Introducció
La primera idea que vaig tenir per fer un treball de recerca no va ser
ni molt menys res semblant amb el que ha estat aquest treball. Tot ha tingut
la seva evolució. En principi el volia fer sobre algun tema relacionat
amb la bruixeria: la Inquisició, el que pensava la gent...però
al començar a llegir alguns llibres sobre el tema vaig adonar-me
que, fins i tot, els jueus n'eren víctimes. Llavors vaig pensar que
podria ser interessant elaborar un tema sobre tota la història dels
jueus, i després, més concretament sobre l'holocaust jueu
dels nazis. Aquest era un tema que m'entusiasmava, però hi havia
un inconvenient: quina classe de treball de camp fer? Així finalment
vaig decidir, juntament amb el tutor, treballar un tema més pròxim:
estudiar el passat a través dels seus protagonistes.
Es tracta de fer un estudi de com es va viure abans, durant i després
de la Guerra Civil espanyola a través del testimoni de gent que
ho va passar. D'aquesta manera aquest treball és una recopilació
sobre les experiències de tres persones, fet amb l'objectiu de saber
més sobre els catalans que van haver de lluitar a la Guerra Civil
i, en un dels casos, a la Segona Guerra Mundial. Així he estat capaç
de veure que cada cas és un món diferent, cadascun d'ells
ho va viure i patir de diferents maneres i, encara que els llibres ens
donin una visió general de les guerres i ens quedem amb aquestes
imatges, també hi ha aquests casos particulars que, veritablement,
encara que els seus noms no surtin en els llibres d'història, són
qui van protagonitzar la Guerra. Per tant en el treball no he explicat
què va ser la Guerra Civil, ni les seves etapes, ni qui va manar...,
sinó què van fer ells en aquelles batalles, ja que era preferible
explicar les vivències d'unes persones en lloc dels detalls de la
bogeria del feixisme.
Per recopilar tota la informació he utilitzat l'entrevista, ja
que podia tenir accés a aquestes persones. La primera persona de
qui vaig rebre informació, recomanada pel tutor, va ser d'en
Bernat Olivé. La recollida d'informació
va ser una mica excepcional perquè va ser l'únic amb qui no vaig mantenir
unes entrevistes de treball sinó que ja va donar-me fets uns fulls
autobiogràfics que havia redactat pensant en un programa de TV3
dedicat a recordar el passat. Tot i això, encara que fos amb qui
vaig tenir menys contacte, va ser gràcies a ell que vaig animar-me
molt més a seguir endavant ja que va deixar-me documents i fotografies
de l'època i això, encara que sembli una ximpleria, em va
emocionar molt perquè no m'ho esperava, no m'esperava que per aquest
treball arribés a tenir a les meves mans documents tan importants
i tan fràgils (amb alguns s'havia d'anar amb molt de compte). Tot
això va ser abans de l'estiu, però durant l'estiu poca cosa
podia fer, ja que treballava. Llavors vaig pensar que seria interessant
incloure en el treball les vivències d'algun personatge més
conegut, com, per exemple ho va ser en Lluís Companys, però
després d'haver-me mirat algunes coses sobre ell vaig pensar que
no era gaire adequat incloure'l, atesa la idea del treball que ja tenia.
Devia ser finals d'agost o principis de setembre quan vaig sortir de
casa decidida a trobar algú per incloure al treball. La recerca
va durar un matí, però Déu n'hi do. Primer vaig dirigir-me
a l' Ajuntament per veure si em deixaven consultar l'arxiu però
resulta que l'arxiver estava de vacances i res de res, així que
seguidament vaig dirigir-me al Consell Comarcal i van dir-me que on millor
podríem ajudar-me seria a l'Arxiu Històric Comarcal. El que
van dir-me és que coneixien un home que es deia Albert
Gurt que vivia al carrer Sant Pau, abans d'arribar a la plaça
Triangular i que tenia una tintoreria. Després de molt preguntar,
per fi el farmacèutic va indicar-me la porta d'allà on vivia.
Tot va anar molt bé. Un cop hi ha confiança, t'ho passes molt
bé, i encara més si t'agrada parlar amb gent gran. L'Albert
Gurt sempre em deia: -"Ui ! Tu aquestes coses de la guerra no les entendràs
pas"- Doncs aquell dia a més d'explicar-me coses per el treball
va fer-me una "classe" sobre coses militars i veritablement amb aquestes
converses aprens molt.
El tercer protagonista que falta és l'Antoni
Casademont. La primera vegada que el vaig veure va ser en vídeo,
en una entrevista feta per en Fernando Aisa. D'aquí en vaig treure
una idea de tot el que havia viscut. Llavors, al igual que amb l'Albert
Gurt, anava molt sovint a parlar amb ell. Tenia l'escriptori ple de papers,
diaris, manuscrits i també poemes. Així que com ell em deixava
a mi els seus documents i fotografies, com a agraïment li passava
aquests escrits a net, li ampliava les seves fotos,... Tenia memòria
per a tot: l'Albert Gurt i ell havien anat junts a l'Institut, i ell m'explicava
coses que recordava que havien fet junts. Llavors, quan havia d'anar a
parlar amb l'Albert, li explicava i, clar, eren coses que potser no les
havia tornat a pensar i, almenys, amb aquestes petites coses, també
van recordar bons moments.
Un cop vaig recopilar tota la informació, encara que sempre falta
algun detall i has de tornar a parlar amb ells, vaig començar a
redactar les tres vides, però totes juntes perquè així
es poguessin veure les diferències de la situació
de cadascú i poder palesar com la sort, les pròpies creences,
la vida en definitiva, que portà aquestes tres persones a participar
en la Guerra Civil, sobreviure-la i acabar-la de maneres molt diferents,
arrossegats per aquella ventada tristíssima de feixisme.
I bé, només em queda agrair tot l'ajut que he rebut per
part del meu tutor de treball i la col·laboració per part
dels protagonistes del treball i que serveixi a la vegada com un petit
homenatge a tots tres, i molt especialment, per l'Antoni Casademont desaparegut
el passat 24 de desembre del 2000.
|
