Conclusions
La Guerra Civil espanyola va enfrontar dues concepcions molt diferents del que havia de ser Espanya, la
seva economia i la seva societat. No va ser possible discutir-ho per vies pacífiques, sinó que va
derivar cap a la visceralitat d'un enfrontament armat. Això va tenir unes greus conseqüències en
el desenvolupament del país i va contribuir a consolidar el seu tradicional retard respecte als països
més avançats d'Europa.
Amb tot això el que es dedueix òbviament en aquest treball és que una guerra no
és bona per a ningú, ni pels vencedors ni pels vençuts. Tots dos en pateixen unes conseqüències
clares, com ho és la pèrdua de milers de persones. Això destrossa les vides de moltes
famílies, però a més fa que es perdi tota una generació, una generació que
podria haver fet moltes coses pel país.
Però després d'una guerra, encara que les coses es vulguin arreglar, ja tot és
irreversible i per això el país, en aquest cas Espanya, va ser arrossegat cap a la crisi d'una
postguerra difícil de superar.
Les persones que van tenir la sort de sortir-se'n vives, com ho van ser l'Antoni, en Bernat i l'Albert
també van patir-ne els efectes. Van sofrir en la seva pròpia pell tot el que comportava una
guerra. Tots tres van passar per situacions semblants: humiliacions, fred, por, gana..., després de
viure angoixats i marcats de per vida per les calamitats que van patir. Tot just havien de començar a
assumir que Espanya estava a mans de feixistes, tornava a estar dominada per unes idees que ells no volien
ni acceptaven.
Les coses llavors van posar-se molt malament per a aquells que tenien idees contràries a les del
règim, els pares de l'Antoni van perdre el negoci i en Bernat no podia ni volia tornar a Espanya...
Les seves vides van quedar limitades, s'havia d'anar amb molt de compte amb el que es deia i sobretot a qui
ho deies. Ja no podien disposar plenament de la seva llibertat. I no va ser cap broma, va durar fins la
mateixa mort del general Franco, potser per por a una nova possible guerra i, a més, tots aquells
disposats a manifestar-se contra el règim estaven o bé exiliats, empresonats, o en silenci.
Tot hi això, també hi havia gent que va veure al dictador com un home que havia de salvar
Espanya del comunisme, com per exemple van ser-ho els grans empresaris que van subvencionar " el Movimiento"
i una massa que el sistema va fer apolítica.
La qüestió és que sempre hi haurà guerres i aquest és el mal de la humanitat,
encara que es vulgui evitar, l'odi, les enveges, els egoismes... sempre sortiran guanyant i solucionant-se
amb una guerra.
En tot aquest treball s'ha tractat de recollir l'informació de primera mà, de persones que
van viure la Guerra Civil. És una font històrica primària directa molt important
perquè pot proporcionar-nos informació sobre aspectes que no s'acostumen a explicar en els
llibres d'història. D'aquesta manera els records de la gent de l'època no es perden.
Durant la Transició es va fer un exercici d'oblit i passats vint-i-cinc anys de la mort de Franco,
ara és moment de tornar a recuperar i recordar tots aquells anys amagats de la història
d'Espanya i així evitar que tots els errors del passat no es tornin a repetir.
|
