Vides truncades
Tres vides sacsejades per una guerra
Treball de recerca
Thais Becerra

Introducció

La primera idea que vaig tenir per fer un treball de recerca no va ser ni molt menys res semblant amb el que ha estat aquest treball. Tot ha tingut la seva evolució. En principi el volia fer sobre algun tema relacionat amb la bruixeria: la Inquisició, el que pensava la gent...però al començar a llegir alguns llibres sobre el tema vaig adonar-me que, fins i tot, els jueus n'eren víctimes. Llavors vaig pensar que podria ser interessant elaborar un tema sobre tota la història dels jueus, i després, més concretament sobre l'holocaust jueu dels nazis. Aquest era un tema que m'entusiasmava, però hi havia un inconvenient: quina classe de treball de camp fer? Així finalment vaig decidir, juntament amb el tutor, treballar un tema més pròxim: estudiar el passat a través dels seus protagonistes. 

Es tracta de fer un estudi de com es va viure abans, durant i després de la Guerra Civil espanyola a través del testimoni de gent que ho va passar. D'aquesta manera aquest treball és una recopilació sobre les experiències de tres persones, fet amb l'objectiu de saber més sobre els catalans que van haver de lluitar a la Guerra Civil i, en un dels casos, a la Segona Guerra Mundial. Així he estat capaç de veure que cada cas és un món diferent, cadascun d'ells ho va viure i patir de diferents maneres i, encara que els llibres ens donin una visió general de les guerres i ens quedem amb aquestes imatges, també hi ha aquests casos particulars que, veritablement, encara que els seus noms no surtin en els llibres d'història, són qui van protagonitzar la Guerra. Per tant en el treball no he explicat què va ser la Guerra Civil, ni les seves etapes, ni qui va manar..., sinó què van fer ells en aquelles batalles, ja que era preferible explicar les vivències d'unes persones en lloc dels detalls de la bogeria del feixisme.

Per recopilar tota la informació he utilitzat l'entrevista, ja que podia tenir accés a aquestes persones. La primera persona de qui vaig rebre informació, recomanada pel tutor, va ser d'en Bernat Olivé. La recollida d'informació va ser una mica excepcional perquè va ser l'únic amb qui no vaig mantenir unes entrevistes de treball sinó que ja va donar-me fets uns fulls autobiogràfics que havia redactat pensant en un programa de TV3 dedicat a recordar el passat. Tot i això, encara que fos amb qui vaig tenir menys contacte, va ser gràcies a ell que vaig animar-me molt més a seguir endavant ja que va deixar-me documents i fotografies de l'època i això, encara que sembli una ximpleria, em va emocionar molt perquè no m'ho esperava, no m'esperava que per aquest treball arribés a tenir a les meves mans documents tan importants i tan fràgils (amb alguns s'havia d'anar amb molt de compte). Tot això va ser abans de l'estiu, però durant l'estiu poca cosa podia fer, ja que treballava. Llavors vaig pensar que seria interessant incloure en el treball les vivències d'algun personatge més conegut, com, per exemple ho va ser en Lluís Companys, però després d'haver-me mirat algunes coses sobre ell vaig pensar que no era gaire adequat incloure'l, atesa la idea del treball que ja tenia. 

Devia ser finals d'agost o principis de setembre quan vaig sortir de casa decidida a trobar algú per incloure al treball. La recerca va durar un matí, però Déu n'hi do. Primer vaig dirigir-me a l' Ajuntament per veure si em deixaven consultar l'arxiu però resulta que l'arxiver estava de vacances i res de res, així que seguidament vaig dirigir-me al Consell Comarcal i van dir-me que on millor podríem ajudar-me seria a l'Arxiu Històric Comarcal. El que van dir-me és que coneixien un home que es deia Albert Gurt que vivia al carrer Sant Pau, abans d'arribar a la plaça Triangular i que tenia una tintoreria. Després de molt preguntar, per fi el farmacèutic va indicar-me la porta d'allà on vivia. Tot va anar molt bé. Un cop hi ha confiança, t'ho passes molt bé, i encara més si t'agrada parlar amb gent gran. L'Albert Gurt sempre em deia: -"Ui ! Tu aquestes coses de la guerra no les entendràs pas"- Doncs aquell dia a més d'explicar-me coses per el treball va fer-me una "classe" sobre coses militars i veritablement amb aquestes converses aprens molt. 

El tercer protagonista que falta és l'Antoni Casademont. La primera vegada que el vaig veure va ser en vídeo, en una entrevista feta per en Fernando Aisa. D'aquí en vaig treure una idea de tot el que havia viscut. Llavors, al igual que amb l'Albert Gurt, anava molt sovint a parlar amb ell. Tenia l'escriptori ple de papers, diaris, manuscrits i també poemes. Així que com ell em deixava a mi els seus documents i fotografies, com a agraïment li passava aquests escrits a net, li ampliava les seves fotos,... Tenia memòria per a tot: l'Albert Gurt i ell havien anat junts a l'Institut, i ell m'explicava coses que recordava que havien fet junts. Llavors, quan havia d'anar a parlar amb l'Albert, li explicava i, clar, eren coses que potser no les havia tornat a pensar i, almenys, amb aquestes petites coses, també van recordar bons moments.

Un cop vaig recopilar tota la informació, encara que sempre falta algun detall i has de tornar a parlar amb ells, vaig començar a redactar les tres vides, però totes juntes perquè així es poguessin veure les diferències de la situació de cadascú i poder palesar com la sort, les pròpies creences, la vida en definitiva, que portà aquestes tres persones a participar en la Guerra Civil, sobreviure-la i acabar-la de maneres molt diferents, arrossegats per aquella ventada tristíssima de feixisme.

I bé, només em queda agrair tot l'ajut que he rebut per part del meu tutor de treball i la col·laboració per part dels protagonistes del treball i que serveixi a la vegada com un petit homenatge a tots tres, i molt especialment, per l'Antoni Casademont desaparegut el passat 24 de desembre del 2000.

PÓgina inicial