El satèl·lit de la Terra, la Lluna, acompanya al nostre planeta en el seu moviment entorn del Sol. Està dotada, a més, d'un moviment de translació, pel qual gira al voltant de la Terra en un període de temps de 27 dies, 7 hores i 43 minuts, descrivint una òrbita aproximadament circular.
També té un moviment de rotació, d'un període igual al del moviment de translació, i pel qual gira sobre si mateixa. Els períodes d'aquests dos moviments coincideixen, i per tant, la Lluna sempre mostra la mateixa cara a la Terra.
La Lluna té un diàmetre de 3.476 km i una massa de 7,35 ·10.000.000.000.000.000.000.000 kg, i la distància mitjana és de 384.000 km.
La Lluna no té atmosfera, i aixó fa que molts cossos puguin arribar a la seva suprfície, xoquin i produeixin els característics cràters lunars.
El seu moviment de translació,
fa que des de la Terra no sempre s'observi la mateixa meitat
cosa que origina les fases lunars.
Quan observem tota la meitat il·luminada, diem que la Lluna és plena. A mesura que la Lluna esva movent al voltant de la Terra, observem una porció il·luminada cada vegada més petita; aleshores diem que la Lluna està en quart minvant.
Quan la Lluna ens mostra la seva meitat que no està il·luminada, tenim la Lluna nova. A partir d'aquí, es comença a veure una porció il·luminada cada vegada més gran, i parlem de quart creixent, fins que veiemde nou la Lluna plena i el cicle es repeteix.
Les fases de la Lluna es
repeteixen amb
una peridiocitat de 29 dies, 12 hores i 43 segons. Fixem-nos que aquest període
no coincideix amb el període de moviment de translació al voltant
de la Terra. La discrapància és deguda al moviment de translació
de la Terra entorn del Sol, que fa que el sistema Terra-Lluna es desplaci
a mesura que la Lluna gira al voltant de la Terra i que, per tant, els dos
períodes no coincideixin.