Capità Garfi, és totalment legal i útil per fer còpies de seguretat de DVD de la vostra propietat. Permet passar els VOB del DVD al disc dur. Els més coneguts són Smart Ripper, CladDVD, Vstrip, el famós DeCCs, el primitiu VobDecs Quintuplets (va ser gairebé el primer de tots), etc. Així com fa molt (cosa d'any i mig) eren utilitats complicades i tècniques, ara per ara, amb una o dues passes es fa tot el procés en cosa d'un quart d'hora o el temps de fer un cafè i un cigarret de paper.

Ripping (tramatge)

Relacionat amb el terme anterior de ripejador, és l'acció de fer-lo funcionar, tot i que de vegades es confon aquest terme amb els processos de codificació en general, que són diferents en forma i contingut.

Extensió dels fitxers de vídeo de Real Media. No els confongueu ni amb els d'àudio ni amb els html que els criden, que tenen extensions diferents.

SBC

Smart Bit-Rate Control. Ni és un cotxe petitó ni la NASA. És un controlador per a programari que mira d'adaptar-se de la millor forma a la millor situació de codificació MPEG. Igual que un ABS procura que a un cotxe no es clavin els frens i fa més eficient la frenada dura, l'SBC és la pedra filosofal per a programari de la codificació, de manera que dóna més dades allà on més cal o la imatge ho necessita, i resta informació o la modera en escenes de poc moviment. Això, tal com podeu imaginar, no és un procés senzill ni que es pugui fer anar amb un Amiga o un Spectrum, ja que necessita de veritat un Intel o AMD acompanyat d'un parell o tres de ventiladors que funcionin non-stop si no voleu que el processador no us serveixi més que per cuinar ous aferrats. Un dels programes que millor fa servir el procés és el Nandub, amb la doble passada i la generació del fitxer de control o Stat, que determina on reduir dades en la codificació de veritat a la segona passada i la determinació del bit rate.

Splitting

Literalment, separar. Amb aquesta acció es pot dividir un avi en un parell d'arxius. No confongueu el tall en arxius avi, relativament senzill, amb el tall en arxius MPEG o DIVX (MPEG-4), ja que la seva estructura és totalment diferent i requereix processos i programaris diferents.

Streamlist

Les streamlist vénen a ser com l'anunci dels Donuts i la cartera (ja ha plogut, eh?). Són llistes generades en txt per donar informació als programes de codificació, com pot ser el Graphedit quant a so, perquè conegui les ubicacions del VOB i el nombre que les componen. Cada cop surten millores substancials en aquests processos com en programes com el DVD2AVI, que generen automàticament les streamlist amb les indicacions de rutes des del sistema operatiu i el primer VOB de la cadena que el compon.

SVCD

Super Video CD, tal qual. Conegut com el successor natural de l'MPEG-1, és un format físic amb autoria interactiva que conté els clips MPEG-2 generats a banda. Presenta grans millores de qualitat, no tant quant a la qualitat de vídeo com al seu poder VBR respecte a l'MPEG-1 definit per sistema com a CBR. En un CD de tota la vida caben uns 10/12 minuts de vídeo a pantalla completa, segons la norma, en aquest format físic.

Telecine

Procés per accelerar una pel·lícula dels 24 als 30 fps. Als que residim a Europa no ens calen aquestes coses, perquè per sistema ja treballem en cinema a 24 fps. En passar a 35 mm cal afegir 5,97 fotogrames per adaptar-se a la norma americana, i això comporta tota una sèrie de problemes tècnics que defineix la norma, a més del seu elevadísim preu de recodificació en formats broadcast.

VBR

Variable Bit Rate. La codificació tant de vídeo com d'àudio als MP3 pot fer-se, segons les normes, en quantitats de dades variables i, com el Fairy, aplicar-se allà on més es necessita. El contrari del VBR és el CBR, Constant Bit Rate.

VCD

CD de vídeo. Philips i Japan Victor Company (JVC) començaren a fer servir aquest format vers el 1993, com a derivació del primitiu laserdisc que ja vèiem als venedors d'enciclopèdies. No deixa de ser un format d'autor interactiu que conté un o diversos clips en format MPEG-1 i que no necessita una gran potència de càlcul, ja que va néixer com un sistema per poder-se reproduir en CD-ROM a velocitats de lectura de 3X, el que existia llavors com a enorme velocitat, a diferència de l'estàndard MPEG-4, que necessita com a mínim un Pentium-3. La seva qualitat és una de les més baixes respecte de la gamma MPEG, si bé ha evolucionat a la norma amb el VBR i pot esdevenir útil, i contravenint la norma es poden fer cabre fins a 150 minuts de vídeo en un CD. Per norma, treballa a 1.150 kb/s quant a vídeo i 224 kb/s quant a àudio, si bé amb el VBR la cosa pot canviar i estirar. És reproduïble tant des de PC com des de lector de DVD de sobretaula, PlayStation 2 i Nintendo 64. Tot un luxe flexible quant a demanda tècnica i accessible a tots els nivells.

VFAPI

És el mètode de frameserving més estès i conegut, que s'encarrega, com a plug-in, de convertir un projecte de DVD2AVI amb codificació RGB en un avi, en servir els frames al codificador (mireu Avisynth).

VKI

Variable Keyframes Interframe. El VKI fa que la codificació i la inserció de fotogrames clau no es faci conforme a la norma i s'interpreti de forma adaptativa, allà on més cal, encara que sigui a base d'inserir fotogrames on calgui. El VKI té fonamentalment dos mètodes de treball: a través dels canvis d'escena (canvis de llum, canvi al moviment o color...) o el segon, quan el codificador, en una segona fase, torna a analitzar la tasca ja feta i retoca el que cal i afegeix o esborra fotogrames clau on convé. La nova generació de codificació amb DIVX i el programa Doctor DIVX ja inclou aquestes peculiaritats de sèrie i de forma espectacular, fet que el fa un programa molt recomenable.

VTS

Video Title Set. Part dels 10 possibles fitxers de cada un dels títols d'un DVD. És un dels tipus de fitxer que el componen, relatiu a l'autoria i la composició d'aquests.

VOB

És l'extensió dels fitxers de les informacions de vídeo, àudio, subtítols i idiomes dels DVD. La seva estructura la veureu com a VTS_XX_X.VOB, on cada agrupament numèric respon a un clip que pot pertànyer a una mateixa pel·lícula. Normalment els arxius no superen el Gb, per norma, i els podeu trobar dins la carpeta VIDEO_TS de qualsevol DVD de vídeo.

VORBIS, OGG

OGG Vorbis és un projecte lliure i gratuït encaminat a fer ombra a l'MP3 en situacions d'autoria de vídeo o en solitari, amb unes prestacions superiors i menys espai. És ja un mètode de treball fiable i robust en codificacions per a MPEG-4 amb diversos idiomes en un mateix clip.

XVCD

Extended VideoCD. És una variable, entre les 3 possibles, de la codificació i autoria del VCD. Permet incrementar el bit rate per passar dels 1.150 kb/s de la norma en CBR fins als 3.500 kb/s en VBR. Les resolucions en grandària també són més grans i la mida final dels arxius no acostuma a sobrepassar, segons la norma, els 30 minuts de cabuda en un VCD, si bé això no és del tot cert, atesa la gran variabilitat d'execució del bit rate. El problema radica no tant a fer variar en VBR, sinó en si els lectors de sobretaula de DVD són capaços o no d'acceptar aquests nous formats de dades per a la seva reproducció, si bé la majoria ho fa així.

XSVCD

XEXtended Super VideoCD. Es tracta de la modificació de la norma dels SVCD que permet incrementar el flux de dades per damunt dels 9,8 Mb/s, el màxim teòric de lectura de dades d'un DVD de sobretaula. Traieu la calculadora i veureu que en un CD pocs segons es poden posar... i que té el seu veritable punt de sortida als DVD-R.