HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

La filosofia, en tant que activitat i producte de la raó humana, té la seva pròpia història. L'estudi de la història de la filosofia porta al coneixement dels seus canvis i vicissituds al llarg del temps i, potser també, a través de models teòrics més o menys purs i explícits, a l'explicació i comprensió d'aquests canvis. Hi ha, però, diverses històries de la filosofia, no només perquè n'expliquen i comprenen els canvis de forma diferent, sinó perquè tracten objectes diferents: àdhuc, en un mateix moment històric, allò que hom ha entès que constituïa la filosofia han estat activitats i productes intel·lectuals diferents, encara que potser no sempre ben diferenciats.
No és estrany, doncs, que la varietat de productes intel·lectuals generats al llarg del temps i incorporats a les històries de la filosofia sigui enorme. En funció, principalment, d'allò que hom entén per filosofia i de com n'explica i en comprèn l'evolució, se'n privilegien uns per damunt d'altres. Tots, però, poden inserir-se en legítimes històries de la filosofia. Més discutible és si han d'incorporar-se al currículum d'estudis del batxillerat. I si és així, quins ho han de fer.
L'alumnat que accedeix al batxillerat es troba a les portes o del món laboral o d'estudis universitaris especialitzats. Per això, abans d'abandonar l'educació secundària és convenient que comprengui, des d'una perspectiva global i integradora, el món en el qual viu i els supòsits teòrics que utilitza. Aquesta comprensió, abstracta per naturalesa, la pot assolir de ben segur a través de l'activitat filosòfica i del coneixement d'alguns productes intel·lectuals generats en el passat i recollits per la història.
Des d'aquesta perspectiva, la Història de la Filosofia hauria de proporcionar a l'alumnat de batxillerat conceptes i models de pensament racional, i recursos procedimentals que li facilitin la tasca de re-pensar la realitat i construir el seu propi pensament.
Atès que no pot haver-hi comprensió i pensament genuí sense aprenentatge conceptual, sembla necessari conèixer alguns dels conceptes i problemes nuclears de la filosofia, seleccionats de la seva història. En la selecció feta en aquest primer nivell de concreció s'han triat les grans èpoques de la història del pensament i alguns dels seus nuclis de reflexió característics (la naturalesa, el seu coneixement i l'aplicació pràctica d'aquest coneixement, l'home i la societat, l'acció moral, la política, la religió o el sentit de l'existència), en el benentès que el seu tractament pot completar-se amb l'estudi d'altres temes o problemes inteHectuals de l'època o, si es creu oportú, veure com aquests nuclis de reflexió han evolucionat al llarg de la història.
Per altra part, i atès que sense activitat, ús i aplicació, no pot haver-hi, pròpiament, apropiació de conceptes, s'han seleccionat algunes estratègies de treball i algunes actituds i valors que, aplicades als àmbits conceptuals esmentats, afavoreixen la construcció per part de l'alumnat d'un pensament crític i autònom Aquesta funcionalitat educativa que la Història de la Filosofia comparteix amb la resta de matèries del currículum de batxillerat aconsella, doncs, seleccionar com a continguts procedimentals i actitudinals de l'assignatura les formes bàsiques del pensament actiu i els comportaments que millor serveixen al desenvolupament d'una personalitat autònoma. És a dir, les estratègies de formulació de preguntes, identificació, definició de problemes i plantejament d'hipòtesis resolutives; la manipulació ordenada i critica de materials informatius -lectura, interpretació i contrastació de textos filosòfics entre d'altres-; la realització de treballs escrits i preparació i participació en debats; la comunicació i avaluació de resultats; i les actituds del rigor, creativitat intel·lectual, cooperació i solidaritat.
El criteri i l'habilitat del professorat seran determinants en la selecció i caracterització final dels continguts.
Tanmateix, hauran de respectar-se tres tipus d'apropaments: La contextualització històrica i social
dels temes estudiats. És necessari que l'alumne/a assumeixi, d'una banda, que els productes intel·lectuals no són independents de la societat i la cultura en què apareixen i. d'altra banda, que descobreixi els lligams que mantenen les idees dels diferents àmbits del pensament i de l'acció a cada època (ciència, tecnologia, religió, política, costums, art) i com incideixen sobre els fets del moment i la seva conceptualització.
La visió dinàmica, processual o evolutiva dels temes tractats. La Història de la filosofia ha d'afavorir en l'alumnat la consciència del caràcter canviant dels conceptes, teories i formes d'entendre el món, i de les transformacions i ruptures a què estan sotmesos.
L'actualització dels temes i l'aplicació de les respostes ofertes pels filòsofs del passat a la comprensió dels temes i problemes del present. Aquesta tasca de reexposició de la memòria col·lectiva ha de servir perquè l'alumne/a reconegui els condicionaments històrics del pensament actual i de la seva pròpia forma de pensar.
De mica en mica, a través de l'exercici reflexiu sobre la història del pensament, l'alumne/a ha de guanyar en rigor i creativitat intel·lectuals. Si, finalment, arriba a comprendre i explicar les vicissituds històriques de l'activitat intel·lectual humana i adopta l'actitud tolerant que mena a la cooperació i la solidaritat, haurà assolit alguns dels objectius principals d'aquesta matèria.
La metodologia que porta a aquests objectius no necessàriament ha de recolzar-se només en un dels
dos pols de la relació educativa. Encara que amb diferent paper, el protagonisme ha de ser tant de l'alumnat com del professorat. Si l'alumne/a ha de reconstruir el passat filosòfic per tal d'entendre el present, el professor/a ha de facilitar-li les eines. I com que les eines poden ser diverses, la metodologia no ha de ser pas única. Per això, tan útil pot ser l'exposició verbal per part del professorat, com la lectura i comentari d'algun text filosòfic o assaig o, fins i tot, la lectura d'una novella o la visió d'obres d'art i de pel·lícules. En alguns casos o per alguns alumnes serà més útil una cosa o una altra. En qualsevol cas, però, el paper facilitador del professorat és determinant. Bé sigui aclarint i ajudant a remoure estereotips i detectant obstacles mentals, bé sigui oferint exemples i analogies, precisant conceptes i forçant la sistematització i la fonamentació, bé sigui estimulant el pensament creatiu o afavorint un clima comunicatiu i de treball, la tasca del professorat és primordial en l'aprenentatge significatiu i funcional de la història de la filosofia.

LÒGICA I METODOLOGIA

En aquesta matèria es proposa als alumnes de batxillerat un treball de reflexió i aprofundiment en el llenguatge, la lògica i la metodologia de la ciència, entesos com a instruments del pensament i l'acció racional.
El programa comença amb una reflexió sobre les relacions entre el llenguatge i la realitat i el llenguatge i el pensament, mostrant com a més de ser una eina per a la comunicació, el llenguatge reprodueix la realitat, la classifica i la sotmet a la seva estructura. En abordar les qüestions sobre les possibilitats i funcions del llenguatge subratllarem els usos enunciatiu i argumentatiu, insistint en la necessitat d'aconseguir una expressió clara i rigorosa.
El bloc de continguts dedicats a la lògica (unitats 2,3 i 4) servirà com a eix vertebrador de la matèria. Tant la comunicació ordinària entre els humans com l'activitat explicativa de la ciència necessiten un llenguatge precís, articulat de manera rigorosa, i que impedeixi l'aparició d 'incoherències.
L'apartat dedicat específicament a la metodologia de la ciència vol apropar críticament l'alumnat als mètodes d'investigació científica, alhora que pretén aconseguir que valori d'una manera positiva la planificació d'estratègies i l'actuació metòdica a l'hora de solucionar problemes.
Aquesta matèria, en la mesura que proporciona estratègies cognitives que tenen aplicació en qualsevol àmbit del coneixement i de l'acció, pot donar resposta als interessos i necessitats d'alumnes ben diferents i completar el currículum de qualsevol modalitat i itinerari de Batxillerat.

DRETS HUMANS I CIUTADANIA

Aquest crèdit pretén facilitar als alumnes els elements conceptuals, procedimentals i actitudinals per a un exercici conscient de la ciutadania. Vol contribuir a la formació de persones solidàries, participatives, amb opinió pròpia i conscients del seu paper en les societats democràtiques.
El nucli del crèdit és l'estudi dels drets fonamentals i dels mecanismes de participació en la vida pública reconeguts en la Constitució i l'Estatut, tot contextualitzant-lo en l'àmbit de la Declaració Universal dels Drets Humans, i dels nous moviments sorgits al seu voltant.
El tractament dels drets i dels mecanismes de participació ha de tenir una orientació pràctica, és a dir, ha d'estar adreçat a l'exercici dels drets propis i al respecte i promoció dels drets dels altres. Pertal que aquesta pràctica sigui conscient, caldrà vincular els continguts del crèdit amb àmbits del Dret, de la Filosofia Política, l'Ètica i la Sociologia.
El fet de prendre la Declaració Universal de Drets Humans com a objecte d'ensenyament/aprenentatge també ens ajuda a situar-nos en un context mundialista: malgrat la varietat d'organitzacions socials al nostre planeta, els humans que hi habitem tenim els mateixos drets bàsics.
Finalment, també és important que els alumnes entenguin que no hi ha prou amb prendre consciència de la realitat, sinó que cal actuar per poder-la canviar i millorar amb la nostra participació la vida pública.

VALORS DEMOCRÀTICS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Aquest crèdit pretén contribuir a la formació de persones solidàries, participatives, amb opinió pròpia i conscients del seu paper en les societats democràtiques. Els continguts del crèdit han de permetre que els alumnes i les alumnes entenguin les societats en constant canvi, obertes a les influències exteriors, que tant aporten com reben de les societats veïnes. Caldrà fer veure a l'alumnat la interrelació dels diferents elements que configuren globalment les societats. Que els aspectes socio-econòmics no estan separats dels político-culturals, ni aquests dels medioambientals. És important el coneixement de les institucions del propi país i el paper que juguen en un context més ampli, com l'europeu. Finalment cal que l'alumnat entengui que no n'hi ha prou amb prendre consciència de la realitat, sinó que cal actuar per poder-la canviar i millorar amb la nostra participació en els afers públics.