III
Em submergeixo en la claror feliç
de la teva rialla de l'estiu passat,
i espero que apareguis d'imprevist,
viva com eres, passejant pel pati;
però sé que només somio ombres,
que un estigma cruel ens va trair tots dos,
que en aquestes tardes assolellades
creixes com una boira en el meu cor,
malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim.
|
|
XIX
Quan a la nit acluco el pensament
als ulls, travessen el meu cor
imatges esborrades de la teva cara
i del teu cos, i bruscament són somnis
que fugen com fuig l'aigua de la mà
|