|
5.4. L’
obtenció d'informació
La informació constitueix la base de qualsevol recerca.
Obtenim la informació per diferents vies. A continuació t’assenyalem les més
freqüents en els treballs de recerca.
Observació sociocultural per a fer una recerca sobre alguna realitat
social i cultural. Per exemple, sobre l'ús que es fa d'un espai públic,
sobre la violència en els estadis de futbol, sobre els hàbits dels nois i
noies de 14 anys en el seu temps lliure, sobre les actuacions polítiques
d'un consistori, la difusió d'una obra literària, etc.
Per a realitzar una observació d'aquest tipus es poden utilitzar diverses
eines:
• Qüestionaris
• Entrevistes
• Enquestes
• Registres d'observació
Recerca experimental és la tècnica de recollida d'informació que has de
fer servir en la realització d'un treball de tipus científic. Es basa
fonamentalment en la mesura de les variables que incideixen sobre un
fenomen. Hauràs de decidir quines variables intervenen en el fenomen sotmès
a observació, quina de les variables és la que t'interessa investigar
(variable dependent) i hauràs de dissenyar experiments que et permetin
conèixer les relacions entre aquestes variables, realitzar previsions, etc.
Observació artística, tècnica de recerca adequada per analitzar una
pintura o escultura. Es convenient disposar d'un esquema pautat sobre
tots els factors a observar, interpretar, analitzar i valorar.
Observació arquitectònica, tècnica per analitzar una obra
arquitectònica. És convenient disposar d'un esquema pautat sobre els factors
a observar, interpretar, analitzar i valorar.
Observació d'un disseny o instal•lació, tècnica de recerca per
analitzar un objecte, una màquina, una instal•lació... És convenient seguir
un esquema pautat que inclogui els diversos factors que permeten fer una
anàlisi i una valoració completa dels aspectes funcionals, estètics i
semiòtics de l'element en estudi.
Recerca bibliogràfica i documental quan s'ha de localitzar informació
continguda en llibres, articles de revistes o diaris, arxius, documents
escrits o amb imatges. És una tècnica que s'utilitza en la realització de
tots els treball de recerca.
Consulta de fonts històriques (materials, escrites, visuals u orals)
per obtenir informació sobre uns fets històrics i sobre les causes que els
van produir
5.4.1. L’observació i la mesura en ciències experimentals
[En preparació]
► L’expressió de les magnituds i les unitats.
Un informe de Salvador Cardona i Lluïsa Jordi.
|
 |
Veure fitxer adjunt |
5.4.2. Fonts documentals. Arxius i altres dipòsits
d'informació
Biblioteca Nacional (Madrid)
Un arxiu és un dipòsit de documentació relativa a una temàtica
determinada. No els podem confondre amb biblioteques: en un arxiu hi
trobarem documents administratius oficials o privats (expedients,
certificats, instàncies, factures, ordres, oficis, comunicacions,...),
documentació eclesial (partides de baptisme, casament, defunció, etc.),
correspondència oficial o privada, documentació acadèmica o professional, manuscrits de tota
mena, etc. És imprescindible consultar-los en moltes investigacions de
ciències humanes i socials (història, literatura, etc.) en les quals és
necessari partir de les fonts d’informació més properes als fets investigats.
► Adreces d’Arxius a internet
Arxiu
històric de Sabadell
Arxiu Municipal de Barcelona
Arxiu d’imatges de la Diputació de Girona
►Llistes de recursos arxivístics
• Arxius del món:
•
La UNESCO
• Directori d'arxius espanyols. Universidad Complutense de Madrid:
• Llista de recursos arxivístics a
Internet. Associació d’Arxivers de Catalunya:
5.4.3. Fonts bibliogràfiques
Sala de consulta de la
Biblioteca de Catalunya
► Edicions crítiques.
Són edicions molt acurades d’una obra o de les obres d’un autor. Van
acompanyades de bones introduccions i multitud de notes que serveixen per a
fixar el text (quan es tracta d’obres que depenen de diverses versions o
manuscrits, per exemple, en el cas d’autors antics), referir-lo a d’altres
textos de l’autor o estudis sobre el mateix, índex de matèries, de noms,
etc. Quan es tracta de fer una tesi doctoral o treballs d’alta investigació,
cal treballar sempre amb edicions crítiques, quan existeixin.
► Obres completes; obres escollides.
Són col•lecions completes o de les principals obres d’un autor. No acostumen
a ser edicions tan acurades com les edicions crítiques, però ens permeten
accedir a multitud d’obres d’un sol autor en un format més reduït.
► Manuals.
Es tracta de textos introductoris, sintètics, que ofereixen els continguts
bàsics d’una disciplina. Normalment, van acompanyats de bibliografies o
notes que permeten després ampliar coneixements. Són útils per qui comença a
treballar en un determinat àmbit de les ciències o les humanitats.
► Estudis monogràfics.
Són treballs que aprofundeixen un tema determinat. Normalment, ens permeten
no tant
fer-nos una idea general d’una temàtica més àmplia, sinó conèixer amb més
detall un fenomen concret, des de la perspectiva d’un investigador que s’hi
ha dedicat. Aquests estudis acostumen a posar de manifest més clarament les
opcions metodològiques o d’interpretació de l’investigador en qüestió.
► Publicacions periòdiques: premsa, revistes.
Quan es tracta de publicacions científiques especialitzades en una matèria o
àmbit de matèries (filosofia, art, física, matemàtiques...), acostumen a ser
mensuals, trimestrals o semestrals. En les revistes acostumem a trobar
articles (exposicions breus de treballs de recerca realitzats per
especialistes), recensions (comentaris de llibres acabats de publicar),
resums de tesis doctorals, cròniques de congressos, etc. Sovint les revistes dediquen números
monogràfics a un tema determinat, amb la col•laboració de diversos
autors. Hi ha revistes publicades per centres universitaris, organismes de recerca, fundacions, etc. És imprescindible consultar-les si
volem estar al cas de les últimes descobertes de les diferents disciplines.
Algunes revistes poden ser llegides per internet.
Nature. Prestigiosa revista de ciències naturals (física,
biologia, química, medicina, etc.) en anglès:
http://www.nature.com/
► Anuaris i informes.
Hi ha institucions (UNESCO, FAO, Caixa Catalunya, Fundació Jaume Bofill...)
que publiquen cada any o periòdicament informes molt complets al voltant
d’un determinat tema: la fam al món, el desenvolupament, el medi ambient,
l’emigració, etc. Aquests informes o anuaris ofereixen multitud de dades
actualitzades i ben presentades amb taules, quadres comparatius, etc. que es
converteixen en la base de molts altres estudis monogràfics.
Alguns informes accessibles per internet::
•
Anuario económico de España de “La Caixa”.
• PNUD. Informe sobre desenvolupament humà.
•
Informe del
Wordlwacht Institut sobre la situació mediambiental del món.
► Enciclopèdies.
En general, l’enciclopèdia és una obra que presenta sintèticament, ordenat
alfabèticament o temàticament, el principal dels sabers actuals de totes les ciències
humanes. La voluntat dels enciclopedistes és fer accessible a tothom les més
diverses àrees del saber humà. Tanmateix, existeixen “enciclopèdies”
especialitzades en un tema determinat: enciclopèdies de l’art, de les
ciències, etc. Una enciclopèdia general consta de multitud de “entrades” o
“articles” on s’exposen tota mena de temàtiques: la vida d’un personatge
històric, la geografia d’un país, el significat d’una llei física, un
concepte matemàtic, l’obra d’un poeta, etc. Hi ha enciclopèdies que consten
de dotzenes de volums; n’hi ha de digitals, que a més de text i fotografies,
ofereixen vídeos, àudios, continguts interactius, etc.
Les enciclopèdies generals més conegudes són:
-En català: Enciclopèdia catalana [La tenim a l’Institut]
-En castellà: Enciclopèdia Espasa [Biblioteca Vapor Badía].
-En castellà Enciclopèdia Larousse [La tenim a l’Institut]
-En anglès: Encyclopaedia Britannica [Biblioteca Vapor Badía].
-En francès: Encyplopaedia Universalis [Biblioteca Vapor Badía].
[Consulta a l’apartat “Eines i recursos” les enciclopèdies accessibles
per internet]
5.4.4. Recerca d'informació en una biblioteca. La Classificació Decimal
Universal
En totes les biblioteques podem cercar llibres mitjançant fitxers
informatitzats. En aquest fitxers podem fer recerques de llibres indicant en
els menús corresponents el títol. l’autor, la matèria, l’any, etc. En
algunes biblioteques (per exemple, la Biblioteca de Catalunya) hem de
sol•licitar el llibre omplint una fitxa i lliurant-la al personal que hi
treballa, que ens portarà els llibres sol•licitats. En moltes biblioteques (per
exemple, les de les universitats: UAB, UB...)
podem accedir nosaltres personalment als prestatges dels llibres i agafar-ne
els que volem consultar. Per a fer-ho haurem de prendre nota de la
SIGNATURA del llibre, és a dir, les dades que ens indiquen la posició del
llibre en una biblioteca. Sense la signatura es molt difícil trobar o el
llibre o trobar-lo ràpidament.
En una biblioteca els llibres estan organitzats per temes d’acord amb un
sistema de classificació internacional anomenat “Classificació universal
decimal (CDU)”. Si coneixes mínimament com funciona aquest sistema tu mateix
podràs trobar un llibre en una biblioteca a partir de la signatura indicada
en la fitxa del llibre.
Algunes idees bàsiques sobre la CDU:
La CDU és un
sistema de classificació del coneixement que neix de la necessitat d'ordenar
i catalogar els llibres a les biblioteques.
Melvil Dewey,
bibliotecari de l'Amherst College a Massachusetts, EUA, va crear l'any 1876
el Sistema Dewey de classificació, basat en l'ordenació del coneixement a
través de dígits.
Les principals
àrees de coneixement van associades a un dígit principal: del 0 al 9
0
Obres generals
1
Filosofia. Psicologia
2
Religió. Teologia
3
Ciències socials
4
Lingüística. Filologia
5
Ciències pures. Ciències naturals
6
Ciències aplicades
7
Belles arts. Jocs. Esports
8
Literatura
9
Història. Geografia. Biografia
Després, cada grup
principal es pot subdividir en diferents àrees temàtiques, representades per
un altre dígit, i aquest poden tornar a ser dividides en nivells menors els
quals també tenen els seus dígits que s’afegeixen als anteriors. Un exemple
de tres nivells és el següent:
8 – Literatura
88 - Literatures
eslaves
882 - Literatura
russa.
Com pot observar-se, cada nivell és una especialitat de l'anterior. L'any
1892, Dewey va permetre als belgues Paul Otlet i Henri Lafontaine traduir el
seu sistema i aquests no es van limitar a una mera traducció, sinó que van
introduir-hi modificacions que van derivar en la Classificació Decimal
Universal (CDU). Aquesta classificació ha anat experimentant altres
modificacions per adaptar-la als canvis en les diferents àrees del saber
(noves especialitats, etc.).
En la signatura, un llibre apareix “matriculat” amb un seguit de nombres que
indiquen la matèria del llibre i finalment unes lletres que acostumen a ser
les tres primeres lletres de l’autor.
Per exemple: 882 Tol.
Així es designaria un llibre de literatura russa escrit per Tolstoi.
En una biblioteca trobareu els llibres ordenats per temes (Filosofia,
Literatura, Ciència....) i els de cada tema ordenats numèricamen. Seguint
amb l’exemple anterior, trobareu primer els 8, després els 88, dins els 88,
els 882, i dins d’aquests els dels diferents autors.
A més d’aquestes
xifres i lletres, en una signatura podem trobar altres signes auxiliars que
cal conèixer mínimament: l’extensió, l’addició,
( / )
Extensió
S’usa quan un document tracta diverses temàtiques que a
la CDU s’expressen per números consecutius:
Exemple:
El més conegut és el de la Física i Química que
s’expressa així 53 / 54
( + )
Addició
S’usa quan un document tracta de diverses temàtiques que
a la CDU
s’expressen per números no consecutius.
Exemples:
9 + 3 En biblioteques s’usa per a expressar les
Ciències socials.
9 + 5 Es podria emprar per representar els llibres
de Coneixement del medi natural i social.
( : )
Relació
Es tracta del signe més emprat. Se sol usar en llibres
que tracten d’una matèria en relació a una altra.
Exemples:
91 : 3 Geografia humana en general
91 : 33 Geografia econòmica
91 : 5 Geografia física
433 : 434 Català - Castellà
Les cosa es pot complicar bastant més amb altres signesi xifre que es posen
a continuació dels anterior:
·
per indicar llocs:
o
Posant entre ( ) el codi del país o regió: per exemple (4) és Europa
y (460) España...
·
per indicar periodes:
o
Posant entre cometes “...”, les dues xifres amb que s’asenyala un
periode: per exemple: “18” per assenyalar un llibre que tracta sobre el
segle XIX.
·
per indicar el tipus de llibre:
o
Posant entre parèntesis el codi corresponent al costat del nº
principal: Així, per exemple, el (03) indica els diccionaris, el (05) les
revistes especialitzades, el (084) els atles, el (09) les Històries de...
Per exemple, un llibre d’Història d’Espanya del segle XXI s’indicaria així:
94 (460) “20”
Cal tenir en compte, a més, que cada biblioteca pot seguir la seva pròpia
« tradició” o estil classificatori, i que alguns llibres o documents,
sobretot els que tracten diverses temàtiques, poden ser classificats de
maneres diferents i segons criteris distints.
Podeu buscar més informació sobre la CDU:
►Explicació senzilla de la CDU
la Enciclopedia
Libre Universal en Español
►Manual
sobre la CDU
►
El sistema de clasificación decimal universal. Manual
complet en castellà.
5.4.5. Biblioteques virtuals
Autèntiques biblioteques digitalitzades on pots trobar i descarregar una
multitud de títols de moltes àrees del saber.
► Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.
Conté molts llibres en castellà que es poden descarregar gratuïtament.
► Biblioteca virtual universal.
Reuneix textos en línia que pots descarregar gratuïtament, amb èmfasi en
temàtiques llatinoamericanes.
I compta sempre amb el recurs dels buscadors: Google, Yahoo..., que també
en poden posar a l'abast altres biblioteques virtuals, publicacions digitals,
etc.... Consulta sobre tot:
►GOOGLE Libros
5.4.6. Principals recursos bibliogràfics i documentals
Unes les eines més útils per a la recerca i per a la formació que es pot
trobar a Internet són les pàgines que ofereixen informació i eines de cerca
bibliogràfica i documental. Gràcies a aquest tipus de pàgines es pot obtenir
informació sobre les col•leccions i series documentals de biblioteques i
arxius, consultar els catàlegs electrònics d'aquestes institucions, obtenir
llistats de bibliografia sobre algun tema concret i llegir alguna ressenya o
comentari sobre una publicació, entre altres coses. Es tracta d'uns recursos
que, utilitzats de forma sistemàtica, permetran conèixer i localitzar la
bibliografia i la documentació necessària per a la recerca.
La consulta dels catàlegs de les biblioteques és un dels
usos més comuns d'Internet. Tots els catàlegs i bases de dades informàtiques
ofereixen la possibilitat de fer diferents tipus de cerca: per índex
temàtics, per autor, per matèria, per títol, per any de publicació, per
paraules clau, per paraules dins de qualsevol dels camps de la fitxa
bibliogràfica. Normalment també permeten fer cerques combinant diverses
d'aquestes possibilitats amb operadors booleans en anglès ("AND", "OR" i "NOT")
o castellà ("Y", "O" i "NO").
Abans de començar la cerca és important pensar bé quines són
els conceptes que descriuen millor els nostres interessos, tant de forma
àmplia com concreta, i buscar-ne sinònims. En aquest sentit, pot ser força
útil preparar prèviament la cerca amb un diccionari de sinònims i d'anglès.
Cal també consultar les ajudes dels catàlegs i, quan hi són, els thesaurus
utilitzats en la indexació i recuperació de la informació que permetran
conèixer els diferents conceptes i les seves relacions sinònimes,
jeràrquiques i associatives.
Abans d'anar a una biblioteca a buscar llibres sobre un tema, val molt la
pena que consultis els seus catàlegs per internet per tal de saber si hi
trobaràs alguna cosa. Et pots estalviar algun viatge inútil i anar als llocs
on saps que trobaràs el que estàs buscant.
5.4.6.1. Biblioteques a
Catalunya
• Biblioteca de la Universitat de Barcelona:
• Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona
• Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
• Biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya
• Biblioteca de Catalunya
• Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Pots consultar les biblioteques de Sabadell a:
•
Biblioteques
públiques de Sabadell
5.4.6.2.
Altres
biblioteques importants:
•
Biblioteca Nacional
d'Espanya.
•
Biblioteca Britànica
•
Biblioteca Nacional de França
5.4.6.5. Algunes bases de dades
bibliogràfiques i documentals
• ISBN. Llibres publicats a l'Estat espanyol
•TESEO. Base de
dades de tesis doctorals presentades a Espanya (des de 1976).
5.4.6.7. Centres de documentació
•
CIDOB:
Centre de investigació de relacions internacionals i
desenvolupament.
5.4.6.8. Llibreries i venda
electrònica de llibres
Hi pots encomanar llibres i els rebràs a casa al cap d'uns dies. Cal
disposar de targetes bancàries per a fer el pagament. El preu de compra dels
llibres pot ser més barat que a les llibreries convencionals, però els
costos d'enviament encareixen la compra, sobre tot si es compren pocs
llibres. Algunes llibreries fan enviaments gratuïts en determinades àrees:
la ciutat , la província o, fins i tot, el país... Cal dir també que
pràcticament totes les editorials disposen en les seves pàgines web de
botigues virtuals on venen només els llibres que editen.
• La Central (Barcelona):
http://www.lacentral.com
• Altair (Barcelona):
http://www.altair.es/
• Amazon:
http://www.amazon.com/
• Marcial Pons (Madrid):
http://www.marcialpons.es
• Internet Bookshop:http://www.bookshop.co.uk/
• Llista de llibreries espanyoles (BNE):
http://www.bne.es/libes.htm
5.4.6.9. Les hemeroteques
Són "dipòsits de diaris", “biblioteques” exclusivament de diaris i revistes. Tenen
els seus sistemes propis de recerca i consulta, normalment informatitzats.
Són molt útils per a conèixer quin va ser l’impacte en la premsa i la
societat de determinats fets històrics, per a estudiar el tractament d’un
tema en la premsa durant un període de temps, conèixer l’ambient social,
polític i cultural de períodes determinats, en llocs determinats, etc.
Alguns diaris (per exemple El País, El Periódico,) editen en CD Rom tots els números d’un any,
perfectament digitalitzats i amb articles consultables per autor, temes, dates,
etc. cosa que no acostuma a ser possible en les hemeroteques.
Hi ha periòdics que fan el mateix. Cal destacar Le monde
diplomatique, una revista d'informació i reflexió política de fama
mundial que ha editat CD Roms contenint totes les seves publicacions.
►
RACO. Revistes Catalanes amb
accès obert. Hi pots trobar el text complet dels articles publicats a
multitud de revistes científiques i humanístiques catalanes.
També pots visitar:
Hemeroteca de la Facultat de Ciències d’Informació de la
U.A.B.
Hemeroteca de La Vanguardia.
Als catàlegs de biblioteques universitàries que ja hem citat
podràs trobar informació sobre les revistes que hi pots trobar.
5.4.7. Fonts orals
5.4.7.1. Les enquestes.
Són qüestionaris mitjançant els quals
intentem obtenir informació sobre un objecte previament determinat d'una
mostra de població seleccionada amb criteris estadístics.
a) Enquestes directes, per correu, per
telf., per correu, per internet...
b) Preguntes obertes i tancades (amb
respostes predeterminades).
c) Preguntes sobre fets (quants germans
sou, quan guanyes...), preguntes d’opinió, preguntes de control.
d) Consells per a realitzar una bona
enquesta:
-Preguntes clares, gens ambigües,
entenedores.
-Llenguatge adequat a la mostra
(segons edat, llengua, estatus social...) (Quants petaos ha vist al seu
carrer?)
-Evitar preguntes que ja condicionen
la resposta (Vostè deu està contra la pena de mort, si o no?).
-Evitar preguntes indiscretes i
íntimes (Vostè pega el seu
fill?)
-
-Introduir preguntes introductòries,
no anar de cara al gra (esbrinar característiques o gustos de l’enquestat).
-Donar garanties d’anonimat als
enquestats i explicar bé els motius de l’enquesta.
-Si
l’enquesta és directa, l’enquestador ha d’aparentar una completa
neutralitat davant totes les respostes possibles.
5.4.7.2. Les entrevistes.
Són converses que l'investigador (sociòleg, psicòleg...) té
amb persones de les quals vol obtenir una informació mitjançant una bateria
de preguntes obertes.
a) Hi ha entrevistes per aconseguir informacions sobre fets
i entrevistes per a conèixer la personalitat o les opinions d’una persona...
b) Abans de l’entrevista:
-Establir els objectius de
l’entrevista.
-Informar-se bé sobre l’entrevistat:
activitats, personalitat, etc
-Preparar el qüestionari: a) Decidir
les preguntes necessàries i garantir-se la claredat, b) Dividir les
preguntes complexes, c) Ordenar lògicament les preguntes, d) Preparar els
mitjans d’enregistrament: gravadora, vídeo, etc
c) Durant l’entrevista:
-Deixar que l`entrevistat parli sense
interrupcions.
-No contradir l’entrevistat. No
entrar en debats amb ell.
-Mostrar interès per les seves
respostes. Evitar el to agressiu d’un interrogatori.
-Mostrar-se neutral davant les
respostes.
-Introduir preguntes complementàries
que aclareixin les respostes.
d) Després de l’entrevista:
-Transcriure l’entrevista.
-Seleccionar
la informació rebuda que s’ajusti als objectius de l’entrevista
Cf. També, El treball de
recerca, Eumo Editorial. Cap. 8.2 i 8.3.
|
