Capítol 3.- Els passos per a l'adquisició dels terrenys

Els tràmits iniciats per al nou centre començaren a recollir bons fruits l'any 1966. En efecte, a finals de novembre d'aquell any, l'Ajuntament de Granollers ja podia disposar dels terrenys necessaris per a la construcció de l'Institut, els quals serien cedits al Ministerio de Educación espanyol. Una part dels terrenys havien estat adquirits per compra a Josep Pascual i a Maria dels Àngels Puntas i la resta ho eren per cessió gratuïta de Jaume Anfruns. D'aquesta manera, l'Ajuntament podia oferir els deu mil metres quadrats exigits pel Ministeri i la possibilitat de l'edificació del nou centre semblava ja molt més real. (2)

L'acord de l'Ajuntament sembla que deixà gratament sorpresos molts granollerins.
El "Vallés" es feia ressò de la importància que assolia la decisió i a través de diversos articles publicats entre les darreries de novembre i començaments de desembre de 1964 afirmava coses com aquestes:

"[...] Ese es, ni más ni menos, uno de los sueños dorados de Granollers. Poder contar la ciudad con un Instituto de Enseñanza Media supone un auge y un incremento en el número de jóvenes que obtendrán un título medio, que ello repercutirá, sin duda, en la elevación del nivel intelectual de Granollers de manera inmediata y portentosa. Porqué disfrutar de las ventajas de un Instituto quiere decir eliminar totalmente los enormes transtornos en la economía familiar que traen consigo las papeletas mensuales de colegios y de academias. Quiere decir, que al mismo tiempo que se oferecen más oportunidades a los jóvenes de famílias trabajadoras, el profesorado y el personal docente es Licenciado en sus respectivas materias, y ha llegado a tal situación después de unas competidas oposiciones; lo que presupone una inequívoca competencia profesional.
[...] Y, supone también, tal novedad, la erección de una nueva planta, de unos edificios e instalaciones modernas, que pasarán a engrosar el patrimonio ciudadano al servicio de las actuales y venideras generaciones, cada dia más necesitadas de ampliar sus conocimientos y su saber, para poder enfrentarse con dignidad y éxito, con las coyunturas que la vida les tiene reservadas.
[...] Esta es, sin duda alguna, obra positiva y de inconmensurable valor. Y es deber de todo ciudadano aupar en lo posible (material i moralmente) esta feliz iniciativa, para que el éxito más absoluto corone la empresa" (3)

No gaire diferents eren les valoracions que es feien des d'altres ratlles.
Semblava com si la ciutat s'hagués posat d'acord a celebrar la decisió i la confirmació de la posada a subhasta pública, per part del Ministeri, de les obres a realitzar en aquells deu mil metres quadrats de terreny situats al costat del col.legi de segon ensenyament i de l'escola del treball.
En aquell lloc cèntric, s'afirmava que es crearia un grup important d'edificis dedicats a l'ensenyament, on s'hi podia arribar, a més, fàcilment.

D'aquesta manera -també s'escrivia- es millorava i es possibilitava l'accés d'alumnes de família modesta a un major nivell cultural. Tanmateix, d'entre les línies publicades en aquella època, unes d'elles destaquen pel breu però merescut homenatge a aquell Institut de segon ensenyament de l'època de la República. (4)

Així, el nou Institut naixia com una necessitat de perllongar els bons resultats aconseguits abans de la guerra i en un interès, potser gens confessat públicament, de reparar el greuge fet a la ciutat amb la dissolució, en acabar-se el conflicte, d'aquell Institut bressol de tants ciutadans.

L'Institut nou, a l'empara de la normativa franquista, engegava les obres i pretenia obrir ben aviat les seves portes a unes noves generacions de joves que hi entrarien amb una enorme il.lusió.

_____________________

(2) "Propuesta de la Alcaldía" Actes de l'Ajuntament de Granollers.
(3) Revista "Vallés", de 28-11-1964.
(4) Revista "Vallés", de 26 i 28 -11-1964. Ídem, de 3-12-1964.