Trajectòria de la Companyia
La Companyia de Teatre de l’I.E.S. Pablo Ruiz Picasso està integrada per alumnes del Centre des de 1er. de l’ESO fins Batxillerat i ex-alumnes que continuen participant-hi. Uns setanta cinc alumnes han passat per l’experiència del projecte teatral.
Valoració pedagògica del treball
L’objectiu fonamental està
definit. El teatre començava al 2002 a ser l’eina que havia
d’esdevenir en un treball socialitzador i coeducatiu dins del grup.
El resultat: l’espectacle o la funció eren la punta de l’iceberg
d'un veritable espai de treball creatiu i col·lectiu, en el qual
quedaven globalitzades les matèries educatives i tècniques
expressives; és a dir, un autèntic espai interdisciplinari.
La clau del procés estava en barrejar, de manera molt rigorosa, conceptes artístics i pedagògics.
El repte no era fàcil, però la implicació de tots els docents, Direcció i Claustre de professors, possibilitaven portar endavant un pla d’una envergadura considerables.
Descripció dels darrers anys
*Al curs 2001-02 es van estrenar dues obres de Charles Dickens: "Cançó de Nadal" i "Escenes d’Oliver Twist", totes dues van tenir un especial ressò dins del barri.
.
*El 26 d’abril del 2002 -amb “Oliver Twist”- varem participar en la Mostra de Programes Culturals dels Centres d’Ensenyament Secundari Públics, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona dins de l’apartat Arts Escèniques "Salta a l’Escenari". Ens atorgaren el Premi del Públic i el Premi Especial del Jurat, participant a la Mostra Cultural Couleurs el Culture, organitzada per l’Ajuntament de Perpignan.
*Al mes de juny l’obra, adaptada a una versió extensa, es va representar al Teatre del Centre Cívic Zona Nord.
L’assistència i el recolzament de professionals de diferents
àmbits artístics i institucionals va refermar l’objectiu
anterior.
L’èxit de la funció va confirmar la singularitat
de la posada en escena, realitzada per un col·lectiu sense cap
tipus de formació teatral, en horari extraescolar i sense oblidar
mai la motivació principal: Integrar a tots els que volien participar-hi
en un esforç conjunt i aconseguir un treball culturalment valuós.
La valoració en premsa d’aquesta actuació va ser qualificada com:
"El pasado fin de curso asistimos a un prodigio: El espíritu de Charles Dickens se materializó en Torre Baró. Fue un prodigio mínimo y periférico, pero capaz de ponemos el corazón patas arriba y la sonrisa boba de quien a visto algo tan bello como un milagro en Milán". (Emilio Manzano, "Dickens, en Torre Baró", El Pais)
curs 2002-2003
L’aval de professionals de teatre va permetre que la funció entrés dins el circuit professional. "Escenes d’Oliver Twist" es va programar en el Teatre Poliorama durant dos caps de setmana consecutius al mes de març, en sessió matinal i amb un èxit de públic de la ciutat excepcional.
Novament la premsa va comentar:
"Charles Dickens mai no va imaginar que dos segles més tard les aventures d’Oliver Twist podrien engrescar els alumnes d'un institut de secundaria. N’han creat una versió musical tan rodona i extraordinària que el Teatre Poliorama s’avé a representar-la". (M. Monedero, Diari Avui)
"Lo que empezó siendo una asignatura optativa se ha convertido en una compañia de niños- adolescentes, que representaran su obra en el Teatro Poliorama. Sin duda,, un hecho singular...". (Anna Portabella, La Vanguardia)
"Llorar de gusto, ¿saben ustedes de qué estoy hablando? Estoy hablando del placer infinito de asistir a una gran lección de vida: el trabajo de una compañía teatral formada por niños del lES Pablo Ruíz Picasso de Torre Baró- Nou Barris, barriada periférica de la Barcelona menos favorecida. Durante un par de fines de semana (aunque espero que se prolonguen: en el mismo teatro o en otra sala similar), inundaron de ilusión y talento el Poliorama de la Rambla". (Maruja Torres, El País semanal)
"Lo raro de la cuestión
es que la compañía que pone en escena la obra está
integrada por alumnos del I.E.S. Picasso y que una función que
empezó como una obra escolar ha acabado por llegar al circuito
teatral barcelonés. La calidad de la producción, que corre,
como las interpretaciones, a cargo de los alumnos del instituto, ha
permitido a estos jóvenes intérpretes dar el gran paso"
(Guía del ocio)
"Els alumnes de l’IES Picasso, amb una sorprenent maduresa, van aconseguir aixecar el públic de les seves cadires. Transmissió d’emoció en estat pur..." (Diari Nou Barris)
"L’espectacle teatral revelació
de la temporada, Escenes d’Oliver Twist, després de l’exitosa
acollida que el muntatge ha tingut en el Teatre Poliorama, continua
la seva trajectòria a escenaris cada cop més ambiciosos.
L’atípica companyia esta concretant la seva possible actuació
en el Teatre Nacional de Catalunya, a finals
del mes de Juny." (Diari de Nou Barris)
"Un Crèdit Variable revela un dolç somni, èxit inesperat..." (Sonia Hernández. Diari de Montcada).
*L’any 2003 va culminar amb l’actuació en la Festa Major de l’Ajuntament, a la Seu del Districte de Nou Barris, i en el mes de Juny amb la singular actuació en la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, dins dels Premis Escolars Anuals organitzats per la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya, amb un ple absolut que va superar amb escreix totes les expectatives.
*Curs 2004-2005
El 28 de novembre es tornava a representa “Escenes d’Oliver Twist” al Teatre de San Domènec de Girona, Festival Internacional de Teatre, Teamporada Alta, Girona/Salt amb “entrades esgotades”.
Comentaris en premsa:
“Escenes d´ Oliver Twist" és l’únic espectacle no professional que presentem a Temporada Alta i ho fem perquè és una mostra clara que teatre i cultura són un nexe comú i integrador per a tots els homes i dones -els nois i noies en aquest cas- que viuen al nostre país i el presentem també perquè mai no hem vist un treball fet per alumnes d´ institut amb tan de mèrit com aquest.” Programa de Temporada Alta
“Els actors-alumnes, absolutament esplèndids, no són
professionals, són alumnes de l’Institut Picasso, tenen
caràcter, són decidits i creïbles, amb una coreografia
de fons realment sensacional (...) és inusual que el mercat d’aquest
país inclogui una obra d´ aquestes característiques
en els circuits de temporada, però han estat capaços de
captivar tothom amb una humil peça teatral escolar, fins el punt
d’omplir el Poliorama i el Teatre Nacional de Catalunya.”
Diari de Girona
“Música, gestos, textos y danza combinados en una impecable
sucesión de escenas y coreografías explicaba la aventura
londinense del huérfano. Lo que sucedía en el escenario
era además, bellísimo (...) Me deslumbró estar
ante un trabajo bien hecho, ente un ejercicio ejemplar de arte y educación
que ilustra las posibilidades que conlleva un proyecto artístico
compartido y exigente. Escenes d´ Oliver Twist debe ser la norma
que , al mismo tiempo, pone al descubierto y activa las conexiones entre
el mundo de la Cultura y la Educación, mundos a menudo absurdamente
escindidos “. Revista Ñaque, Pruden
Panadès
“COM SI FOS
BOB”
Al
mes de gener del 2005 es va iniciar un nou treball, vint-i-set alumnes
nous i quatre de la primigènia formació. Resultat: “Com
si fos Bob”, un altre musical, que es va presentar al Teatre
Lliure, el vint d’abril, dins de la Mostra d’Arts Escèniques
“Salta a l’escenari”, organitzada per l’Institut
d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Se li van
atorgar dos guardons: Premis a la millor direcció i a la millor
actriu revelació.
Des del mes d’abril fins els dies 1 i 2 de juliol del 2005 es va
treballar en un versió més extensa de l'obra, resultat
actuació dos dies amb estrades axhaurides al Teatre
del Centre Cívic Zona Nord.
La premsa opina de "Com si fos
Bob":
“Con este montaje, este grupo de teatro vuelve a mostrar el alto nivel de rigor artístico que alcanzó en el anterior espectáculo (...) se ha conseguido un producto de origen pedagógico de una calidad artística considerable que logra situarse sobre el escenario en concordancia al nivel de rigor y dignidad necesarios para reclamar público en sala (...), es un musical trepidante, donde los actores sirven a una acertada coreografía con una convicción impecable. “Com si fos Bob” es un espectáculo logrado, atractivo y que contagia entusiasmo; lo que unido a su intachable diseño dramático y coreográfico, permite disfrutar plenamente de su contemplación.” Noticias Teatrales, Miguel Pacheco Vidal
*Curs 2005-06
Al 17 i 18 de desembre del 2005 es fan dos representacions de “Com si fos Bob” al Teatre SAT de Barcelona, novament la resposta del públic resulta “excepcional”.
Ens proposen participar amb un fragment de l’obra obrint Passarel·la Barcelona. S’adapta la seqüència escollida i la nostra participació es concreta pel 18 de gener del 2006 com obertura de les diverses desfilades de moda.
Des de Madrid al mes de gener es rep
l’oferiment de fer l’obra en castellà i presentar-la
al Círculo de Bellas Artes, Sala Fernando
de Rojas. S’accepta de nou el repte i al mes de febrer es
comença a treballar en la producció des del Centre Picasso,
buscant patrocinadors i perfilant totes les línies de realització
del projecte.
El títol de l’obra en castellà és “Bailando
con Bob” i es presenta a Madrid al mes de maig amb una acollida
de públic i mitjans de comunicació poc habitual dins de
l’àmbit educatiu. (Article “El Teatro es pura escuela”,
19 de juny 06, El País, J.M. Ausón ), diari El Mundo,
agència Efe i una entrevista extensa a Cadena Ser.
EL TEATRO ES PURA ESCUELA
J. A. A. - Madrid
EL PAÍS - 19-06-2006
"Alumnos de un barrio obrero de Barcelona llevan sus montajes al circuito profesional"
Los alumnos del instituto Pablo Ruiz Picasso, en una de sus actuaciones
teatrales.
"Bienvenidos al cabaret. Se apagan las luces y se abre el telón en el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Los 27 actores que saltan al escenario logran emocionar al público con el espectáculo musical Bailando con Bob, un homenaje a la figura de Bob Fosse, coreógrafo y director de obras como Chicago o Cabaret. Los bailes son espectaculares, los personajes, creíbles, y los actores, alumnos y ex alumnos del instituto público de secundaria Pablo Ruiz Picasso, de Torre Baró, en Nou Barris, una zona obrera de Barcelona....
...Allí, viendo a los 27 chicos sincronizar sus movimientos siguiendo
el compás de la música, teniendo en cuenta que son adolescentes
y no son profesionales, es inevitable pensar en el enorme esfuerzo que
han desarrollado. "Porque hay que recordar que el instituto no
se ubica precisamente en una zona privilegiada socialmente ni de población
histórica estable, y que el porcentaje de alumnos que terminan
la ESO está por debajo de las media", dice el director del
centro, Ignasi Llompart...
...Luisa Casas, la impulsora de todo, no deja de insistir en que el
grupo, por el que han pasado ya más de 60 alumnos, trata, simplemente,
de "enganchar" a los chavales. Esto no es para resolver problemas.
Lo hice porque intuí que era lo que debía hacer. Y todo
esto que se ha generado, ¿sirve de algo? Sí, aunque no
sé exactamente para qué -se responde ella misma-, quizá
se llevan consigo una experiencia vital irrepetible".
J. A. A. - Madrid
EL PAÍS - 19-06-2006
