INS Can Planas

Generalitat de Catalunya - Departament d'Educació

Racó de Química


I per rentar-se les mans...sabó!

Anem a fer sabó, ja veuràs que és molt fàcil.

Història del sabó

Abans del segle XVIII, i durant els segles, l'elaboració del sabó va ser una tasca principalment casolana en la qual s'emprava com a matèries primeres cendres vegetals i greixos vegetals o animals.

A la segona meitat del segle XIX diversos factors econòmics i tecnocientífics van produir el desenvolupament de la indústria del sabó. El procés industrial es diferencia poc del casolà: les cendres se substitueixen per l'hidròxid de sodi principalment, encara que també s'utilitza l'hidròxid de potassi. En els diferents tipus de sabó se li poden addicionar, segons l'ús a què es destinin, colorants, perfums, emulgents, desinfectants, etc.. La reacció entre un greix i un àlcali (coneguda per reacció de saponificació) produeix, a més de sabó, glicerina, que també s'aprofita.
La seva producció és coneguda des de fa més de dos milions d'anys. Al principi va ser emprat des del punt de vista mèdic, i no va adquirir importància fins a principis de la nostra era. A la fi del segle XVIII el sabó es comença a fabricar industrialment ja que abans era casolà. El sabó per a ús domèstic pot ésser presentat en pastilles, en escates, granulat, en pols i líquid. Les greixos sòlids ordinaris acostumen a donar sabons durs. Si s'utilitzen olis viscosos en productes no saturats s'obtenen sabons tous.

Preparació

El sabó tradicional es preparava amb sosa i restes d'olis usats. Donat que la sosa és un producte càustic i la manipulació amb jovent pot resultar perillós, hem substituït aquest producte per cendra.

Necessites aigua de cendra espessa, oli i alcohol. La mateixa quantitat de cendra i oli, i la meitat d'alcohol.

Barrejar-ho tot i remenar una bona estona al bany maria, fins que es comenci a endurir el conjunt. Finalment afegir-hi aigua salada. Posar-ho o no en motlles és optatiu. Deixar reposar un parell de dies.

Una altra manera de fer-ho

Material

Per fer el sabó caldran un got de precipitats de 100 cm3, una proveta de 100 cm3, una vareta de vidre, una reixeta, una pinça, un trespeus i un encenedor Bunsen.

Productes químics

Per fer el sabó caldran 25 cm3 d'oli d'oliva, 5 gr. d'hidròxid de sodi, 20 gr. de clorur de sodi i 15 cm3 d'aigua.

Procediment

Formació del sabó

Eliminació de la glicerina

Composició química

Els sabons són sals sòdiques d'àcids grasos de cadena llarga; les grases naturals són esters d'aquests àcids amb la glicerina i s'anomenen glirèrids. Les grases o olis naturals, són mescles de glicèrids.

GLICERINA

Alcohol saturat trivalent de la sèrie grassa, propanotriol, la fórmula del qual és C3H5(OH)3; líquid incolor, de consistència de xarop i densitat 1,269 gr/cm3, de sabor dolç, d'on li ve el nom. En l'atmosfera bull a 290o C amb una lleugera descomposició. És missible en aigua i alcohol. Se solidifica molt difícilment, i només en estat anhídrid, a una temperatura de -40oC i en cristalls ortoròmbics que es formen a -22oC. Es troba formant èsters amb àcids grassos en les grasses i olis naturals. S'obté com a subproducte del sabó. La glicerina pura comercial és el component bàsic en les pastes dentifrícies. A més a més té nombrosos usos; en medicina s'utilitza pura, com a liniment o com a excipient, en preparació dels glicerofosfats, en les arts s'utilitza per a extraure en calent els alcaloides naturals (morfina, quinina, etc.) o diverses essències. S'empra com a suavitzant en aprests; entra com a ingredient en la tinta de copiar i fabriquen amb ella explosius (nitroglicerina), anticongelants per motors,...

Taula dels components més freqüents de les grases i olis naturals.

Nom de l'àcid
Glicerina - Triester
Font natural
esteàric
triestearina
animal, sèu, mantega
palmític
tripalmitina
oli de palma, sèu
olèic
trioleina
oli d'oliva i cacahuet

Mostres de diferentes grases i olis, tenen diferent composició dels seus ésters. Les grases difereixen dels olis de que són sólides a temperatura ambient. En general, aquestes, estan formades per glicèrids d'àcids grasos saturats, mentre que els olis contenen grans quantitats d'àcids grasos no saturads.

La formació d'un sabó es fa mitjançant una reacció de saponificació, que consisteix en l'hidrólisis d'una grasa amb un àlcali produïnt 3 mol.lècules de sal sòdica o potàssica (segons l'àlcali emprat) i una mol.lècula de glicerina.

La reacció esquematitzada és la següent:

RCOOCH2       HOCH2
  |       |
RCOOCH + 3 NaOH -----> 3RCOO-Na++   HOCH
  |       |
RCOOCH2       HOCH2
 

Èster

 

Àlcali

 

Sabó

 

Glicerina

Aquesta és una reacció de gran importància donada la seva aplicació industrial. La glicerina és un subproducte important doncs s'aprofita en la fabricació de resines, nitroglicerina, en l'indústria farmacéutica-cosmètica i com humactant (són substàncies que ajuden a mantenir el contingut d'humitat d'un producte. La aplicació més freqüent és per la conservació del tabac).

.