Continguts	Links	Qüestionari	Bibliografia

Què és la filosofia?

És el saber que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació. Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i col·lectiva. La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització. En virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única, cada filosofia particular ha tendit a extrapolar les seves conclusions, fent-ne universals antropològics i cosmològics. Cal distingir, almenys, dos grans àmbits filosòfics: l’occidental, arrelat en la filosofia grega (segle VI a. C.), i l’oriental, concretable en dos focus originals: l’Índia i la Xina (hinduisme, confucianisme, budisme). En l’origen ambdós àmbits palesen una vinculació de l’actitud filosòfica amb posicions mítiques i religioses. La filosofia occidental, en desenvolupar el mètode racional analític, s’anà dissociant de la religió, establint com a únic motiu d’assentiment l’element racional o l’evidència de la realitat accessible. Tanmateix, hom no pot tampoc, en l’àmbit occidental, parlar d’una filosofia única i d’una idea universal de filosofia, car el significat d’aquesta ha anat evolucionant. D’altra banda, la filosofia ha insistit a afirmar-se com a dimensió aclaridora dels condicionaments i els pressupòsits de tota mena de coneixement i com a funció de vigilància respecte a les pretensions de la ciència i del saber en general. Actualment, la filosofia passa per una etapa dessacralitzadora de la seva tradicional pretensió d’ésser la darrera consciència crítica del saber. Hom sol distingir entre la filosofia com a acte i com a actitud; la primera comporta sempre una certa sistematització, a partir i enfront dels continguts d’altres filòsofs o d’altres sistemes; la segona, per contra, es manté com a actitud reflexiva i crítica davant la realitat concreta i els seus problemes.La insistència de segons quin corrent filosòfic en segons quin aspecte o segons quina perspectiva determina qualificacions com les de racionalisme, empirisme, hedonisme, etc, tendències que es van repetint, més o menys matisades, en el curs de la història de la filosofia.

Actualment, la filosofia manté, com a tasques característiques, la investigació de les condicions del coneixement, d’estudi de les relacions profundes dels fonaments de la ciència, l’elaboració d’un cos reflexiu sobre els actes i les relacions humanes i la clarificació de les actituds metodològiques. Alhora, i com a dimensió radicalment crítica envers els perills de deshumanització (enfront de l’avanç tecnològic) i de despersonalització (enfront de l’estructuració social i política), la filosofia es perfila fonamentalment com a antropologia filosòfica. ( tret de l'Enciclopèdia Catalana).