|
FILOSOFIA
|
|
|
MATÈRIES
DE BATXILLERAT
|
MATÈRIES
D'ESO (CRÈDITS VARIABLES)
|
|
|
|
FILOSOFIA
La presència de la filosofia entre les matèries comunes del
batxillerat obliga a considerar la qüestió de la seva funcionalitat
en els estudis de secundària, el tipus de capacitats que hauria de
desenvolupar en l'alumnat i els grans nuclis de contingut a través
dels quals desenvolupar-se.
Cal, doncs, plantejar quin és el potencial formatiu de la filosofia
i com el seu ensenyament pot contribuir a la maduració intel·lectual
de l'alumnat. Tanmateix, aquesta reflexió no pot fer-se amb independència
de les característiques i funcions del batxillerat. En efecte, un batxillerat
que pretén alhora ser polivalent i específic, terminal i, a
la vegada, propedèutic, i que incorpora elements per atendre la diversitat
d'interessos i capacitats dels/de les alumnes, és un model que demana
de cada matèria un esforç d'adaptació a aquestes funcions
i una articulació coherent i equilibrada del conjunt de matèries.
Com s 'ha d'entendre l'ensenyament de la filosofia en aquest context? Quina
ha de ser la seva funció? Com a matèria comuna, la Filosofia
ha de col. laborar en la tasca de formació general que té encomanada
el batxillerat, proporcionant tècniques i estratègies perquè
els/les alumnes puguin avançar en l'adquisició de nous sabers
i habilitats que els permetin actuar de forma responsable i autònoma.
Però a més d'aquesta funció formativa de caràcter
genèric, la Filosofia també ha d'ajudar a adquirir una visió
integrada dels diferents sabers i oferir un àmbit de reflexió
que equilibri la tendència cap a l'especialització del currículum.
Des d'aquest punt de vista, aquesta matèria ha de veure' s com una
contribució a l'esforç de connectar coneixements que provenen
de terrenys més específics, tot mostrant els lligams que posen
en relació mútua els diversos sabers especialitzats.
Simultàniament, la Filosofia ha d'ajudar l'anàlisi i valoració
critica dels moviments i canvis socials i culturals del nostre temps, així
com de les seves implicacions morals i polítiques. En aquest sentit,
la matèria de Filosofia ha de ser un recurs perquè l'alumnat
comprengui les realitats del món contemporani i consolidi la seva maduresa
moral i social.
Així doncs, una introducció a la filosofia hauria de ser fonamentalment
un espai de reflexió filosòfica, és a dir, de pensament
autònom, crític i integrador, on l'alumna/e es reconegui com
a subjecte de coneixement i d'acció. Es tractaria de familiaritzar
l'alumnat amb l'activitat específicament filosòfica de reflexionar
(mitjançant l'anàlisi, la critica i l'argumentació racional)
sobre qüestions i problemes teòrics i pràctics del grau
més alt d'abstracció, en aquest cas, referits a l'ésser
humà, el coneixement i l'acció humana, amb una clara intencionalitat:
- millorar la capacitat natural de l'alumne/a per
a l'anàlisi, la reflexió, l'argumentació i la decisió
raonada.
- capacitar-lo per aplicar el llenguatge i la metodologia
adients per a tractar problemes filosòfics.
- desenvolupar en l'alumne/a un seguit d'actituds
favorables de cara al creixement intel·lectual i la maduració
com a persona: obertura a nous coneixements, racionalitat, flexibilitat de
plantejaments, sentit crític, tolerància, imparcialitat, coherència,
rigor, responsabilitat i solidaritat. Des
d'aquest punt de vista, l'assignatura de Filosofia hauria de:
- proporcionar a l'alumnat un bagatge conceptual que
li permeti organitzar en contextos delimitats els diferents coneixements
adquirits al llarg dels estudis.
- mostrar-li els fonaments comuns dels diferents sabers
i habilitats de l'home i les correlacions que es donen entre els plantejaments
teòrics i la presa de decisions pràctiques.
- familiaritzar-lo amb els recursos que donen suport
als sabers, les creences, els fins, els valors i les accions pròpies
i alienes.
- apropar-lo als grans models d'anàlisi, justificació
i crítica de la naturalesa de l'ésser humà, el coneixement
humà, l'acció humana i la societat, elaborats al llarg
de la història del pensament.
- integrar sòlidament aquests conceptes filosòfics
i models d'anàlisi en la pràctica de la reflexió, la
crítica i l'argumentació racional.
- promoure entre els/les alumnes l'obertura a nous
coneixements, l'esperit crític i la racionalitat com a actituds favorables
a I 'hora de construir les pròpies opinions i prendre decisions individuals
i col·lectives, i
- crear l'espai i el clima adient per fer de la reflexió
filosòfica una experiència de l'autonomia i la crítica
personals.
Aquestes intencions poden articular-se a partir del següent esquema de
continguts: en primer lloc, un recorregut conceptual pels temes de l'ésser
humà, el coneixement humà, l'acció humana i la societat;
en segon terme, un conjunt de tècniques bàsiques per millorar
la capacitat d'observació, anàlisi, raonament, expressió
i síntesi dels/de les alumnes i, finalment, un conjunt d'actituds i
hàbits que, tot i no sent específics de la matèria, poden
treballar-se des de la Filosofia.
SOCIOLOGIA
La disciplina de Sociologia, com a matèria optativa del batxillerat,
pretén ser una introducció a l'anàlisi bàsica
de l'entorn social. Els/les estudiants d'aquesta edat han de conèixer
els aspectes que configuren la societat canviant en què viuen, per
ponderar-ne els aspectes positius i negatius, i sobretot, per poder-se plantejar
d'intervenir-hi amb responsabilitat. Aquest coneixement, però, ha d'afermar-se
en els conceptes que permeten comprendre l'estructura i la dinàmica
de les societats, i en els procediments que fan possible d'analitzar-les críticament
i amb rigor metodològic. Des d'aquest punt de vista, el bagatge conceptual
que la matèria de Sociologia aporta, la capacitat reflexiva que desvetlla,
els procediments que activa i les actituds que promou són l'engranatge
que ha de possibilitar en l'alumnat una major comprensió de la societat
on viu i una resposta més conscient als reptes de la vida social.
Els continguts de la disciplina són simples i de caràcter general,
i responen més a un nivell introductori que no pas a un aprofundiment.
Tanmateix, aquesta matèria no pot obviar ni els terrenys on opera la
investigació sociològica més actual, ni les dificultats
epistemològiques d'una ciència que pretén, en darrer
terme, establir teories o explicacions científiques de regularitats
o de configuracions singulars de la realitat social. Aquesta és, però,
una reflexió de segon ordre que, si bé no cal traslladar als
alumnes, és convenient que el professorat tingui en compte, particularment
a l'hora de presentar i fer valoracions dels resultats dels processos d'investigació
sociològica (singularitat i complexitat de l'objecte d'estudi, problemàtica
de l'objectivitat, validesa dels resultats, control dels graus d'interferència
de l'investigador, etc.)
El programa de l'assignatura proposa quatre nuclis de continguts conceptuals,
el primer dels quals situa la sociologia en relació amb les ciències
socials, per tal d'acotar el camp científic que li és propi,
i, a continuació, se centra en la descripció de la metodologia
d'investigació sociològica, amb l'objectiu de familiaritzar
l'alumnat amb els instruments d'anàlisi i representació de dades
que en són característics.
Els segon bloc conceptual planteja el tema de la reproducció social,
tot analitzant les relacions entre el procés general de socialització
i la cultura existent i els processos que intervenen en la societat per perpetuar
l'ordre social establert. Es subratlla el paper dels grups i les institucions
en la regulació del comportament.
En tercer lloc, un cop definit el marc general on interaccionen individus
i col-lectius, es proposa l'estudi de la dinàmica social, tot destacant
les desigualtats socials i econòmiques com un dels efectes permanents
i de major abast d'aquesta dinàmica.
Per acabar, i un cop detectada la desigualtat com a font de tensions i impulsora
de canvis, s'aborden les relacions entre el poder, els conflictes i els canvis
socials, cercant en l'entorn social de l'alumnat les oportunes explicacions.
A la vegada el programa de l'assignatura proposa treballar un seguit de procediments
a través dels quals familiaritzar l'alumne/a amb algunes tècniques
de treball i representació de dades sociològiques, i un conjunt
d'actituds amb les quals desvetllar i reforçar principis i valors que
són la base de la formació del ciutadà democràtic:
l'acceptació del pluralisme cultural, social i polític, la sensibilitat
per a les desigualtats, el respecte a la diferència i la tolerància
de la diversitat.
Pel que fa la desenvolupament de la disciplina, i atès el caràcter
introductori amb què és tractada, cal insistir en una bona articulació
teòrico-pràctica de cada bloc temàtic. S'intentarà,
doncs, sempre que sigui possible, partir de la realitat que ja coneix l'alumnela
abans de passar a analitzar fenòmens socials més complexos i/o
allunyats, tot evitant la presentació teòrica i descontextualitzada
dels continguts de l'assignatura. En aquesta línia, la utilització
de materials
propers a l'alumnat i que exemplifiquin o presentin dades dels fets o esdeveniments
que són objecte d'estudi -com ara textos, articles de premsa, pel.lícules
i documentals, debats de temes d'actualitat i d'interès social, gràfics,
estadístiques, etc.- poden ser molt útils per apropar l'alumnat
a la realitat social i a les tècniques de recollida i anàlisi
de dades.
Tenint en compte que l'estudi que la sociologia fa dels conjunts complexos
de fenòmens socials es basa en la interrelació i interconnexió
de múltiples factors (demogràfics, econòmics, polítics,
ideològics, etc.), caldrà molt especialment en aquesta disciplina
una tasca de preparació i desenvolupament interdisciplinaris (geografia,
economia, història, etc.) per coordinar, completar i diferenciar els
aspectes essencials.
Finalment, cal destacar el valor formatiu d'aquesta disciplina que, a més
d'oferir una visió panoràmica dels camps on treballa la sociologia
i possibilitar la reflexió crítica i rigorosa dels esdeveniments
socials, pretén afavorir la participació conscient de l'alumnat
en la seva pròpia realitat social. En aquest sentit, la Sociologia
és una assignatura que, per ella mateixa, conté un bagatge que
implica a l'alumne/a, no sols per la via intel.lectual, sinó també
per la via de les actituds.